Institut de la Benaventurada Verge Maria: diferència entre les revisions

El juliol de 1628, la Congregació de Propaganda Fide decreta la suspensió de la congregació, per no acceptar la clausura; Mary Ward fou acusada d'heretgia i rebel·lió i el [[16 de gener]] de [[1631]], [[Urbà VIII]], amb la butlla ''Pastoralis Romani Pontificis'', decretà la supressió de la congregació. Es deixava que les germanes continuessin vivint en comunitat, encara que de manera privada, i dedicar-se a l'ensenyament, però sense constituir cap congregació religiosa. Maximilià I, príncep elector de [[Munic]] va permetre que la tasca educativa de les germanes continués a [[Baviera]], ja que la butlla de supressió no feia esment de l'ensenyament.

 

En 1650 un grupo de germanes angleses s'estableix a [[París]]; igualment, es mantingueren actives les comunitats de Roma i la Paradiserhaus de Munic. Totes elles rebien algun tipus de suport de les autoritats civils, per la seva tasca educativa, però no de les eclesiàstiques. En 1680, els bisbes d'[[Augsburg]] i [[Freising]] (de qui depenia la casa de Munic) van prendre sota la seva protecció les comunitats d'Augsburg i Munic i presentaren al Vaticà, en [[1694]], una sol·licitud d'aprovació, que fou denegada.