Trienni Liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Fernando VII jura la constitucion.png|thumb|250px|right|Document on consta el jurament a la [[Constitució espanyola de 1812]] per part de [[Ferran VII d'Espanya]].]]
El '''Trienni Liberal''' ([[1820]]-[[1823]]) va ésser un [[període]] [[liberalisme|liberal]] del regnat de [[Ferran VII]], que es va iniciar amb el pronunciament de [[Rafael de Riego|Riego]] l'[[1 de gener]] de ([[1820]]) a [[Las Cabezas de San Juan]],
== Pronunciament de Riego ==
Després d'un reduït èxit inicial, Riego va proclamar immediatament la restauració de la [[Constitució espanyola de 1812|Constitució de Cadis]] (1812, La Pepa) i el restabliment de les autoritats constitucionals. El petit suport al cop militar va anar augmentant amb el temps i va perllongar l'aixecament fins al 10 de març. En aquesta data es va publicar un manifest de Ferran VII acatant la Constitució de Cadis què, dos dies abans, el 8 de març, havia jurat a [[Madrid]], i que establia la [[monarquia parlamentària]], com a forma de govern al país.
== Vida política del Trienni ==
No obstant això, el país es va veure immers en un llarg període d'inestabilitat política causada per la latent desafecció del monarca al règim constitucional i pels conflictes polítics segregats per la rivalitat entre liberals ''dotzeanyistes
Els governs inicials van ser formats pels moderats ([[Evaristo Pérez de Castro]], [[Eusebio Bardají Azara]], [[José Gabriel de Silva i Bazán]] - [[marquès de Santa Cruz]] -, i [[Francisco Martínez de la Rosa]]). Després de les segones eleccions, que van tenir lloc al març de 1822, les noves Corts, presidides per Riego, estaven clarament dominades pels exaltats. Al juliol d'aquest mateix any, es produeix una maniobra del rei per reconduir la situació política a favor seu, utilitzant el descontentament d'un cos militar afí ([[Revolta de la Guàrdia Reial (1822)|revolta de la Guàrdia Reial]]), que és neutralitzat per la [[Milícia Nacional (Espanya)|Milícia Nacional]] en un enfrontament a la [[Plaça Major de Madrid]] (7 de juliol). Es forma llavors un govern '' exaltat '' encapçalat per [[Evaristo Fernández de Sant Miquel]] (6 d'agost).
Les dissensions es manifestaven en tots els àmbits: les Corts, la [[història de la premsa a Espanya|premsa]] i els enfrontaments entre les [[societats secretes]] de la [[Maçoneria]] (liberal moderada), la [[Societat de l'anell]] (moderada) i la [[Confederació de cavallers comuners]] (liberal exaltada), la [[Comunería]] es va escindir al principi de 1823 en dues societats independents, una moderada i una altra extremista vinculada a la branca espanyola de la [[Carboneria]]. Els enfrontaments intestins també eren atiats pel propi monarca, que alhora negociava en secret amb la [[Santa Aliança]] la invasió d'Espanya, i aprofitava el descontentament d'algunes unitats militars afins (com la [[Guàrdia Reial]]) i la formació en algunes zones de [[guerrilla]]s absolutistes (primera forma del [[carlisme]] posterior), formades per camperols descontents per la revolució liberal, que més que beneficiar els havia perjudicat, i veien amb enyorança l'Antic Règim (la ineficàcia i timidesa de les poques que es van emprendre, com el mitjà delme, no compensaven la frustració per la política de reconeixement de la propietat dels senyorius). La fallida de la Hisenda, que va negociar a més un emprèstit ruïnós, va impossibilitar més encara l'efectiva realització d'una revolució liberal profunda en la societat espanyola.
==Final de l trienni==
| |||