Revisió del 19:45, 22 oct 2010 modifica Jdemarcos (discussió \| contribucions) 222 edits →‎La primera dinastia: Barcelona-Urgell: Enllaços ← Edició anterior		Revisió del 19:27, 8 gen 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 5: \|any_fi = 1413 \|status = constituent \|status_text = [[Comtat (territori)\|Comtat]] de la [[Corona d'Aragó]] \|esdeveniment_fi = Conquerit \|p1 = Imperi Carolingi Línia 17: \|símbol = \|imatge_escut = Urgell.png \|mapa = Comtat d'Urgell.svg \|aclaració_mapa = Comtat d'Urgell dins la Corona d'Aragó (Segle XIV) \|capital = [[la Seu d'Urgell]]<br />[[Balaguer]] \|idioma = [[Català]] \|forma_de_govern = [[~~comte~~Comtat (territori)\|Comtat]] \|títol_líder = [[Comte]] \|líder1 = [[Comte d'Urgell]] }} El '''Comtat d'Urgell''' va ser una divisió territorial i administrativa de la [[Catalunya Vella]] en forma de [[Comte\|comtat]] des del 785 i fins el 1413 al integrar-se definitivament dins la [[Corona d'Aragó]]. El comtat va ser creat pels reis [[francs]] probablement basant-se en una delimitació anterior i que s'integrava dins la [[marca de Tolosa]] alen incorporar-se l'[[Alt Urgell]] a l'[[imperi Carolingi]] durant el [[785]] i fins el [[790]].<ref name="enciclocomtaturgell">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0068602&BATE=comtat%20d%27Urgell L'Enciclopèdia:] Comtat d'Urgell.</ref> Originàriament reduït a la comarca de l'[[Alt Urgell]] o l'[[Urgellet]], així anomenat des de la fi del [[segle XII]], incloïa segons l'acta de consagració de la [[Catedral d'Urgell]] ([[la Seu d'Urgell]]) del [[839]], els 129 pobles corresponents al comtat que hi són enumerats: les valls de la [[Valira]] ([[Andorra]] i [[Sant Joan Fumat\|Sant Joan]]), la ribera del [[Segre]] i les valls afluents compreses entre [[el Pont de Bar]] i [[Oliana]].<ref name="enciclocomtaturgell" /> Tenia com a cap la ciutat d'Urgell, anomenada comunment "[[la Seu d'Urgell]] pel domini i grans preeminencies de la seva Santa Església", segons Juan Antoni de Estrada.<ref>{{Ref-llibre \|cognom= de Estrada \|nom= Juan Antonio \|títol= Poblacion general de España, sus reynos y provincias, ciudades, villas y pueblos, islas adjacentes y presidios de Africa, Volum 2 pp. 309 \|editorial= Imprenta de Andrés Ramírez \|lloc= Madrid \|data= 1768}}</ref> Més tard [[Balaguer]] fou la residència dels comtes, fet que li atorgà una categoria equiparable a capital del Comtat, malgrat que el creixent poder dels barons comportà l'aparició d'una sèrie de capitals regionals com [[Agramunt]], [[Castelló]], [[Ponts]] i [[Linyola]].<ref name="museucn">[http://www.museucn.com/catala/b_urgell.html Museu de la Noguera:] Comtat d'Urgell.</ref> El Comtat d'Urgell va ser el més destacat dels [[comtats catalans]], després del [[comtat de Barcelona]], amb política exterior estesa per [[Regne de Castella\|Castella]] i per [[Occitània]].