Sembat II Bagratuní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
afegida, segona part del seu govern
tipografia i unicodi
Línia 9:
El [[643]] l'emperador bizantí va reconèixer a Varastirots amb el títol de ''curopalata'' però al morir aquest poc després el va substituir Sembat II.
 
El [[653]] va unir a les seves funcions les del ''ishkhan'' [[Teodor Reshtuni]] que havia estat destituït. El [[654]] l'emperador va ocupar Armènia i va nomenar governador a [[Maurianos d'Armènia|Maurianos]] amb el que va col•laborarcol·laborar com ''ishkhan'' fins a la conquesta àrab. El [[656]] els àrabs van dominar Armènia i van establir com a governador a [[Hamazasp Mamikonian]].
 
Sembat va seguir al servei de Bizanci i el [[691]] fou nomenat governador en substitució de Nersès Kamsarakan, amb Symbatios, un grec, com a patrici al seu costat.
 
Per venjar-se del bizantins que el [[635]] l’havienl'havien torturat, quant va tenir el poder es va passar al camp musulmà i va cridar als àrabs que van enviar un exercit dirigit per Muhammad Ibn-Merwan que va restablir el domini del Califa. Els àrabs van designar prefectes per controlar el país. Muhammad fou derrotat pels khàzars vinguts del Caucas, però el seu nebot Maslama els va poder rebutjar. Symbatios va entregar el país sense lluita.
 
El [[695]] Muhammad va tornar a Síria i va deixar com ''ostikan'' (prefecte) al seu lloctinent Abdallah Ibn-Hatim al-Bahili
Línia 29:
El Califa Abd al-Malik va enviar als seus lloctinents [[Muhammad Ibn-Merwan d'Armènia|Muhammad Ibn-Merwan]] i Uqba a Armènia. Els nakharars es van rendir sense lluita. (vers 702).
 
El patriarca Sahak III que va anar a veure al califa per intercedir va morir al viatge ([[703]]). Però les seves súpliques van servir perquè no hi hagués represàlies. Fou elegit nou patriarca Elia d'Ardjesh, bisbe de [[Bznuniq]] ([[703]]-[[717]]). Llavors el patriarca d'Aghuània (el nom apareix com Bakur i com Nersès) es va separar de l’esglésial'església armènia i es va decantar cap a les doctrines de la cristologia calcedoniana, amb el suport de la princesa d'Aghuània Sprahm. Elia, amb el suport del califa i del senyor local d'Aghuània Sheroe, va anar a [[Bardaa]], va deposar a Bakur o Nersès al que va arrestar junt amb Sprahm i els va enviar a [[Damasc]]. Un nou patriarca d'Aghuània fou nomenat en un sínode.
 
El [[705]] el nou califa Abd al-Walid va decidir eliminar als nakharars. Sembat II, assabentat del projecte, va demanar ajut a Bizanci. Forces gregues i de Sembat es van ajuntar i van avançar cap a Vanand però foren desfetes per Muhammad Ibn-Merwan prop de Drakhpet. El califa va encarregar llavors de l’eliminaciól'eliminació dels nakharars al governador de [[Nakhichevan]], Qasim. 1200 nakharars van ser cridats i per sorpresa tancats a una església de Nakhichevan i una de Khram (al sud de Nakhichevan, a la riba del [[Araxes]]) a les que es va posar foc. Entre els morts cal esmentar a Sembat III Bagratuni de Vaspurakan, Grigor i Kurion Ardzruni i Varaz-Shapuh Amatuni. Els seus fills foren portats a Damasc per ser educats sota la fe musulmana ([[706]]). Sembat II va marxar a territori bizantí i es va instal•larinstal·lar a [[Poti]] a la [[Còlquida]], on va morir.
 
Vers el [[706]] el govern, que havia exercit Muhammad Ibn-Merwan fou confiat a [[Abd al-Aziz Ibn-Hatim al-Bahili d'Armènia|Abd al-Aziz Ibn-Hatim al-Bahili]].