Conradí de Sicília: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: hr:Konradin
desprès/després
Línia 14:
El [[1262]] Conradí va prendre possessió com a [[duc de Suàbia]]. El [[1266]] el nou Papa [[Climent IV]] reclamà l'ajuda de [[Carles I d'Anjou]], germà del [[rei]] [[Lluís IX de França]], per fer front al poder de Manfred I a Sicília. Les tropes franceses arribaren a Sicília i per la [[Batalla de Benevent]] derrotà i matà al rei sicilià, convertint-se el [[duc d'Anjou]] en el nou rei de Sicília.
 
La derrota de Manfred alegrà molt a Conradí, i veié la possibilitat de recuperar el seu tron. Consolidant les seves forces va marxar vers [[Lucera]] i el [[23 d'agost]] de [[1268]] amb un exèrcit multinacional de tropes italianes, castellanes, romanes, musulmanes i alemanyes van enfrontar-se a les tropes franceses del nou rei a la [[batalla de Tagliacozzo]]. La impaciència dels soldats de Conradí per saquejar un camp enemic, desprèsdesprés d'un assalt victoriós, va donar la victòria final al bàndol del duc d'Anjou. Conradí escapà cap a [[Roma]] però en un nou intent de retornar a l'illa de Sicília fou capturat per Carles d'Anjou i fou tancat en un castell de Nàpols, morint el [[29 d'octubre]] d'aquell any.
 
Amb la mort de Conradí als setze anys, la línia legítima dels Hohenstaufen s'extingí. El títol de rei titular de Jerusalem passà a la línia successòria de la segona filla de la seva rebesàvia [[Isabel I de Jerusalem]], Alícia de Champagne, obrint-se un període de conflictes hereditaris entre la [[dinastia Briene]] i la [[dinastia Lusignan]]. El regne de Sicília continuà en mans de Carles I d'Anjou, però mitjançant les [[Vespres Sicilianes]] de [[1282]] els hereus aragonesos de [[Manfred I de Sicília]] aconseguiran conservar la part insular del [[Regne de Sicília]].