Trienni Liberal: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 9:
No obstant això, el país es va veure immers en un llarg període d'inestabilitat política causada per la latent desafecció del monarca al règim constitucional i pels conflictes polítics segregats per la rivalitat entre liberals ''dotzeanyistes'' o ''moderats '', partidaris del [[equilibri de poders]] entre [[Corts de Cadis|Corts]] i [[Rei]] previst a la Constitució de 1812, i ''vintens''o '' exaltats '', partidaris de redactar una nova constitució ( que seria '' de 1820 '') que deixés clara la submissió de l'executiu al legislatiu, i del rei a la [[sobirania nacional]], a més de propugnar una obertura més gran de les llibertats i reformes socials (alguns d'ells, minoritaris, eren declaradament [[republicanisme a Espanya|republicans]])
Els governs inicials van ser formats pels moderats ([[Evaristo Pérez de Castro]], [[Eusebio Bardají Azara]], [[José Gabriel de Silva i Bazán]] - [[marquès de Santa Cruz]] -, i [[Francisco Martínez de la Rosa]]). Després de les segones eleccions, que van tenir lloc al març de 1822, les noves Corts, presidides per Riego, estaven clarament dominades pels exaltats. Al juliol d'aquest mateix any, es produeix una maniobra del rei per reconduir la situació política a favor seu, utilitzant el descontentament d'un cos militar afí ([[Revolta de la Guàrdia Reial (1822)|revolta de la Guàrdia Reial]]), que és neutralitzat per la [[
Les dissensions es manifestaven en tots els àmbits: les Corts, la [[història de la premsa a Espanya|premsa]] i els enfrontaments entre les [[societats secretes]] de la [[Maçoneria]] (liberal moderada), la [[Societat de l'anell]] (moderada) i la [[Confederació de cavallers comuners]] (liberal exaltada), la [[Comunería]] es va escindir al principi de 1823 en dues societats independents, una moderada i una altra extremista vinculada a la branca espanyola dels [[carbonaris|Carbonari]]. Els enfrontaments intestins també eren atiats pel propi monarca, que alhora negociava en secret amb la [[Santa Aliança]] la invasió d'Espanya, i aprofitava el descontentament d'algunes unitats militars afins (com la [[Guàrdia Reial]]) i la formació en algunes zones de [[guerrilla]] absolutista (primera forma del [[carlisme]] posterior), formades per camperols descontents per la revolució liberal, que més que beneficiar els havia perjudicat, i veien amb enyorança l'Antic Règim (la ineficàcia i timidesa de les poques que es van emprendre, com el mitjà delme, no compensaven la frustració per la política de reconeixement de la propietat dels senyorius). La fallida de la Hisenda, que va negociar a més un emprèstit ruïnós, va impossibilitar més encara l'efectiva realització d'una revolució liberal profunda en la societat espanyola.
| |||