Institut de la Benaventurada Verge Maria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Plantilla:Orde
|nom=Dames Angleses
|imatge=
|imagesize=220px
|peufoto=
|nom oficial=
|nom oficial llatí=
|sigles=
|altres noms=Dames Alemanyes, Jesuitesses
|lema=
|hàbit=
|tipus=[[Congregació religiosa]] de germanes
|objectiu=Educació cristiana de les noies
|data de fundació=[[1609]]
|lloc de fundació=[[Saint-Omer]] (Pas de Calais, França)
|fundat per=venerable [[Mary Ward]]
|regla=
|aprovat per=[[Pau V]]
|data d'aprovació=[[1616]] (només ''decretum laudis'')
|constitucions=Basades en la regla de la [[Companyia de Jesús]]
|patrons=Jesucrist
|supressió=[[16 de gener]] de [[1631]]
|suprimit per=[[Urbà VIII]] (se suprimeix com a institut religiós, tot i que pot continuar la tasca educativa)
|branques i reformes=Donà lloc a la branca romana, avui Congregació de Jesús i a la branca irlandesa, les Germanes de Loreto
|primera fundació=
|primera fundació-data=
|fundacions destacades=[[Lieja]], Colònia i Trèveris, Roma (1622), Nàpols (1623), Perusa (1623), Munic (1626), [[Viena]],[[Bratislava]], [[Praga]] (1628)
|fundacions a terres catalanes=No n'hi ha hagut
|persones destacades=
|web=}}
L''''Institut de la Benaventurada Verge Maria''', en llatí '''Institutum Beatae Mariae Virginis''', és un institut religiós femení, concretament una [[congregació religiosa]] dedicada a l'ensenyament. Les seves germanes, anomenades '''Dames Irlandeses''', '''Dames Angleses''' o '''Dames Alemanyes''', posposen al seu nom les sigles '''I.B.M.V.'''
 
Linha 9 ⟶ 39:
La fundadora volia que l'institut seguís les constitucions de la [[Companyia de Jesús]], d'espiritualita ignasiana. Haurien de tenir un govern centralitzat, amb una superiora general, i dependent directament de la [[Santa Seu]], sense jurisdicció dels bisbes locals. Per això foren anomenades '''jesuitesses''' en alguns llocs.
 
La congregació era, en molts llocs, una novetat i aviat s'obriren escoles a altres llocs de [[Flandes]] ([[Lieja]]), [[Alemanya]] (Colònia i Trèveris), [[Àustria]] i [[Italia]] (Roma, 1622; Nàpols, 1623 i Perusa, 1623). El papa [[Pau V]] concedí a la congregació el ''decretum laudis'' en [[1616]], però els seus successors van deturar el procés d'aprovació. La [[Santa Seu]] no aprovava el fet que les germanes no estiguessin sotmeses a la clausura que seguien totes les altres religioses des del decret de [[Pius V]] que l'imposava. El treball actiu de les dones era massa innovador en aquell moment i es considerava perillós. Tampoc no veien bé la direcció central de les cases per una superiora general, la dependència directa del papa (no del bisbe local) i una forma de vida basada en la regla dels [[jesuïtes]], o que no portessin hàbit. Encara i així, en 1615, els teòlegs [[Francisco Suárez]] i [[Leonardus Lessius]] foren consultats sobre la qüestió i lloaren la manera de viure de les Dames Irlandeses, tot i que recomanaven la subjecció al bisbe i l'autorització pontifícia. Així, el papa [[Pau V]] concedí a la congregació el ''decretum laudis'' en [[1616]], però els seus successors van deturar el procés d'aprovació.
 
En 1626 va a [[Munic]] i el príncep elector Maximilià I l'ofereix d'obrir-hi una escola; Ward inaugura la Paradeiserhaus, important centre de la congregació. Obrí després escoles a [[Viena]] (que aviat arribà a tenir 450 alumnes) i [[Bratislava]]. A [[Praga]], en 1628, va rebre el suport de la noblesa, que finançaren un col·legi amb 30 monges, però trobà l'oposició dels contraris als [[jesuïtes]].
 
El juliol de 1628, la Congregació de Propaganda Fide decreta la suspensió de la congregació, per no acceptar la clausura; Mary Ward fou acusada d'heretgia i rebel·lió i el [[16 de gener]] de [[1631]], [[Urbà VIII]], amb la butlla ''Pastoralis Romani Pontificis'', decretà la supressió de la congregació. Es deixava que les germanes continuessin vivint en comunitat, encara que de manera privada, i dedicar-se a l'ensenyament, però sense constituir cap congregació religiosa. Maximilià I, príncep elector de [[Munic]] va permetre que la tasca educativa de les germanes continués a [[Baviera]], ja que la butlla de supressió no feia esment de l'ensenyament.
{{Plantilla:Orde
 
