Camil de Lel·lis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.2) (Robot afegeix: gl:Camilo de Lelis modifica: es:Camilo de Lelis; canvis cosmètics
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent
Línia 17:
|iconografia=Hàbit camil (negre amb creu vermella), acompanyant un malalt, o amb un malalt als braços; amb una nafra a la cama, amb un crucifix que li parla
|lloc de pelegrinatge=Santa Maddalena (Roma), Bucchianico (santuari i casa natal)
|orde=Orde dels Ministres dels Malalts
|orde=[[Camils]]
|data de beatificació=[[7 d'abril]] de [[1742]]
|lloc de beatificació=Roma
Línia 26:
|supressió del culte=
|patronatge=Hospitals, malalts i personal sanitari (amb Sant [[Joan de Déu]]), des de 1886); infermers (1930); sanitat militar italiana (1974)}}
'''Sant Camil de Lellis''' ([[Bucchianico]], Chieti, Itàlia, [[25 de maig]] de [[1550]] - [[Roma]], [[14 de juliol]] de [[1614]]) fou un eclesiàstic italià, fundador dels [[Orde dels Ministres dels Malalts|camils]]. Canonitzat en 1746, és patró dels hospitals, els malalts i el personal sanitari en general, juntament amb Sant [[Joan de Déu]].
 
== Vida ==
Línia 36:
Va voltar per Itàlia i va passar un temps al convent dels [[caputxins]] de [[Manfredonia]]. Hi va iniciar el canvi que el portà a la conversió i a abraçar la vida religiosa, pas que va donar en [[1575]], demanant d'ésser frare caputxí a [[Trivento]]. La seva antiga nafra, però, li donà problemes i va haver de tornar a Roma a tractar-la. Aquest cop, s'estigué quatre anys a l'Hospital dels Inguaribles i hi madurà la seva vocació, determinant-se a dedicar-se a l'assistència als malalts. Treballà a l'hospital i aprofitant l'experiència militar, demostrà la seva capacitat tant per a la direcció del personal i l'organització dels recursos com per al tractament de ferides, que ja havia pogut fer durant les campanyes militars.
 
Finalment, va decidir consagrar la seva vida al servei als malalts, especialment els que no tenien cap recurs. Als trenta anys va ingressar al Collegium Romanum (actual Universitat Gregoriana) per a fer-se sacerdot; el 26 de maig de 1583 va ser ordenat sacerdot i, guiat per [[Felip Neri]], agrupà entorn seu un grup de sacerdots i es dedicà a l'apostolat i a l'assistència dels malalts. Així, va crear la congregació dels [[Germans Ministres dels Malalts i Màrtirs de la Caritat]], que seria coneguda com a [[''camils]]'', destinada a la cura dels malalts pobres. Els estatuts de la congregació van ésser aprovats per [[Sixt V]] el 18 de març de [[1586]]. Camil anà al convent de la Maddalena, que esdevé seu i casa mare de l'orde, i començà a prestar servei a l'hospital de Santo Spirito in Sassia, a Roma.
 
La congregació es va difondre ràpidament i el 21 de setembre de 1591 fou reconeguda com a [[orde religiós]] de [[clergues regulars]] per [[Gregori XIV]], que havia quedat impressionat per l'actuació dels clergues camils durant la carestia de 1590 a Roma, on van ajudar milers de necessitats. El 8 de desembre de 1591 Camil i els seus companys van fer els vots solemnes de l'orde, amb un quart vot d'assistència i ajut als malalts, fins i tot si posava en perill la vida pròpia. L'orde, sota la direcció de Camil, s'estengué per tot Itàlia: [[Nàpols]], [[Milà]], [[Gènova]], [[Palerm]], [[Bolonya]], [[Màntua]]...