Revisió del 14:22, 30 des 2010 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.414 edits m Robot insereix {{ORDENA:Tinta Xinesa}} ← Edició anterior		Revisió del 01:05, 16 gen 2011 modifica desfés Josepcat (discussió \| contribucions) 86 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Dai Jin-Looking Three Times at the Thatched Hut.jpg\|thumb\|right\|Dibuix amb tinta xinesa]] La '''tinta xinesa''' és una [[tinta]] d'invenció xinesa usada principalment a la cal·ligrafia xinesa i japonesa, així com a la pintura xinesa. Al [[Japó]], ~~posteriormente~~posteriorment, ~~en la~~a l'era [[Muromachi]] durant el [[segle XIV]] es va realitzar la pintura monocromàtica en tinta, la qual posseïa una profunda influència de la cultura xinesa i que va ser promoguda principalment pels monjos [[zen]] mitjançant la tècnica Sumi-e. Es compon de carbó de fusta, o de d'os de d'alguns fruits, molts molt finament ~~mòlt~~, que es ~~compacta~~compacten amb algun tipus de goma amb base aquosa, com a resines vegetals o alguns extrets animals. Amb el carbó mòlt i la goma, es formen unes barres petites amb forma de lingot que es premsen i es deixen assecar fins assolir a una consistència completament sòlida. Aquesta tinta, en estat sòlid, pot durar anys o segles sense perdre les seves propietats. La qualitat de la tinta depèn de molts factors, com la fusta de la que prové el carbó, el procés de premsat, la goma utilitzada, el temps que té, etc. i existeixen des de barres molt barates fins peces de col·leccionista. La tinta acostuma a ésser negra, encara que també pot mesclar-se amb colorants per aconseguir tintes d'altres colors. Per preparar tinta líquida a partir d'aquestes barres, cal fregar-les enamb una pedra rugosa especialment dissenyada per a aquest efecte anomenada en japonès 硯 (すずり (suzuri). Aquestes pedres, de diverses formes i aspectes, en tenen totes en comú, que estan compostes d'un material rugós i tenen una cavitat. En general, les pedres d'origen xinès tenen forma còncava amb la part més baixa en el centre, i les japoneses acostumen a ser majorment planes amb un dels extrems cap avall. Sobre aquestes pedres es vessa una mica d'aigua i sobre, es frega la barra, de manera que sempre estigui humida. El continu fregat sobre la pedra amb l'aigua va desfent a poc a poc la tinta, que es va quedant dissolta a l'aigua que s'acumula a la cavitat. Aquest procés pot continuar-se fins que la tinta adquireixi la densitat requerida, però en general acostuma a durar uns minuts. La tinta líquida ja preparada s'asseca amb facilitat, i és convenient no deixar que s'assequi sobre la pedra o sobre el pinzell.

Tinta xinesa: diferència entre les revisions