Clergues Regulars de les Escoles Pies: diferència entre les revisions

Capella de la Puríssima dels Escolapis
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Capella de la Puríssima dels Escolapis
Línia 1:
{{Plantilla:Orde
|nom= Escolapis <br /><small>en llatí ''Ordo Clericorum Regularium Pauperum Matris Dei Scholarum Piarum''</small>
|nom=Escolapis
|imatge=SchP.jpg
|imagesize=250px
Línia 27:
|fundacions destacades=Collegio Nazareno (Roma), Mikulov (Txèquia, 1631), Guanabacoa (Cuba, 1857)
|fundacions a terres catalanes=Escola Pia a: [[Guissona]](1638-41), Moià (1683), Balaguer (1699), València (1738), Barcelona (Sant Antoni, 1815), Sarrià (1894)
|persones destacades=Stanisław Konarski, Francis Hermann Czech, Eusebio Millán Alonso, [[Joan Maria Vives i Argemí]], [[Octavi Fullat]]
}}
Els '''Clergues Regulars Pobres de la Mare de Déu de les Escoles Pies''', en llatí '''Ordo Clericorum Regularium Pauperum Matris Dei Scholarum Piarum''', formen un institut religiós masculí dde dret pontifici: un [[orde de clergues regulars]] dedicat a l'ensenyament gratuït, els membres del qual són anomenats popularment '''escolapis''' i posposen al seu nom les sigles '''S.P.''' o '''Sch. P.'''
 
== Història ==
 
En [[1597]], [[Josep de Calassanç]], membre llavors de la Confraria dels Dotze Apòstols i conscient de l'estat d'abandó i la ignorància que mostraven els nens, tant en aspectes formatius com d'espiritualitat cristiana, va obrir una [[escola]] per a nens pobres al barri popular del [[Trastevere]] ([[Roma]]), en la parròquia de Santa Dorotea: era la primera ''escola popular'' gratuïta d'Europa. El nombre d'alumnes va créixer ràpidament, però el 1598 el riu [[Tíber]] es va desbordar, arrasant al seu pas els habitatges dels pobres i les dues saletes on feien classe, quedant tot destrossat. Al poc temps va morir [[Antonio Brandini]], rector de Santa Dorotea que havia donat suport a la idea de Calassanç, i el nou rector no va voler donar continuïtat a l'obra i va fer desallotjar les dues saletes.
 
Línia 51:
 
== Activitat i difusió ==
 
L'orde es dedica a l'educació dels nens i joves, amb una espiritualitat cristiana i donant prioritat a:
* l'educació als nens, fins que n'acaben la infantesa
Linha 62 ⟶ 61:
 
=== Ideologia ===
La ideologia de l'Escola Pia és resumeix en el seu lema, ''«Pietat i lletres''», que deixa veure els principals objectius de Josep de Calassanç en fundar l'obra: busca que el nen exploti el seu màxim potencial intel·lectual i espiritual a través d'una educació de qualitat i d'una espiritualitat sempre molt ben fonamentada en la moral de l'Església.
 
== Vegeu també ==
* [[Filles de Maria Escolàpies]].
* [[Capella de la Puríssima dels Escolapis]].
 
== Referències ==
<references/>
 
== Bibliografia ==
* P. Helyot, ''Histoire des ordres religieuses'' ([[1715]]).
* J. A. Seyffert, ''Ordensregeln der Piaristen'' (Halle, [[1783]]).
* J. Schaller, ''Gedanken über die Ordensfassung der Piaristen'' ([[Praga]], [[1805]]).
* A. Heimbucher, ''Orden und Kongregationen'' ([[1897]]).
* Timon-David, ''Vie de St Joseph Calasance'' ([[Marsella]], [[1884]]).
== Vegeu també ==
* [[Josep de Calassanç]]
* [[Filles de Maria Escolàpies]]
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.scolopi.org/ Web oficial dels escolapis.] {{es}} {{it}} {{en}} {{fr}}
* [http://www.granscolopi.es.tl/Inicio.htm Informació sobre els escolapis al món iberoamericà.] {{es}}
* [http://www.escolapia.cat/ Escola Pia de Catalunya] {{ca}}
244.771

modificacions