Mercat de les Flors: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
m Substitució de Mercat_ext2.jpg per Mercat_ext.jpg.
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{MI}}
[[Fitxer:Mercat_ext.jpg|frame|Imatge exterior del Mercat de les Flors]]
[[Fitxer:mercat_int.jpg|frame|Imatge de la cúpula del Mercat de les Flors, obra de [[Miquel Barceló Artigues|Miquel Barceló]]]]
Des dels seus inicis el '''Mercat de les Flors''' ha estat i continua essent un espai de referència de les arts escèniques en general a la ciutat de [[Barcelona]]. Actualment, està considerat un centre de referència per a la [[investigació]], producció, creació i difusió de la [[dansa]] i les arts de moviment.{{CN}} El 14 de juny de 2007, el Mercat de les Flors – Centre de les Arts de Moviment es constitueix en consorci, participat per l'[[Ajuntament de Barcelona]] i per la [[Generalitat de Catalunya]] amb la col·laboració del Ministeri de Cultura.
 
La història del Mercat de les Flors com a teatre municipal es remunta a l'any [[1983]], quan la llavors regidora de Cultura, [[Maria Aurèlia Capmany]], i el que era l’alcaldel'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d’aquestd'aquest espai escènic de la ciutat ocupant l’edificil'edifici noucentista del Palau de l’Agricultural'Agricultura, construït arran de l’l'[[Exposició Internacional de 1929]] a la muntanya de [[Montjuïc (Barcelona)|Montjuïc]].
Des dels seus inicis el '''Mercat de les Flors''' ha estat i continua essent un espai de referència de les arts escèniques en general a la ciutat de [[Barcelona]]. Actualment, està considerat un centre de referència per a la [[investigació]], producció, creació i difusió de la [[dansa]] i les arts de moviment. El 14 de juny de 2007, el Mercat de les Flors – Centre de les Arts de Moviment es constitueix en consorci, participat per l'[[Ajuntament de Barcelona]] i per la [[Generalitat de Catalunya]] amb la col·laboració del Ministeri de Cultura.
 
A partir de l’estrenal'estrena de l’obral'obra La tragèdia de ''Carmen'', de Peter Brook, el Mercat va iniciar el que seria una imparable exhibició d’espectaclesd'espectacles de creadors internacionals i, per descomptat, de casa nostra. Brook va descobrir en l’anticl'antic magatzem del Palau de l’Agricultural'Agricultura un espai escènic idoni per la seva obra i d’aquestad'aquesta manera va aconseguir contagiar el seu entusiasme als llavors responsables culturals de la ciutat. A partir d’aquestd'aquest moment, s’iniciarens'iniciaren les obres de condicionament de l’espail'espai i el Mercat de les Flors fou inaugurat oficialment com a teatre municipal l’anyl'any 1985 amb l'estrena de Mahabarata, un altre cop amb Peter Brook com a director.
La història del Mercat de les Flors com a teatre municipal es remunta a l'any [[1983]], quan la llavors regidora de Cultura, [[Maria Aurèlia Capmany]], i el que era l’alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, van impulsar la creació d’aquest espai escènic de la ciutat ocupant l’edifici noucentista del Palau de l’Agricultura, construït arran de l’[[Exposició Internacional de 1929]] a la muntanya de [[Montjuïc]].
 
La gran cúpula de 12 metres de diàmetre que governa el vestíbul del Mercat és obra de l’artistal'artista mallorquí [[Miquel Barceló]].
A partir de l’estrena de l’obra La tragèdia de ''Carmen'', de Peter Brook, el Mercat va iniciar el que seria una imparable exhibició d’espectacles de creadors internacionals i, per descomptat, de casa nostra. Brook va descobrir en l’antic magatzem del Palau de l’Agricultura un espai escènic idoni per la seva obra i d’aquesta manera va aconseguir contagiar el seu entusiasme als llavors responsables culturals de la ciutat. A partir d’aquest moment, s’iniciaren les obres de condicionament de l’espai i el Mercat de les Flors fou inaugurat oficialment com a teatre municipal l’any 1985 amb l'estrena de Mahabarata, un altre cop amb Peter Brook com a director.
 
L'any [[1990]], el Consistori va iniciar l’ampliaciól'ampliació del Mercat de les Flors incorporant una nova sala, l’Espail'Espai B, contigua a l’edificil'edifici central del Mercat i que posteriorment s’anomenarias'anomenaria Sala Ovidi Montllor. Aquest espai va ser enderrocat amb la construcció de l’edificil'edifici de l’l'[[Institut del Teatre]], que va crear una nova sala dins de les seves instal·lacions amb el mateix nom i que actualment comparteix l’exhibiciól'exhibició amb el Mercat.
La gran cúpula de 12 metres de diàmetre que governa el vestíbul del Mercat és obra de l’artista mallorquí [[Miquel Barceló]].
 
L'any [[1990]], el Consistori va iniciar l’ampliació del Mercat de les Flors incorporant una nova sala, l’Espai B, contigua a l’edifici central del Mercat i que posteriorment s’anomenaria Sala Ovidi Montllor. Aquest espai va ser enderrocat amb la construcció de l’edifici de l’[[Institut del Teatre]], que va crear una nova sala dins de les seves instal·lacions amb el mateix nom i que actualment comparteix l’exhibició amb el Mercat.
 
Així doncs, existeixen tres sales amb programació continuada: la Sala Maria Aurèlia Capmany, la Sala Ovidi Montllor i la Sala Sebastià Gasch, que acull activitats de petit format.
 
El teatre, des dels seus inicis, ha volgut ser un referent de l’escenal'escena en tot tipus d’expressiód'expressió creativa: el [[teatre]], la [[dansa]], la [[música]], les performances[[performance]]s, l’artl'[[art mèdia…mèdia]]… Directors com el ja anomenat Peter Brook, Luca Ronconi, Peter Stein, Patrice Chéreau, Carlos Marqueríe, Robert Lepage, Tadeusz Kantor, Anatoli Vassiliev, [[Mario Gas]], [[Calixto Bieito]], Roger Bernat, companyies nacionals com [[La Fura dels Baus]], [[Comediants]], [[Els Joglars]], [[La Cubana]], Sèmola Teatre, [[Sol Picó]], [[Mal Pelo]], [[Àngels Margarit]], La Carnicería Teatro, Teatro de la Abadía, internacionals com Phillipe Genty, Wim Vandekeybus, La la la Human Steps, Rosas, festivals com ArtFutura, el Festival Àsia o [[Primavera Sound]], cinema amb la presència de directors com Fernando Trueba, Fernando León, [[Joaquim Oristrell]] o [[Jaume Balagueró]], música amb La Paquera de Jerez, [[Carles Santos]], [[Georges Moustaki]] i tants i tants d'altres han fet del Mercat de les Flors un referent de l’escenal'escena i la creació contemporània del nostre país.
Durant la seva trajectòria han dirigit el Mercat Joan Mª Gual (en dues etapes), Elena Posa i Andreu Morte (també en dues ocasions). L’actualL'actual director és Francesc Casadesús.
 
== Enllaços externs ==
244.771

modificacions