Carn: diferència entre les revisions

S'han realitzat estudis sobre l'impacte que existeix entre el consum de carn, les dosis mínimes que s'han de tenir en compte, els tipus de carn més consumits, l'efecte que pot tenir en diversos grups de la població: infants, persones grans, esportistes, etc. i existeixen algunes conclusions contundents, mentre que d'altra banda hi ha polèmiques que encara romanen en debat. El que ja no es tema de discussió és que la carn conté un gran valor nutritiu, proporcionant [[macronutrient]]s com les [[proteïna|proteïnes]] i els [[àcid gras|àcids grassos]], i micronutrients com minerals (principalment ferro), [[vitamina|vitamines]], etc. El contingut mig (en pes) de la carn oscil·la entre un 70% d'[[aigua]], un 20% de proteïna, un 7% de greix i 1% de minerals, encara que les variacions dependran del tipus d'animal, de la raça i del seu règim alimentari.

 

 

Des del punt de vista nutricional la carn aporta un gran nombre de [[proteïna|proteïnes]] (20% de la seva massa) i aminoàcids essencials, sent a més responsable de reactivar el [[metabolisme]] del cos humà. Cent grams de carn vermella aporten 20,7 gr de proteïnes i la mateixa quantitat de [[carn blanca]] aporta 21,9 gr de proteïnes. La carn aporta molts pocs [[carbohidrat]]s i conté molt poca fibra.<ref>"Dietary Fiber" no. 9.333 http://www.ext.colostate.edu/pubs/foodnut/09333.html</ref> L'avantatge fonamental d'una dieta que inclogui la carn respecte a l'exclusivament vegetariana és la major facilitat per aportar la quantitat i varietat necessària d'[[aminoàcid essencial|aminoàcids essencials]]. El contingut en [[greixos]] de la carn depèn en gran mesura de les espècies d'animals així com del tall elegit, la forma en la qual l'animal hagi estat cuidat durant la fase de creixement, els aliments oferts durant aquella fase i els mètodes de cuinat o empleats al seu tall i especejament per la [[carnisseria]]. Des de finals del segle XX s'ha desenvolupat una important investigació en l'àrea de les "carns light" amb baix contingut en grassa, investigant les condicions de cria i alimentació, perquè incloguin menys contingut de greix. Es pot pensar que el greix a la carn té dos efectes, d'una banda és un realçador dels [[sabor]]s i per un altre és un mitjà de transport de les vitamines liposolubles que hi ha a la carn. La carn conté poc contingut d'[[hidrat de carboni|hidrats de carboni]] (generalment en forma de [[glucogen]]), encara que es pot dir que el seu contingut és especialment elevat a la carn de cavall. Des del punt de vista nutricional la carn aporta altres compostos nitrosos diferents de les proteïnes, tal com pot ser la [[creatina]].