|nom=Congregació de Jesús
|imatge=
|imagesize=220px
|peufoto=
|nom oficial=Congregació de Jesús<br>1749-2003: Institut de la Benaventurada Maria Verge
|nom oficial llatí=Congregatio Jesu<br>fins 2003: Institutum Beatae Virginis Mariae
|sigles=I.B.V.M., C.J.
|altres noms=Dames Irlandeses, Dames Angleses
|lema=
|hàbit=
|tipus=[[Congregació religiosa]] de germanes
|objectiu=Educació cristiana de les noies; en terres de missió, també assistència en hospitals i parròquies
|data de fundació=[[1609]]
|lloc de fundació=[[Saint-Omer]] (Pas de Calais, França)
|fundat per=venerable [[Mary Ward]]
|regla=
|aprovat per=[[Climent XI]]
|data d'aprovació=[[13 de juny]] de [[1703]] (aprova la regla, però no l'institut); [[30 d'abril]] de [[1749]]: aprovació de l'institut
|constitucions=Basades en la regla de la [[Companyia de Jesús]], 1703; nova regla: 1935
|patrons=Jesucrist
|supressió=
|suprimit per=
|branques i reformes=Continua la tasca de la primera congregació de Mary Ward, suprimida formalment
|primera fundació=
|primera fundació-data=
|fundacions destacades=Paradiserhaus (Munic), Augsburg, Roma, [[York]], [[Mindelheim]] (1701)
|fundacions a terres catalanes=Barcelona (1939, Benaventurada Verge Maria, Sant Gervasi)
|persones destacades=
|web=http://www.congregatiojesu.org}}
===Branca romana: Congregació de Jesús ===
En 1650 un grupo de germanes angleses s'estableix a [[París]]; igualment, es mantingueren actives les comunitats de Roma i la Paradiserhaus de Munic. Totes elles rebien algun tipus de suport de les autoritats civils, per la seva tasca educativa, però no de les eclesiàstiques. En 1680, els bisbes d'[[Augsburg]] i [[Freising]] (de qui depenia la casa de Munic) van prendre sota la seva protecció les comunitats d'Augsburg i Munic i presentaren al Vaticà, en [[1694]], una sol·licitud d'aprovació, que fou denegada.
Linha 22 ⟶ 81:
L'expansió de la congregació, però, continua i s'obren cases en altres llocs, com [[York]], [[Mindelheim]] (1701) o Sankt Polten (1706).
 
El [[1745]] el bisbe d'[[Augsburg]] Joseph Ignaz Philip de Hesse-Darmstadt prohibí a les religioses de les dues cases de l'institut, d'Augsburg i [[Mindelheim]], que reconeguessin l'autoritat de la superiora general de Munic (i, per tant, en una diòcesi diferent), i els prohibí que veneressin la memòria de la fundadora. Aquest conflicte de jurisdiccions induí [[Benet XIV]] a proclamar un breu, ''Quamvis iustus'' ([[30 d'abril]] de [[1749]]), que aprovava formalment el càrrec de superiora general i la tasca de l'institut, però prohibia a les Dames Irlandeses que reconeguessin Mary Ward com a fundadora.<ref>Per no contradir la butlla de supressió d'Urbà VIII. Aquesta prohibició es mantingué fins al 6 d'abril de [[1909]], quan [[Pius X]] la derogà.</ref> És llavors quan comença a ésser anomenat '''Institut de la Benaventurada Verge Maria'''.
 
L'expansió continua i arriba a [[Romania]] i l'[[Índia]]. La segona meitat del segle XIX es revaloritza la figura de Mary Ward, que acaba essent rehabilitada. En [[2003]], per subratllar la inspiració ignasiana de l'institut, adoptà el nom de '''Congregatio Jesu''' o '''Congregació de Jesús'''.
{{Plantilla:Orde
 
|nom=Germanes de Loreto
|imatge=
|imagesize=220px
|peufoto=
|nom oficial=Institut de la Benaventurada Maria Verge
|nom oficial llatí=Institutum Beatae Virginis Mariae
|sigles=I.B.V.M.
|altres noms=Dames Irlandeses, Dames Angleses, Germanes de Mary Ward
|lema=
|hàbit=
|tipus=[[Congregació religiosa]] de germanes
|objectiu=Educació cristiana de les noies; en terres de missió, també assistència en hospitals i parròquies
|data de fundació=[[22 de novembre]] de [[1821]]
|lloc de fundació=[[Dublín]] (Irlanda)
|fundat per=Frances Teresa Ball i el bisbe Daniel Murray
|regla=
|aprovat per=[[Pius IX]]
|data d'aprovació=[[15 de febrer]] de [[1877]] (''decretum laudis'': [[30 de juny]] de [[1836]] per [[Gregori XVI]]; aprovació diocesana: [[22 de novembre]] de [[1821]])
|constitucions=Basades en la regla de la [[Companyia de Jesús]], 1703; nova regla: 1935
|patrons=Jesucrist
|supressió=
|suprimit per=
|branques i reformes=Branca de l'Institut de la Benaventurada Verge Maria, a partir de la casa de York; Congregació Americana (1903), reunificada amb la irlandesa en 2003
|primera fundació=Loreto House de Rathfarnham ([[Dublín]], Irlanda)
|primera fundació-data=maig de [[1822]]
|fundacions destacades=Calcuta (1842), Cadis (1845), Toronto (1847)
|fundacions a terres catalanes=No n'hi ha hagut
|persones destacades=[[Teresa de Calcuta]]
|web=http://www.ibvm.org}}
===Branques irlandesa i americana: Germanes de Loreto ===
En [[1814]] la irlandesa [[Frances Teresa Ball]] (1794-1861), convidada pel bisbe de [[Dublín]] Daniel Murray, que volia que les Dames Angleses s'establissin a [[Irlanda]], ingressà com a religiosa al convent de la congregació de Mary Ward de [[York]]. S'hi va formar i, amb dues novícies, tornà a Dublín: el dia [[22 de novembre]] de [[1821]], amb l'aprovació episcopal, va donar origen a una branca autònoma de la congregació, coneguda després com '''Dames Irlandeses''' o '''Germanes de Loreto''' (''Loreto Sisters'').