Harmonia vocàlica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: cs:Vokálová harmonie
m r2.5.2) (Robot afegeix: be-x-old:Гармонія галосных; canvis cosmètics
Línia 1:
L''''harmonia vocàlica''' és un [[fenomen fonètic]], un tipus d'[[assimilació]], que afecta les vocals d'una mateixa paraula per fer-les d'una mateixa qualitat.
 
== En valencià ==
[[Fitxer:Harmonització vocàlica al valencià.png|thumb|Harmonia vocàlica al valencià]]
En el [[valencià meridional]] i [[valencià alacantí|alacantí]] hi ha harmonia vocàlica en algunes paraules amb ''o oberta'' o ''e oberta'' tòniques que fan variar la qualitat de la vocal ''a'' àtona final a la mateixa vocal oberta. Per exemple: ''olla'' que sona [{{IPA|'ɔʎɔɔʎɔ}}] i ''terra'' que sona [{{IPA|'tɛrrɛtɛrrɛ}}] en valencià meridional i alacantí.
 
L'harmonia vocàlica també va ajudar a la formació dialectal d'algunes paraules: '''ronyó''', '''jonoll''', '''toixó''' i '''rodó''' per '''renyó''', '''genoll''', '''teixó''' i '''redó'''.
 
== En altres llengües ==
En algunes llengües, l'harmonia vocàlica és regla general. Per exemple, en [[turc]] la vocal de la major part de sufixos pot variar segons el tipus de vocals de l'arrel. Una paraula turca només pot contenir o bé vocals anteriors (eiöü) o bé vocals posteriors (aıouaıou). A més, les vocals altes (iı) tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (üu) quan estan precedides d'una vocal arrodonida (ouöü). Per això, alguns sufixos gramaticals tenen fins a quatre formes diferents.
 
Altres llengües amb harmonia vocàlica són la majoria de les [[llengües uralianes]], entre elles el [[finès]] i l'[[hongarès]].
 
Aquesta regla d'harmonia vocàlica també existeix a algunes [[dialectologia italiana|varietats italianes]].
 
[[Categoria:Fenòmens fonètics]]
 
[[be-x-old:Гармонія галосных]]
[[br:Hesonerezh vogalennek]]
[[cs:Vokálová harmonie]]