Muhammad Fara Hassan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'operació |
m Robot canvia 'al interior' per 'a l'interior' |
||
Línia 4:
Després d'un any Aydid va convocar a un Congrés de reorganització a Mustahil a la regió del riu [[Shebelle]], en territori etíop just després de creuar la frontera de Belet Huen (maig i juny de [[1990]]) i al congrés van assistir: una delegació d'exiliats, un comitè del [[Moviment Nacional Somali]] front sud, una delegació de les milícies de Balli Dhuumoodle, una delegació de milicians establerts a Hanan-Weilood, una delegació de guerrilles de la regió de Galgadud i Mogadiscio, i independents. El Congrés va elegir a Aydid com a president i es va proposar suprimir els quarters del CSU a Roma i fixar els quarter general a les zones alliberades.
Es van estructurar tres corrents: la primera en torn al general Aydid sota la direcció del Dr. Jimaale, operant a Etiòpia i progressivament
Les activitats d'Aydid a la zona central i les del Moviment Nacional Somali al nord van aconseguir debilitar al regim de Barre. El desembre de [[1990]] una revolta popular a Mogadiscio instigada per la secció del CSU a la capital que havia format una petita milícia, va contribuir molt a la caiguda de Barre. Fou aquesta secció de Mogadiscio qui al fugir Barre el gener de [[1991]] va proclamar a l'empresari hoteler [[Mohamed Ali Mahdi]] com a president interí i va provocar la lluita entre les faccions que abans combatien en comú. De fet Aydid i Mahdi van formar dos grups separats que es van enfrontar militarment el novembre de [[1991]] i després d'això Mahdi va convocar un Congrés o conferencia dels seus seguidors (27 a 30 de gener de 1992) en què Aydid fou destituït com a President i substituït per Mohamed Qanyare Afrah, un home de negocis de Mogadiscio del subclan Murasade dels Hawiye, clan que inicialment havia estat neutral.
| |||