Awlad Mandil: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 19:
Va morir aquest any i el va succeir el seu fill [[Ali ben Rashid]] que fou obligat a fugir pels abdalwatis, emigrant cap el Marroc amb els seus seguidors i va acabar refugiar a l'[[Àndalus]] amb la seva família. El 1314/1315 els maghrawes de la tribu Banu Bu Said es van revoltar a la vall del Chelif contra [[Abu Hammu I]], però foren derrotats i el xeic rebel va haver de fugir. Durant anys els maghrawes van estar sotmesos. Cap a la meitat del segle XIV els maghrawes havien adquirit altre cop força poder i buscaven independitzar-se de Tlemcen; la seva capital era [[Timzughat]] o Timzurat.
Ali ibn Rashid va restar a l'Àndalus, segons unes fonts, fins que va morir, i segons altres, fins abans del [[1348]] <ref> la discordança seria deguda a que el príncep revoltat vers el 1348 només es identificat a les fonts com Ali, i no hi ha certesa de que sigui Ali ibn Rashid. </ref> quan,
Hamza ben Ali, fill d'Ali ibn Rashid, es va traslladar cap al Marroc després del 1352. Va tornar al Xelif mes tard i es va revoltar contra els [[marínides]] amb l'ajuda dels Maghrawa ([[1371]]) que poblaven la regió. El 1372 [[Abu-Hammu II]] recuperava el poder (1372-1383) i reunia al seu exèrcit per marxar contra els maghawes; els va derrotar completament i Timzughat, la seva residència al centre del territori, fou ocupada pels abdalwadites. Ténès i Miliana es van entregar sense lluita. Els maghrawes van quedar totalment subjectes i per evitar l'esclavatge van emigrar ([[1373]]) la major part cap a la [[Mitidja]]; Hamza va fugir a les terres de la tribu dels [[Banu Husayn]] (que estaven revoltats contra els marínides amb l'ajuda dels [[abdalwadites]]) i va prendre el títol d'emir de [[Titteri]]. Derrotat a [[Timzught]] va ser capturat i executat (1372/1373).
|