Democràcia liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 64:
Les formes oficials de governs no democràtics, com els sistemes de partit únic o les dictadures, són més comunes a l'Àsia de l'est, a Orient Mitjà i al nord d'Àfrica.
== Tipus de democràcies lliberals ==
=== Democràcies lliberals ''de facto'' ===
La democràcia lliberal és de vegades el sistema de govern ''[[de facto]]'' tot i que tècnicament el sistema sigui un altre: per exemple, amb les seves diferències les monarquies de l'estat espanyol i el Regne Unit, on el sobirà és el monarca hereditari, però la sobirania ''de facto'' (la legislativa) és popular, a través dels representants escollits pel Parlament, essent, per tant, democràcies.
Molts discrepen de qualsevulla forma de privilegi hereditari, inclosa la monarquia. Els monàrquics afirmen que la monarquia en aquests països no és res més que quelcom més cerimonial que no pas polític.
=== Representació proporcional i plural ===
El sistema d'escrutini uninominal majoritari assigna llocs segons les majories dins d'una circumscripció. El partit polític o candidat que rep més vots guanya el lloc per aquella circumscripció. Hi ha altres sistemes democràtics, com les diferents formes de representació proporcional, que assignen llocs segons la proporció de vots individuals que un partit rep en tot el país o en una determinada zona.
Un dels punts principals de connexió entre ambdós sistemes és l'existència de representants efectius per a cada regió, però partint de la base que el vot valgui el mateix independentment de la seva procedència local.
Alguns països com [[Alemanya]] i [[Nova Zelanda]] rresolen el conflicte entre ambdues formes de representació tenint dos tipus d'escons a les cambres baixes de llurs parlaments federals. Els escons del primer tipus són assignats segons la població de les regions, i els restants són assignats d'acord a la proporció dels vots obtinguts pels partits al país. Aquest sistema és conegut com representació proporcional mixta.
=== Sistemes presidencialistes i parlamentaris ===
Un [[presidencialisme|sistema presidencialista]] és una forma de govern d'una [[república]] on el [[poder executiu]] és escollit separadament del [[poder legislatiu|legislatiu]]. Un sistema parlamentari es distingeix perquè el poder executiu depèn de mode directe o indirecte del Parlament, dependència expressada per les mocions de confiança i de censura.
El sistema presidencialista democràtic s'ha fet popular a l'Amèrica llatina, Àfrica i alguns llocs de l'antiga Unió Soviètica, essent l'exemple més clar el dels Estats Units. Les monarquies constitucionals (controlades per parlaments electes) són populars en alguns països europeus, i en algunes antigues colònies independitzades, com [[Austràlia]] o el [[Canadà]]. Antics territoris britànics com [[Sud-àfrica]], l'[[Índia]], [[Irlanda]] o els [[Estats Units]] optaren per altres formes de govern després de llur independència. El sistema parlamentari és popular a la [[Unió Europea]] i als països veïns.
== Avantatges i inconvenients de la democràcia lliberal ==
=== Democràcia directa ===
=== Conflictes ètnics i religiosos ===
=== Burocràcia ===
=== Estudi a curt termini ===
=== Teoria de l'elecció pública ===
=== Plutocràcia ===
=== Oclocràcia ===
=== La "tirania de la majoria" ===
=== Estabilitat política ===
=== Resposta eficaç en temps de guerra ===
=== Corrupció ===
=== Creixement econòmic i crisis financeres ===
=== Fam i refugiats ===
=== Desenvolupament humà ===
=== Teoria de la pau democràtica ===
=== Drets i llibertats ===
=== Felicitat ===
| |||