Dámaso Berenguer y Fusté: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-apenes +amb prou feines)
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula President
|name=Dámaso Berenguer y Fusté
|nationality= Espanyola
|image=
Linha 5 ⟶ 6:
|term_start= [[1930]]
|term_end= [[1931]]
|predecessor= [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Miguel Primo de Rivera]]
|successor= [[Juan Bautista Aznar-Cabañas]]
|order2=
Linha 17 ⟶ 18:
|predecessor3=
|successor3=
|birth_date= [[4 d'agost]]{{data del [[naixement|1873]] |8|4}}
|birth_place= [[L'Havana]], ([[Cuba]])
|death_date= {{data defunció i edat|1953|5|19|1873|8|4}}
|dead=
|death_datedeath_place= [[19 de maigMadrid]] de, [[1953Espanya]]
|death_place= [[Madrid]], ([[Espanya]])
|spouse=
|party=
Línia 29:
|signature=
}}
'''Dámaso Berenguer y Fusté''' ([[L'Havana|L'Havana (Cuba)]], [[4 d'agost]] del [[1873]] - [[Madrid]], [[Espanya]] [[1953]]) va ser un [[militar]] i [[polític]], [[president del govern]] [[Espanya|espanyol]] ([[1930]] - [[1931]]).
 
== Biografia ==
Va néixer a Cuba, en una família originària d'[[Alacant]]. La seva carrera militar va estar vinculada amb la [[guerra del Rif]] ([[Marroc]]). Degut al seu gran prestigi, el [[1918]] va ser nomenat [[Ministre de Guerra]] en el govern presidit per [[Manuel García Prieto]] , però que només va ocupar el càrrec amb prou feines vint dies. El [[1920]] fou nomenat Alt Comissari del [[Protectorat Espanyol al Marroc]] va dissenyar un ambiciós pla per a la pacificació i ocupació definitiva del territori del protectorat. Encara que va obtenir alguns èxits inicials, com la presa de [[Xauen]] en [[1920]], tota l'operació es va ensorrar amb el [[desastre d'Annual]] (1921), propiciat per l'actuació negligent del general [[Manuel Fernández Silvestre]], comandant general de la zona de [[Melilla]] i subordinat seu. Silvestre, pel que sembla animat pel rei [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]], no va fer cas de les recomanacions de Berenguer de no prosseguir l'avenç en la zona rebel sense fortificar adequadament la seva rereguarda. Aquesta actuació temerària va produir la derrota a les mans de les ''harkas'' [[rifeny]]es, dirigides per [[AbdelkrimMuhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi|Abd el-Krim]].
 
Processat i separat del servei per les seves responsabilitats, va ser amnistiat després del cop d'estat de [[Miguel Primo de Rivera]] (1923). En 1924 fou nomenat cap de la casa militar del rei [[Alfons XIII]]. Després de la dimissió de [[Miguel Primo de Rivera Orbaneja|Miguel Primo de Rivera]] el [[1930]], va ser nomenat [[President del govern]], el [[30 de gener]] de [[1930]], en aquella època la situació política espanyola era complicada per la gran majoria dels Espanyolsespanyols eren [[Republicansrepublicanisme|republicans]]. Les esperances posades en aquest govern, per a la tornada a la normalitat constitucional, que popularment seria conegut com la ''dictablanda'', s'enfonsaren entre els partidaris de la república i fins i tot en els grups monàrquics que van ser marginats per la dictadura. Aquests pretenien una àmplia revisió de la legislació que s'havia dictat i la reposició en els seus càrrecs de diputats, regidors i catedràtics cessats.
 
Per tal d'apaivagar els ànims, Berenguer afirmà que el nou govern volia la pacificació del país i la volta a la normalitat constitucional, prometent, entre d'altres coses, la convocatòria d'eleccions generals, a la qual cosa s'oposaven els partits tradicionals, desarborats després del parèntesi dictatorial. El moviment obrer, alliberat després d'anys de repressió, incrementà les seves protestes i es produí un augment dels desordres públics. Els partits republicans s'uniren per a provocar la caiguda de la Monarquia i signaren a l'agost de 1930 el [[Pacte de Sant Sebastià]]. El desembre de 1930 un aixecament militar intenta infructuosament a [[Jaca]] la proclamació de la República. L'afusellament dels seus dirigents, els capitans [[Fermín Galán]] i [[Miguel García Hernández]], va provocar una onada de protestes arreu del país i la seva consideració com a màrtirs.
 
Va dimitir el [[18 de febrer]] de [[1931]], cosa que pràcticament va obrir les portes a la [[IISegona República Espanyola]] ([[1931]]-[[1939]]). Va morir a [[Madrid]] el [[1953]], ja en plena dictadura [[Franquistafranquisme|dictadura franquista]].