<ref name="museucn" /> I segons Salazar de Mendoza:<ref>{{Ref-llibre \|cognom= Salazar de Mendoza \|nom= Pedro \|títol= Monarquía de España pp. 324 \|editorial= D. Joachin Ibarra \|lloc= Madrid \|data= 1770}}</ref> Línia 38: Els orígens del comtat d'Urgell es troben en la conquesta pels [[Franc (poble germànic)\|francs]] als [[àrabs]] del territori corresponent, més o menys, a l'actual [[Alt Urgell]]. Aquesta conquesta s'esdevingué entre els anys [[785]] i [[790]]. El comtat d'Urgell es considerà inclòs dins de la [[Marca de Tolosa]]. == ~~El domini~~Domini franc == [[Fitxer:Comtats de la Marca Hispànica a inicis S IX.PNG\|thumb\|~~right~~esquerra\|250px\|Els comtats del sud del Pirineu al segle IX]] Els francs nomenaren comte d'Urgell [[Borrell I d'Urgell]] ([[798]]), que també era comte de [[Cerdanya]]. El [[820]], Borrell fou destituït, i el comtat d'Urgell passà al [[comte d'Aragó]] [[Asnar I Galí]], a la mort del qual ([[832]]), el comtat passà al seu fill [[Galí I Asnar]], que en conservà el domini fins que en fou expulsat el [[838]]. Aleshores, el comtat d'Urgell passà a ser governat per [[Sunifred d'Urgell-Cerdanya]], qui n'havia estat investit comte el [[834]] per [[Lluís el Pietós]] a petició del comte [[Berenguer de Tolosa]]. Sunifred era fill de [[Bel·ló de Carcassona]], comte de [[Carcassona]] en temps de [[Carlemany]]. Després de l'assassinat de Sunifred ([[848]]) per Guillem, fill de [[Bernat de Septimània]], el comtat d'Urgell va estar governat pel comte [[Salomó I d'Urgell]] ([[848]]-[[870]]), un personatge que ens resulta desconegut per la manca de documents que ens en parlin. L'any [[870]], [[Carles el Calb]] concedí el comtat d'Urgell, juntament amb el [[comtat de Cerdanya]] a [[Guifré I]] (dit Guifré el Pilós). Avui dia es creu que Guifré el Pilós deuria ser fill de Sunifred d'Urgell-Cerdanya i, doncs, nét de Bel·ló de Carcassona. ==Independència feudal== ~~== La independència ==~~ [[Fitxer:Borrell.png\|thumb\|~~right~~esquerra\|250px\|Dominis de Borrell II]] A partir de la mort del rei [[Lluís el Tartamut]] ([[879]]), el poder dels reis francs va arribar a una situació de crisi terminal, fins acabar desapareixent. Per això, durant el darrer quart del [[segle IX]], a tot arreu de l'[[Imperi carolingi]], els comtes deixaren de ser uns funcionaris nomenats pel rei i aconseguiren convertir els seus càrrecs en hereditaris. En aquesta situació de descomposició del poder reial, a la mort de Guifré el Pilós ([[897]]), els seus fills passaren a governar els seus comtats: Barcelona, Girona, Osona, Besalú, Conflent Urgell i Cerdanya, fins que acabaren repartint-se l'herència. En aquest repartiment, el comtat d'Urgell va correspondre a [[Sunifred II d'Urgell]] ([[897]]-[[948]]) == ~~La primera~~Primera dinastia: Barcelona-Urgell == {{principal\|Casal de Barcelona}} Sunifred II d'Urgell va morir el [[948]] sense descendència; aleshores, deixà el comtat al seu nebot [[Borrell II]], comte de [[Comtat de Barcelona\|Barcelona]], [[Comtat de Girona\|Girona]] i [[Comtat d'Osona\|Osona]]. Ara bé, en el seu testament, Borrell II, mort el [[992]] va dividir l'herència entre els seus dos fills: Barcelona, Girona i Osona foren per a [[Ramon Borrell]] ([[992]]-[[1017]]), mentre que Urgell fou per a Ermengol I ([[992]]-[[1010]]). Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del [[segle X]] fins a principis del [[segle XIII]]. Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del [[segle XI]], arran del declivi del poder d' [[al-Àndalus]] motivat per la disgregació del [[califat de Còrdova]] en [[regnes de taifes]], començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any [[1000]], fou conquerida la regió de [[Ponts]], la vall d'[[Artesa de Segre]] va ser annexionada durant els anys [[1024]]-[[1026]], igual com també van ser-ho les valls de [[Meià]] ([[1018]]-[[1020]]), [[Àger]] ([[1034]]-[[1048]]), de [[Santa Linya]] ([[1036]]), [[Cubells]] i [[Camarasa]] ([[1050]]), [[Guissona]] ([[1020]]-[[1024]]) i [[Agramunt]] ([[1070]]). La conquesta de la [[serra d'Almenara]] ([[1078]]) permeté incorporar al comtat els actuals [[Urgell Mitjà]] i [[Baix Urgell]] fins a [[Barbens]] i [[Linyola]]. El [[1105]], fou conquerida [[Balaguer]], que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de [[Castelló de Farfanya]] i [[Algerri]]. El [[1149]] el comte va participar a la conquesta de [[Lleida]] junt amb el comte de [[Barcelona]] i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins el [[1231]] en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona. ~~Amb Ermengol I, s'originà la primera dinastia d'Urgell, que regí el comtat des de finals del [[segle X]] fins a principis del [[segle XIII]].~~ Originalment, el comtat d'Urgell corresponia, més o menys, amb l'actual comarca de l'Alt Urgell. Ara bé, a partir del [[segle XI]], arran del declivi del poder d' [[al-Àndalus]] motivat per la disgregació del [[califat de Còrdova]] en [[regnes de taifes]], començà l'expansió territorial del comtat d'Urgell per terres fins aleshores dominades pels àrabs: poc després de l'any [[1000]], fou conquerida la regió de [[Ponts]], la vall d'[[Artesa de Segre]] va ser annexionada durant els anys [[1024]]-[[1026]], igual com també van ser-ho les valls de [[Meià]] ([[1018]]-[[1020]]), [[Àger]] ([[1034]]-[[1048]]), de [[Santa Linya]] ([[1036]]), [[Cubells]] i [[Camarasa]] ([[1050]]), [[Guissona]] ([[1020]]-[[1024]]) i [[Agramunt]] ([[1070]]). La conquesta de la [[serra d'Almenara]] ([[1078]]) permeté incorporar al comtat els actuals [[Urgell Mitjà]] i [[Baix Urgell]] fins a [[Barbens]] i [[Linyola]]. El [[1105]], fou conquerida [[Balaguer]], que acabaria esdevenint la capital del comtat. El 1130 van ser conquerits els castells de [[Castelló de Farfanya]] i [[Algerri]]. El [[1149]] el comte va participar a la conquesta de [[Lleida]] junt amb el comte de [[Barcelona]] i els comtes d'Urgell tindran la ciutat en feu fins el [[1231]] en què Aurembiaix hi va renunciar a favor de Barcelona. ~~[[File:Comtat d'Urgell.svg\|\|thumb\|right\|250px\|Comtat d'Urgell]]~~ És de destacar també que el [[1096]] Guillem, fill d'Ermengol IV, va heretar de la seva mare Adelaida el comtat de [[Forcalquier]]. Els comtes de la primera dinastia d'Urgell foren: * [[Ermengol I]] ([[992]]-[[1010]]), fill de Borrell II de Barcelona ▼ * [[Ermengol II]] ([[1010]]-[[1038]])▼ * [[Ermengol III]] ([[1038]]-[[1065]])▼ * [[Ermengol IV]] ([[1065]]-[[1092]])▼ * [[Ermengol V]] ([[1092]]-[[1102]])▼ * [[Ermengol VI]] ([[1102]]-[[1154]])▼ * [[Ermengol VII]]([[1154]]-[[1184]])▼ * [[Ermengol VIII]] ([[1184]]-[[1209]])▼ * [[Aurembiaix]] ([[1209]]-[[1231]])▼ ~~:''~~{{Vegeu també [[\|Llista de comtes d'Urgell~~]].''