Sidi Ifni: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'estructura
m Robot canvia 'al interior' per 'a l'interior'
Línia 30:
[[Fitxer:Saharaoccidentales.svg|250px|thumb|right|Situació de Sidi Ifni]]
 
La ciutat es va fundar el [[1934]] sent poc més que un campament de tendes; en tres anys es van construir 600 habitatges, i el [[1940]] l'estructura de la vila ja estava força desenvolupada. La ciutat va continuar creixent. La darrera expansió fou el [[1966]] quan es va urbanitzar l'altra costat del riu Ifni, el que fou el barri de Barrio Agulla o Colominas. Els atacs dels irregulars marroquins entre el [[23 de novembre]] del [[1957]] i el juliol del [[1958]] (la [[guerra d'Ifni]]) no van afectar a la ciutat però si a la seva vida diària: havia de ser abastida per aire i protegida per posicions militars avançades. El [[1957]] la major part dels soldats eren natius del Cos de Tiradors d'Ifni i la Policia territorial, però foren desarmats i substituïts per peninsulars. Fora d'algun atemptat menor i un pla per liquidar als oficials espanyols, no hi va haver incidents a la mateixa vila i el conflicte es va desenvolupar ala l'interior, fora del perímetre defensiu situat a entre 8 i 10 kms del centre. El interior va quedar en poder del Marroc i Espanya només va conservar la ciutat i rodalia.
 
Del [[1952]] al [[1958]] fou capital de l'[[Àfrica Occidental Espanyola]] però el gener del 1958 es va constituir en província amb els seus propis governadors militar i civil. El [[1960]] els espanyols van construir un port per vaixells mitjans. Al costat hi ha el actual port de pesca. Hi havia un aeròdrom (que va substituir a una primera pista) que fou abandonat el [[1969]]. El territori fou retornat al Marroc pel tractat de [[Fes]] de [[4 de gener]] de [[1969]] i la transferència formal de la ciutat i rodalia (i teòricament de la resta del territori) es va fer el [[30 de juny]] de [[1969]]. L'antiga plaça d'Espanya es va reconvertir en plaça Hassan II; l'església va esdevenir palau de Justícia, i el govern general el Palau Reial.