Programa Voyager: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Voyager 1 entering heliosheath region CAT.jpg|thumb|right|250px|Situació de les dues sondes ''Voyager'' respecte al Sol afinals de 2005.]]El '''Programa Voyager''' fou una sèrie de dues sondes interplanetàries no tripulades de la [[NASA]] amb l'objectiu d'investigar [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] i [[Saturn (planeta)|Saturn]]. Inicialment concebudes dins del programa Mariner, finalment foren considerades una missió independent i rebatejades com a ''Voyager''; les dues sondes del programa foren la '''''[[Voyager 1]]''''' i la '''''[[Voyager 2]]'''''.
 
Les dues missions del programa ''Voyager'' han estat un dels majors èxits de la NASA. El programa fou dissenyat per treure partit d'una oportuna alineació planetària avantatjosa dels planetes exteriors durant els darrers anys de la dècada de 1970. Aquesta posició de Júpiter, Saturn, [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]], que ocorre una vegada cada 175 anys, donava a una sonda espacial que seguís una particular trajectòria la possibilitat de passar prop d'un planeta, observar-lo i, aprofitant-ne l'[[assistència gravitatòria]], seguir el seu viatge fins al següent planeta. Així, l'ús dels propulsors propis de la nau es limitava a realitzar petites correccions en la trajectòria. A més, va facilitar la realització de l'anomenat [[Retrat de família (Voyager)|retrat de família]].
 
A més de la seva missió principal, la ''Voyager 2'' també aconseguí explorar [[Urà (planeta)|Urà]] i [[Neptú (planeta)|Neptú]]. Les dues sondes van obtenir una gran quantitat d'informació sobre els planetes gegants del sistema solar i pogueren posar limits molt més estrictes a la possible existència d'un gran planeta més enllà de [[Plutó (planeta)|Plutó]]. Actualment els dos vehicles, juntament amb la ''[[Pioneer 10]]'' són els objectes humans més llunyans i s'estan acostant al què es considera el límit del sistema solar: allà on la influència del [[vent solar]] queda anulada pel medi interestelar. Les fonts d'alimentació elèctrica de les dues sondes continuen en funcionament i permeten que segueixin enviant dades cap a la terra, de manera que s'espera poder detectar l'[[heliopausa]] del sistema solar en un futur proper.