~~}}▼ ▲[[Ermengol I]] ([[992]]-[[1010]]), fill de Borrell II de Barcelona ▲[[Ermengol II]] ([[1010]]-[[1038]]) ▲[[Ermengol III]] ([[1038]]-[[1065]]) ▲[[Ermengol IV]] ([[1065]]-[[1092]]) ▲[[Ermengol V]] ([[1092]]-[[1102]]) ▲[[Ermengol VI]] ([[1102]]-[[1154]]) ▲[[Ermengol VII]]([[1154]]-[[1184]]) ▲[[Ermengol VIII]] ([[1184]]-[[1209]]) ▲[[Aurembiaix]] ([[1209]]-[[1231]]) == ~~La segona~~Segona dinastia: Cabrera-Urgell ==▼ ▲:''Vegeu també [[Llista de comtes d'Urgell]].'' ▲== La segona dinastia: Cabrera-Urgell == [[Fitxer:Cabrera-Urgell.gif\|right]] La mort sense descendència de la comtessa [[Aurembiaix]] ([[1231]]) va significar l'extinció de la primera dinastia d'Urgell. Aleshores, començà un període de guerres i disputes entre els reis, que volien incorporar el comtat a la Corona, i la [[vescomtat de Cabrera\|casa de Cabrera]], hereva del comtat pel seu parentiu amb la primera dinastia. El [[1236]], pel [[conveni de Tàrrega]], [[Jaume el Conqueridor\|Jaume I]] reconegué la possessió del comtat d'Urgell a Ponç IV de Cabrera; posteriorment, la qüestió del domini d'Urgell provocà dues revoltes nobiliars durant el regnat de [[Pere el Gran]] ([[1285]]-[[1291]]), que el rei aconseguí dominar. Linha 80 ⟶ 77: [[Ermengol X]] ([[1267]]-[[1314]]) == ~~La tercera~~Tercera dinastia: Aragó-Urgell == {{principal\|Casa d'Aragó}} [[Fitxer:Blason Pierre d'Aragon, Comte d'Urgel (selon Gelre).svg\|thumb\|~~right~~152px\|Armes de la tercera dinastia: partit, el primer d'or i dos pals de gules, el segon escacat d'or i sable]] Ermengol X d'Urgell nomenà hereva universal la seva neboda [[Teresa d'Entença]], casada amb l'infant [[Alfons el Benigne]], fill de [[Jaume II el Just]]. Posteriorment, el primogènit, Jaume, renuncià a la Corona, els drets de la qual passaren al seu germà Alfons el Benigne, esdevingut rei a la mort del seu pare Jaume II (1327). El rei Alfons el Benigne ([[1327]]-[[1336]]) separà el comtat d'Urgell de l'herència del seu primogènit, l'infant [[Pere el Cerimoniós]] i el concedí al seu fill segon Jaume I d'Urgell. Linha 90 ⟶ 87: * '''Jaume d'Aragó i Montferrat''' ([[Jaume II d'Urgell\|Jaume II d'Urgell "el Dissortat"]]) ([[1408]]-[[1413]]) A la mort sense descendència del rei [[Martí l'Humà]] ([[1410]]), el comte Jaume d'Urgell, besnét d'Alfons el Benigne, fou un dels aspirants a la Corona. Ara bé, el [[1412]] al [[Compromís de Casp]], es proclamà rei d'[[Aragó]]-[[Catalunya]]-[[València]] el príncep castellà [[Ferran d'Antequera]] (Ferran I [[1412]]-[[1416]]), qui, per línia materna, era nét de Pere el Cerimoniós i nebot de Martí l'Humà. El [[1413]], Jaume d'Urgell es ~~rebelà~~rebel·là contra Ferran d'Antequera ~~(Ferran I [[1412]]-[[1416]])~~; dominada la [[revolta del comte d'Urgell]], el rei desposseí Jaume de tots els seus dominis, i el ~~comdemnà~~condemnà a presó perpètua. Aleshores, el comtat d'Urgell s'incorporà als dominis de la Corona. == Referències ==▼ {{referències}}▼ == Vegeu també == * [[Marca Hispànica]]. [[Llista de comtes d'Urgell]] [[~~Marca~~Pla ~~Hispànica~~d'Urgell]]. * [[~~Alt~~ Urgell]]. * [[~~Pla d'Urgell~~Noguera]]. [[Urgell]] ▲== Referències == [[Noguera]] ▲{{referències\|3}} == Enllaços externs == * [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] {{ORDENA:Comtat D'Urgell}} ~~<!--ORDENA generat per bot-->~~ [[Categoria:Comtat d'Urgell\| ]]

Comtat d'Urgell: diferència entre les revisions