Imperi Romà d'Occident: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 171:
A l'any 451 l'afebliment de l'Imperi era evident. El rei dels huns [[Àtila]] havia estat arrasant Europa i l'Imperi d'Orient. Una carta d'amor per part de la germana de l'emperador occidental, (Valentinià III), Honòria, demanava al bàrbar que la rescatés dels murs de [[Roma]] i es casés amb ella. [[Àtila]], veient els avantatges que això podria comportar, va marxar contra [[Roma]].
 
El general romà Flavi Aeci, conegut com «l'últim gran romà», va marxar cap a la frontera, a la [[Gàl.lia]], i va establir aliances amb diferents tribus bàrbares ([[visigots]], [[francs]], [[alans]], [[burgundis]] i [[sàrmates]]) en el que s'estima un exèrcit d'uns d'entre 100.000 i 200.000 homes. [[Àtila]], amb un exèrcit numèricament superior, format per [[huns]], [[ostrogots]], [[gèpids]], [[hèruls]] i [[turingis]], de mig milió d'homes, va avançar. Va ser així com el 20 de juny de l'any 451, es van enfrontar a Chalons. La Batalla dels Camps Catalàunics seria èpica. Es calcula que les baixes van ser quantioses en ambdós bàndols, sent un total de 300.000 morts. La victòria s'inclinaria a favor d'Aeci, després de derrotar moralment a un, fins llavors, invencible [[Àtila]].
 
A l'any 452 [[Àtila]] llançaria una poderosa contraofensiva que el portaria fins a les mateixes portes de [[Roma]]. Allà, el papa [[Lleó I]] es va reunir en secret amb ell, i després d'això, [[Àtila]] va ordenar la retirada de les seves tropes sense cap explicació. Encara no se sap què va passar entre ells dos, encara que probablement Àtila es retirés a causa de la fam i epidèmies que patia el seu exèrcit, i que li impediria mantenir un setge sobre [[Roma]].