Revisió del 23:03, 19 juny 2005 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 00:47, 26 oct 2006 modifica desfés Manu bcn (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 19.878 edits m orto Edició següent →
Línia 3: El comtat de Carcí fou inclòs al [[Regne d'Aquitània]] el [[781]]. Els primers comtes de Carcí foren nomenats per Carlemany o per Lluís el Piadós. El [[844]] apareix un comte anomenat Raül. Carles el Calb va concedir el comtat el [[849]] a Ramon, comte de Tolosa. Ramon el va deixar el 864 al seu fill Ermengol que el va deixar al seu fill Ramon II, i aquest al seu fill Ramon III. Al segle X el vescomtes de Carcí, Rodolf (vers 900), i els successors fins a Robert (el seu besnét) van dominar una part del comtat i van prendre el títol de comtes de Carcí, però finalment els territoris van tornar als descendents de Ramon III de la casa de Tolosa i els vescomtes van perdre el Carcí després del [[964]]. El 1088, Guillem V de Tolosa a va cedir al [[Bisbat de Càors\|bisbe de Càors]] la senyoria de la ciutat. Ocupat el comtat per [[Enric II d'Anglaterra]] Plantagenet el [[1159]], fou retornar a Tolosa el [[1173]] sota vassallatge angles. Entre [[1188]] yi [[1190]] Ricard cor de lleó el va ocupar però el [[1190]], per un acord, el va cedir en feu al comte de Tolosa Ramon VI. En un seguit de combats entre [[1211]] i [[1214]], va quedar ocupat per [[Simó de Montfort]], però va reconèixer els drets senyorials del bisbe. El [[1220]] Montalban es va revoltar i van seguir [[Moissac]] i altres fins el [[1224]], i Amalric de Montfort, expulsat del país, va cedir els seus drets a la corona de França ([[1226]]). Fou retornat el [[1229]], mitjançant el [[tractat de Meaux-Paris]], a la casa de Tolosa. El [[1258]] es va signar un [[Tractat de ~~Paris~~París\|tractat a ~~Paris~~París]] que establia que el comtat seria retornat a Anglaterra si Joana de Tolosa moria sense descendents, com així va ser el [[1271]]. Però llavors el rei [[Felip III de França]] el va unir a la corona. El [[1360]] va ser cedit a Anglaterra pel [[Tractat de Brétigny]] i els anglesos van entrar formalment a Càors el [[8 de gener]] de [[1362]]. El [[febrer]] i [[març]] de [[1369]] la ciutat i els senyors es van revoltar i es van sotmetre a [[Carles V de França]], expulsant als anglesos que no van poder tornar-la a ocupar, i la regió fou durant temps escenari de combats entre anglesos i francesos fins que [[Carles VII de França]] el va consolidar com a domini reial després del final de la guerra dels cent anys el [[1453]]. ==Llista de comtes hereditaris de Carcí== Línia 23: Alfons II 1148-1194 (junt amb Ramon V del 1148 al 1183, sol 1183-1194) 1159 a 1173 ocupat per Enric Plantagenet en virtut dels drets de Guillem d'Aquitània 1188 a 1190 ocupat per Ricard cor de lleó en virtut ~~d’aquestos~~d'aquestos mateixos drets Ramon VI 1194-1212 (comte de Tolosa) *Als croats de Simó de Montfort 1212-1215

Comtat de Carcí: diferència entre les revisions