Batalla de Kursk: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 46:
 
En cuant als dispositius usats, podem destacar una llista de models de carros de combat, avions i altres armes;
Per part soviètica es varen usar els [[T-34|T-34/76]], que era un carro de combat mitjà, dels quals podem distingir gran nombre de variants, com el model 1940, amb el canó de 76.2 L-11, el model 1941, model 1942 i model 1942 amb torre hexagonal i l'augment del blindatge frontal fins a 70 mm, amb la nomenclatura alemanya o occidental seria el model D, també incloïen els T-34 produïts l'any 1943, que són els E i F, amb petites variacions a la torre, com ara diferents models de periscopi. També val a dir que molts d'aquests models guardaven diferències mínimes segons el seu lloc de fabricació. Tots ells anaven armats amb el ben provat canó F-34, que els hi permetia una velocitat inicial al projectil de més de 640 metres per segon. Val a dir que, el model més típic usat d'aquell estiu en endavant (fins a l'arrivada del T-34/85 en grans nombres cap a mitjans de 1944) seria el T-34 model 1942 amb torre hexagonal o el Model 1943 E i F. Era el més varatbarat, millor que els seus antecessors i tenia éncara més autonomia sense comptar que podia tranportar més munició.
 
Un altre carro de combat soviètic fou el [[Tanc de Kliment Voroixílov|KV-1]], sent un carro de combat pesant, aquest va aparèixer l'any [[1939]], i fins i tot es varen usar els models més primerencs. Més pesant i lent que el seu company descrit anteriorment, tenia un blindatge notòriament superior que en alguns models sobrepassava els 100 mm de gruix, anantanava armat amb el mateix canó. En aquest cas, no es varen usar en grans quantitats. També va entrar en acció el KV-1S, equipat amb una torre fosa més lleugera, que treia pes a aquest formidable tanc.
 
Un altre dels blindats soviètics fou el [[T-70]], carro de la categoria lleugera, tot i que sobrepassat pels blindats [[Tercer Reich|alemanys]], va poder desenvolupar un paper de suport a la infanteria, i en nombroses ocasions anava acompanyantacompanyava els T-34 als assalts de blindats i combinats. Val a dir que el seu armament era força insuficient si tenim en compte que s'havia d'enfrontar, ja no als ''Tigre'' o ''Pantera'', sinó als carros més lleugers, els Pz. III i IV. Per altra banda, el comandant que era l'únic ocupant la torre, teniahavia quede carregar, disparar i buscar el blanc a més de dirigir al conductor.
 
A més, tot i no desenvolupar un paper primordial, varen operar carros més lleugers, com ara els T-60 o en alguns casos els T-40, amb un armament lleuger dotats en el primer cas de un canó Shvak de 20 mm juntament amb una metralladora de 7,62, i a l'altre model, encara més lleuger, era portador de dos metralladores; una de 12,7 i l'altra de 7,62 mm. Aquests carros, com es lògic eren del tot inadequats per al combat carro contra carro, car el seu armament i característiques tècniques els hi ho impedien. També val a dir que varen ser dissenyats per desenvolupar un paper de reconeixement, o de suport a la infanteria.
Línia 60:
El segueixen com a models més lleugers i antics el PzKmpfw III, que tot i que el seu disseny datava dels anys trenta, encara s'usava desenvolupant un paper en els atacs gens menyspreable, ja que a partir de [[1941]] es varen començar a fer modificacions, sobretot en l'aspecte de l'armament, ja que aquest era força insuficient en les primeres versions. Segons el model podem trobar diversos canvis: En els models més primerencs, només havia una peça de 37 mm, que ben aviat es va quedar desfasada per l'arribada de carros cada vegada més pesants i més ben equipats. En el següent model, es va optar per augmentar-ne el calibre de la peça principal fins a 50 mm, i en els models posteriors, s'hi varen afegir planxes de blindatge a la zona superior i faldons als costats, per protegir el tren de rodament.
 
El PzKmpfw IV, es podria dir que era el germà gran de l'anterior; era lleugerament més gros, també pesava més. El seu disseny, al igual que el seu company més petit datava dels anys trenta,però li donava l'oportunitat de rebre millores , ja que la seva torre era força espaiosa, cosa que es va aprofitar més tard en els models F2 i H per dotar-los de un canó de 75mm llarg i al igual que el Pz-III, de faldons i planxes de blindatge addicionals. Va ser el cavall de batalla de la Wehrmatch durant la resta del conflicte, i en aquesta batalla, en va formar el gros amb més de 850 unitats en servei. Tenia certes avantatges respecte al seu principal rival, com ara la potencia de foc que trobem a partir del model F2, amb blindatge estaven igualats, però amb la resta el T-34 de model 1943 el superava, tant en ergonomia com en disponibilitat com en autonomia, sense tenir en compte que el Pz-IV era molt més car de construir i sobretot no era tant senzill de fabricar com el seu rival soviètic que es produïa a un ritme exasperant per a la industria de guerra alemanyasoviètica, aquest ritme no el podria assolir mai.
 
La manca de blindats en les divisions Panzer, obligà a usar gran varietat de blindats, un d'ells es el PzKmpfw. 35T, d'origen Txec, armat amb un canó de 37 mm certament insuficient, també hem de tenir en compte que aquest model data de la dècada dels trenta, època en la qual era un blindat temible, però com va passar amb la resta de tanc, en poc temps varen quedar desfasats en front tant del T-34 com del KV-1, que marcaren un nou camí al disseny dels blindats.