Diferència entre revisions de la pàgina «Oclusiva velar sorda»

completant
imported>80.58.53.42.proxycache.rima-tde.net
(completant)
imported>80.58.53.42.proxycache.rima-tde.net
(completant)
**Però si s'esdevé en posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] seguit de [[consonant sonora]], s'assimila a la [[sonoritat]] d'aquesta [[consonant]] i es pronuncia, per tant, amb un segon [[al.lòfon|al·lòfon]]: la [[so consonàntic velar oclusiu sonor|consonant velar oclusiva sonora]]. Aquest fenomen es dóna poc sovint a l'interior de mot (''èczema'' > /'εgzema/ > ['εgz∂m∂]); però ,es molt freqüent per [[fonosintaxi]], és a dir, entre el [[fonema]] final d'un mot i el [[fonema]] inicial del [[mot]] següent: ''sac buit'' > /'sak'bujt/ > ['sag'bujt].
 
**Si aquest [[fonema]] ocupa posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] i va seguit d'un [[fonema consonàntic alveolar nasal|fonema /n/]] que inicia la [[síl.laba|síl·laba]] següent, tendeix a realitzar-se amb un tercer [[al.lòfon|al·lòfon]], la [[so consonàntic velar nasal|consonant velar nasal]] ([ŋ]). Per exemple, ''aràcnid'' es pronuncia com si fos escrit "aràng·nidnit". Aquest fenomen és més perceptible en l'[[elocució]] ràpida i informal, en la qual pot arribar a donar-se també quan /k/ (en posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]]) va seguit de [[fonema consonàntic bilabial nasal|/m/]], aleshores ''dracma'' pot sonar com si fos escrit "drang·ma". Val a dir, però, que aquest [[al.lòfon|al·lòfon]] no apareix mai per [[fonètica sintàctica]], és a dir, entre un mot acabat en /k/ seguit d'un altre començat en [[so consonàntic alveolar nasal|''n'']] (''poc nas'') o [[fonema consonàntic bilabial nasal|''m'']] (''poc mal'').
 
** En part del [[català central]], en alguns [[mot|mots]] (com ''miracle'') en què la seqüència de fonemes /kl/ ([[fonema]] /k/ seguit del [[fonema consonàntic alveolar lateral|fonema alveolar lateral]]) es troba alhora precedida i seguida de [[vocal]], es realitza amb un quart [[al.lòfon|al·lòfon]]: la [[so consànantic velar oclusiu sord llarg|consonant velar oclusiva sorda llarga]]. Aquest [[so]] té una duració temporal que és aproximadament el doble del que té una [[so consonàntic velar oclusiu sord|consonant velar oclusiva sorda curta]], que és la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els [[so llarg|sons llargs]] com a [[so|sons]] [[geminació|duplicats o geminats]], motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos [[so curt|sons curts]] successius, és a dir [kk]. Aquest fenomen es dóna quan es tracta d'un [[mot primitiu]] en què la [[vocal]] que precedeix la seqüència /kl/ és [[tònica]] i en els [[mot|mots]] derivats d’aquestd'aquest [[mot primitiu|primitiu]]: ''tecla'', ''tecleta'' (a ''tecla'', la ''e'' és tònica i ''tecleta'' és un derivat de ''tecla''). Però en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: ''aclucar'', ''aclamar'', ''aclarir'', etc. mai no es pronuncien amb [[duplicació fonètica|duplicació]], perquè la ''a'' inicial és [[vocal àtona|àtona]] i alhora són [[mot primitiu|mots primitius]].
 
**A [[Mallorca]], si aquest [[fonema]] ocupa posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix.
 
*[[arxifonema|Arxifonemes]]:
**En posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]], aquest [[fonema]] i el seu correlat [[consonant sonora|sonor]] (la [[so consonàntic velar oclusiu sonor|consonant velar oclusiva sonora]]) integren l'[[arxifonema consonàntic velar oclusiu]], que es transcriu /K/.
''cas'' > /'kas/ > ['kas]; ''quin'' > /'kin/ > ['kin].
En posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]], aquest [[fonema]] i el seu correlat [[consonant sonora|sonor]] (la [[so consonàntic velar oclusiu sonor|consonant velar oclusiva sonora]]) integren l'[[arxifonema consonàntic velar oclusiu]] /K/.
 
*[[Escriptura]]: