Orde dels Germans de Betlem: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m canviant enllaç cap una desambiguació per enllaç a l'article corresponent |
|||
Línia 43:
En 1672, Rodrigo de la Cruz fundà a Lima l'Hospital del Carmen, fent-se'n càrrec; en 1674, els germans fundaren a [[Mèxic]] l'Hospital de San Francisco Javier, amb una escola. De mica en mica, els betlemites s'estengueren per la regió, fundant hospitals a: Cajamarca (Hospital de Chachapoyas, 1674), Trujillo, Cuzco, Potosí, Quito, l'Havana, Canèries, Buenos Aires, Popayán, Santiago de Cuba, Puebla, Guadalajara, Guanajuato, Dajaka, Veracruz, Santiago de Xile i Guatemala la Nueva (1660).
També sota Rodrigo de la Cruz es va aconseguir que la confraria esdevingués un [[orde religiós]] de tipus [[orde mendicant|mendicant]], sota la ''[[Regla de Sant Agustí]]''i amb el nom d''''Orde dels Germans de Nostra Senyora de Betlem'''. L'orde va ésser aprovat per [[Innocenci XI]] per butlla del [[26 de març]] de [[1687]] i, definitivament, per [[Climent XI]] el [[3 d'abril]] de [[1710]]. Des de 1687, tenia els mateixos privilegis que l'[[Orde de Sant Agustí]] i a partir de 1707, hi afegí els privilegis dels ordes mendicants, els [[Orde dels Ministres dels Malalts|camils]] i els [[Hospitalers de la Caritat de Sant Hipòlit]]. Als vots habituals, els betlemites afegiren un quart vot de cura dels malalts, fins i tot arriscant la pròpia vida.
La seva activitat desinteresada els va fer populars i estimats entre la població, particularment arran del seu paper actiu durant les epidèmies de 1736. Cap al final del segle XVIII, l'institut comptava amb dues províncies: la del Perú, amb 22 cases, 253 frares i atenien uns 1300 malalts, i la de Nova Espanya (Mèxic i Centramèrica), amb onze cases. La germandat va, sobretot, atendre dues necessitats: l'assistència sanitària en hospitals i la instrucció en escoles gratuïtes per a nens pobres.
| |||