Període romà a Occitània: diferència entre les revisions

Els romans s'enfrontaren als [[lígurs]], establerts a l'actual [[Occitània]], ja el 237 aC, quan volien impedir la pirateria a les costes toscanes, però no aconseguirien de sotmetre’lssotmetre'ls fins al 14 aC.

El territori occità es trobà enmig de les aspiracions imperials tant dels romans com dels cartaginesos. El 218 aC el cartaginès [[Aníbal]] travessà el territori occità per tal d’arribard'arribar a [[Itàlia]], però topà amb la forta hostilitat de moltes tribus. El 154 aC els massaliotes van demanar als romans ajut contra els [[lígurs]] d’Entremontd'Entremont. A canvi, van donar suport als romans en totes les guerres púniques. Aquest fet va significar l'inici de la colonització romana del territori occità.

Així, el 120 aC s’organitzàs'organitzà la Provintia Narbonensis i es fundà l’actuall'actual ''Narbo'' ([[Narbona]]), encara que els romans respectaren la llibertat dels massaliotes. El 118 aC venceren els lígurs salis, allobreges i arvernis, dirigits per Bituitus, als marges de l’Iserel'Isere, i aprofitaren la caiguda d’Entremontd'Entremont per fundar sobre les seves runes la ciutat d’d'''Aquae Sextiae''(avui [[Ais de Provença]]). El 113 aC patiren la invasió dels [[cimbri]]s i teutons, que assolarien tot el territori occità. El 105 aC els cimbris van vèncer els romans a [[Aurenja]], però el 103 aC el cònsol romà [[Màrius]] els vencè a ''Aquae Sextiae'' i els obligà a marxar de la [[Gàl•liaGàl·lia]].

El 56 aC el triunvir [[Juli Cèsar]] envià [[Publi Cras]] a l’l'[[Aquitània]] contra els ''sotiates'', raó per la qual se sublevaren tant els aquitans com els càntabres. Poc després, el 54 aC, també se sublevaria contra els romans el cap dels arverns, [[Vercingetòrix]], amb suport del cap Lecteri dels [[carducs ]] i dels [[lemòvics]]. Van destruir Avaricum i vencèren Cèsar a [[Gergòvia]], però cometeren l’errorl'error de tancar-se a la vila fortificada d’d'[[Alèsia]], on foren assetjats i vençuts per [[Juli Cèsar]] el 52 aC. Llur territori fou incorporat a Roma i dividit entre la [[Gal·lia Narbonensis]], [[Aquitània]] i la [[Gàl·lia Cèltica]].

Encara el 50 aC se sublevarien els cadurcs i Comm, cap dels atrebats. Els romans, com a represàlia, destruïren ''Uxellodunum'' ([[Caors]]) i ''Narbo'' esdevingué metròpolis imperial. Però el 49 aC esclatà la guerra civil entre [[Pompeu]] i Cèsar. Els massaliotes cometeren l’errorl'error de posar-se de part del perdedor, Pompeu, i com a represàlia Cèsar destruí [[Massàlia]] i la incorporà directament a l’Imperil'Imperi, de manera que inicia la seva decadència.

Entre el 42 i el 31 aC [[Octavi August]] dominava la regió perquè li pertocava en el triumvirat. Mantingué l’estatutl'estatut de ciutat lliure i federada per a Massília, i quan unificà tot l’imperil'imperi romà, el 27 aC, va fer de la Gal•liaGal·lia Togata ''Provintia Romana'' (d’acíd'ací [[Provença]]). Octavi August va dividir Occitània en dues parts:

* AQUITÀNIA, que ocupava les actuals Gasconha, Peirigord, Carcin, Coserans, Limòtges, gran part de Guiena, el Peiteu i Alvèrnia. Limitava amb l’Aunisl'Aunis i la Saintonge. Estava dividida en tres parts:

** AQUITANIA PRIMA amb capital a ''Avaricum'' ([[Bourges]]), fora de l’actuall'actual territori occità

*GAL·LIA NARBONENSIS amb capital a ''Narbo Martius'' ([[Narbona]]), també fou anomenada ''Provintia'' amb les viles d’d'''Arausio'' ([[Aurenja]]) i ''Vienna'' ([[Viena del Dalfinat]]). Més tard fou dividida en quatre sectors amb centres a [[Tolosa de Llenguadoc]], [[Massília]] i [[Aquae Sextiae]].

Cap el 22 aC la [[Gal·lia Narbonensis]] fou proclamada ''Província Senatorial'', i cap al 16 aC [[Aquitània]] fou proclamada ''Província Imperial''. S’hiS'hi van fer importants obres d’infraestructurad'infraestructura, com la ''Via Dolomitia'', acabada el 120, vital per passar cap a Hispània.

Des del 212, gràcies a l’Edictel'Edicte de [[Caracalla]], tots els habitants de l’l'[[Imperi Romà]] esdevingueren ciutadans romans. Alhora, des del 260 el territori occità es va veure embolicat en totes les lluites internes pel domini de l’Imperil'Imperi Romà. D’aquestaD'aquesta manera, el 259 [[Marc Pòstum]] s’his'hi proclamà emperador. Vencè tant els bàrbars com al rebel Ulpi Corneli Lelià, i conquerí [[Magúncia]]. Però fou assassinat el 269 per un dels seus soldats. Va intentar succeir-lo [[Gai Tètric]] (269-273), cap de les tropes a la Gàl·lia, però no aconseguiria dominar la Narbonensis ni el sud d’Aquitàniad'Aquitània. El 268 Victori també s’his'hi va proclamar Emperador.

Cap al 293 l’emperadorl'emperador [[Dioclecià]] decidí descentralitzar l’imperil'imperi i dividir l’antigal'antiga Gàl·lia en dues; d’aquestad'aquesta manera va crear la [[Diocesis Viennensis]], que unia les tres Aquitànies i les quatre ''Narbonensis'' (''Narbo, Arelate, Viennensis'' i ''Aquae Sextiae''), raó per la qual també fou anomenada Septem Provinciae (d’acíd'ací Septimània). La capital era ''Vienna'' i era governada per un ''vicarius''.

Tanmateix, el mateix any [[Constanci I]] (293-306) la va incorporar als seus dominis de Gàl·lia i [[Britània]], amb seu a ''Eboracum'' ([[York]]). Però el seu fill i successor, [[Constantí I]] (306-337) la incorporà a l’Imperil'Imperi i va impulsar-hi la difusió del [[cristianisme]]. Els seus successors, [[Constantí II]] (337-340), [[Constant I]] (340-350), [[Magnenci]] (350-353), [[Constanci II]] (353-361) i [[Julià l’Apòstatal'Apòstata]] (361-363) comptaren amb la [[Diocesis Vienneinsis]] entre llurs dominis, com ho farien els seus successors [[Valentinià I]] (363-367), [[Gracià]] (367-383) i [[Valentinià II]] (388-392). El seu successor, [[Teodosi I]], va dividir el 395 l’Imperil'Imperi entre els seus fills [[Arcadi]] i [[Honori II]]. La [[Diocesis Viennensis]] passaria a formar part de l’Imperil'Imperi Occidental, deixat a Honori, i ''Arelate'' ([[Arlès]]) esdevindria seu imperial en comptes de [[Roma]].