Obre el menú principal

Canvis

m
retocs
[[Frederic II]]Hohenstaufen era sobirà de súbdits musulmans a Sicília i Nàpols, i ell mateix parlava àrab. Malgrat això, era un sincer defensor de la croada (va abraçar la creu ja en 1215).
 
[[Frederic II]], malgrat trametre tropes a la [[Cinquena Croada]] (1213-1221) sota el comanamentcomandament del duc de Baviera, no havia participat personalment en ella, a causa dels seus enfrontaments amb el Papat a Itàlia. Frederic va abraçar la creu i fer els vots ( de nou ) l'any 1220 en presència del Papa [[Honori III]], i va insistir en 1223 i 1225.
 
En 1225 va casar amb [[Iolanda de Jerusalem]], filla de [[Joan de Brienne]] i de [[Maria de Montferrat]], reis nominals del regne de Jerusalem, aconseguint títols per reclamar el regne.
Després de disputes amb la família dels Ibelin a Xipre, Frederic va arribar a Acre. Amb el recolzament del seu exèrxit i dels [[Cavallers Teutònics]] es va haver d'enfrontar amb el Patriarca de Jerusalem i amb la passivitat de [[Templers]] i [[Hospitalers]].
 
Sabent que el soldà [[aiubita]] [[Al-Kàmil ibn al-Àdil]] tenia problemes a [[Síria]] amb el seu germà al-Muazzam, i amb el seu successor, al-Nasir Dawud, i llurs aliats de l'[[imperi corasmi]], va negociar amb ell (per mitjà de l'emir [[Fakhr al-Din]]) el lliurament pacífic de Jerusalem, a canvi de no fortificar la ciutat i mantenir el domini musulmà de la zona del Temple. Junt amb la ciutat i [[Natzaret]], [[Sidó]], [[Betlem]] i [[Gaza]], obtenia una treva de deu anys (1229-39). Aquest és el contingut del Tractat de Jaffa de 18 de febrer de 1229. Es va coronar rei de Jerusalem a la basílica del Sant Sepulcre (18 de març de 1229)i va deixar el seu fill [[Conrad IV]] com a regent, marxant de nou a Europa, on va derrotar el Papa i va forçar l'anul·Lació de l'excomunió i l'aceptació dels termes de la seva pau amb al-Kàmil.
 
== Conseqüències ==
86.761

modificacions