Diferència entre revisions de la pàgina «Monotelisme»

1 octet eliminats ,  fa 10 anys
== Dificultats doctrinàries ==
 
L'amenaça dels [[perses]] a l'[[Imperi bizantí]], a la qual després es va agregar la dels [[àrabs]], va moure al [[segle VII]] a un nou intent de guanyar als [[monofisisme|monofisitasmonofisites]] mitjançant un edicte dogmàtic. La situació era realment perillosa. Els perses havien conquerit [[Capadòcia]] i [[Egipte]]. En aquestes circumstàncies, el patriarca Sergio de Constantinoble va intentar venir en ajuda de l'emperador [[Heraclio]], vencedor dels perses, elaborant un pla de mediació segons el qual no s'havia parlar precisament d'una doble naturalesa en [[Crist]], sinó més bé d'una energia i una voluntat («Monona the lema», d'aquí el nom). Aquesta manera d'expressió no era fals, si es volia dir amb això només que en Crist no és possible oposició entre la seva voluntat humana i la seva voluntat divina. Però era inexacte, i un monofisisme vetllat, quan es referia a la integritat de la naturalesa humana en Crist, en negar, o fins i tot només fosc, la realitat de la seva voluntat humana. Justament això afectava els monofisites, que no volien acceptar sense reserves la humanitat de Crist, ja que la pensaven dissolta en la Divinitat. Conferències de Sergio amb bisbes monofisites millorar la situació, especialment amb el bisbe Ciro de Fasis de Laci, l'actual [[Sebastopol]].
 
A [[631]] Ciro va ser promogut a patriarca d'[[Alexandria]]; allà va aconseguir reconciliar una part dels monofisites. Es va confessar «una energia divina i humana». Nous èxits entre els monofisitas de [[Armènia]] i fins i tot de [[Antioquia]], a [[633]] van augmentar la confiança que s'estava sobre el camí recte, però un monjo de [[Palestina (regió)|Palestina]], [[Sofroni I de Jerusalem|Sofroni]], es va adonar del perill que tancava enfosquir la veritable doctrina i pregar a Ciro, que li havia informat de les conferències i els seus resultats, i després al mateix Sergio, que s'apartessin de l'error. Per la seva banda va suportar en silenci la contradicció fins que a [[634]], patriarca de [[Jerusalem]], va considerar el seu deure primerament aclarir la qüestió en un sínode que va convocar i després enviar una carta sinodal a Sergio ia altres patriarques i també al papa [[Honori I]] (625-638). En aquesta carta es confessava la doctrina de les dues energies i dues voluntats.
Aquest era el llenguatge del cura d'ànimes, no el del teòleg. Ara Sergio va resumir la seva doctrina en una prudent formulació, publicada per l'emperador Heracli, en 638, en una «[[Ekthesis]]" o explicació, que van acceptar la major part dels bisbes d'Orient, i entre ells els nous patriarques de Constantinoble i Jerusalem (Sofronio i Sergio havien mort en el mateix any, així com Honori) i el patriarca d'Antioquia, aquest resident a Constantinoble perquè la seva seu havia estat presa pels àrabs.
 
Els successors d'Honori - [[Joan IV (Papa)|Joan IV]], procedent de [[Dalmàcia]] ([[640]] - [[642]]), i el grec [[Teodor I]] ([[642]] - [[649]]) - van veure més agudament. En la mateixa Constantinoble van tenir l'ajuda del savi Màxim, que, nascut de noble família, havia deixat el servei de la cort per fer-se monjo. A l'oposició dels Papes contra la «Ekthesis» haver d'agrair que [[Constantí III Heracli]] ([[641]] - [[668]]), successor d'Heraclio, la revoqués encara que en forma no afortunada, imposant mitjançant la seva «typos »un silenci general. [[Martí I]] ([[649]] - [[653]]), italià de naixement, però familiaritzat amb l'ambient de Constantinoble on havia residit com [[apocrisiari]], es va pronunciar en el sínode de Roma (649) per les « dues voluntats i dues maneres d'obrar naturals »en Crist. Era el temps en què per causa dels àrabs l'Església d'Orient, en la seva major part, havia sortit ja fora del cercle del poder imperial.
 
== Rol d'emperador ==
147.647

modificacions