Interval musical: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «Hollaa!». |
m Bot: Rv. edic. de 95.123.236.168 (disc) a vers. 6742627 de Mcapdevila (disc) |
||
Línia 1:
L''''interval''' és la distància existent entre dues notes. Segons que ens referim a sons simultanis o a sons successius, parlem, respectivament, d'[[interval harmònic|intervals harmònics]] o bé d'[[interval melòdic|intervals melòdics]].Entre aquests darrers, parlem, també d'intervals ascendents o d'intervals descendents, segons quin sigui el moviment que efectuï la melodia en qüestió.
Pel que fa a l'amplitud d'aquests intervals, aquests reben dues denominacions que es complementen. En primer lloc cal establir en nombre de notes que hi ha entre l'una i l'altra, tenint en compte que cal comptar-les totes dues. Així, de do a re en sentit ascendent hi ha una segona (dues notes), i entre sol i re, en sentit descendent hi ha una quarta (quatre notes). En segon lloc cal establir el nombre de [[To (acústica)|tons]] i [[semitò|semitons]] que hi ha entre ambdues notes.
== Denominació dels intervals ==
Segons el nombre de notes o graus que hi ha entre les dues notes que formen els intervals, s'anomenen:
# [[uníson]]
# [[segona (música)|segona]]
# [[tercera (música)|tercera]]
# [[quarta (música)|quarta]]
# [[quinta]]
# [[sexta]]
# [[sèptima]]
# [[octava]]
Aquests són els intervals simples, és a dir els menors o iguals a una [[octava]]. Els intervals més amples que aquests s'anomenen compostos. Així, per exemple, una novena harmònicament és equiparable a una segona, i una desena ho és a una tercera.
Els intervals melòdics de 2a s'anomenen, també, [[graus conjunts]]. Les melodies per graus conjunts acostumen a tenir una suavitat que no tenen les melodies en les qual predominen els intervals més amples.
== El qualificatiu dels intervals ==
El nom d'un interval només dóna una idea aproximada de la seva extensió exacta. Per exemple, els dos intervals de tres notes, do-mi i re-fa, tot i ser intervals de tercera, no tenen la mateixa extensió, ja que el primer inclou dos tons i el segon inclou un to i mig. El qualificatiu permet distingir-los. N'hi ha cinc de principals que són :
*major
*menor
*just
*augmentat
*disminuït
Més rarament podem trobar els qualificatius de doble augmentat i doble disminuït.
El qualificatiu just s'utilitza només per a la quarta, la quinta i l'octava. Per a les segones, les terceres, les sextes i les sèptimes s'utilitzen els qualificatius de major i menor. La resta s'utilitza per a tots els intervals.
Podem veure de manera esquemàtica el qualificatiu de tots els intervals simples en la taula següent:
{| class="wikitable" align="center" style="text-align:center; width:50%;"
|+ '''Qualificatius possibles dels intervals simples'''
|-
! width="25%" rowspan="6" | <big>'''quarta<br/><br/> quinta<br/><br/> octava<br/>'''</big>
| width="50%" colspan="2" | doble augmentat
! width="25%" rowspan="6" | <big>'''segona<br/><br/> tercera<br/><br/> sexta<br/><br/> sèptima<br/>'''</big>
|-
| width="50%" colspan="2" | augmentat
|-
| width="25%" rowspan="2" | justa
| width="25%" | major
|-
| width="25%" | menor
|-
| width="50%" colspan="2" | disminuït
|-
| width="50%" colspan="2" | doble disminuït
|}
== Consonància i dissonància ==
Els intervals harmònics es classifiquen en [[dissonància|dissonants]] i [[consonància|consonants]] segons la sensació que produeixin a l'oïda, sempre en relació al context concret en el qual sonin. La qualificació d'intervals com a consonants o dissonants ha variat notablement al llarg dels segles, així com la definició de consonància i dissonància en sí.
Per exemple, durant l'Edat Mitjana l'autoritat adjudicada a Pitàgores va portar als teòrics a considerar la quarta justa com la consonància perfecta i a utilitzar-la per a la composició de l'[[organum]]. Durant la mateixa època, especulacions de caràcter teòric van portar a considerar la quarta augmentada, anomenada [[tríton]], com a diabòlica (''tritonus diabolus in musica est'').
L'harmonia tradicional des del segle XVII considera dissonants els intervals harmònics de primera augmentada -semitò cromàtic-, segona major o menor, quarta augmentada, quinta disminuïda o augmentada, sèptima major o menor i octava disminuïda o augmentada. Una possible consideració més detallada és la següent:
* Consonàncies perfectes: els intervals de 4a, 5a i 8a quan són justes.
* Consonàncies imperfectes: els intervals de 3a i 6a quan són majors o menors.
* Dissonàncies absolutes: els intervals de 2a i 7a majors i menors.
* Dissonàncies condicionals: tots els intervals augmentats i disminuïts , excepte la 4a augmentada i la 5a disminuïda.
* Semi consonàncies: la 4a augmentada i la 5a disminuïda.
A més, en el context de l'harmonia tradicional, l'interval melòdic de quarta augmentada és considerat dissonant.
== Història ==
Els primers treballs teòrics coneguts són els d'[[Aristoxen de Tàrent]], que es va basar en un mètode empíric i matemàtic, a diferència de les especulacions filosòfiques i matemàtiques de [[Pitàgores]].
Antigament s'utilitzava per al seu ensenyament un instrument anomenat [[monocordi]]. El càlcul matemàtic de les [[freqüència|freqüències]] dels sons i intervals musicals va ser estudiat al [[segle XVII]] per Simon Stevin mitjançant funcions exponencials. Durant el segle XVII, els investigadors [[Francesco Cavalieri]] i Juan Caramuel van aplicar-hi el [[Logaritme|càlcul logarítmic]].
Al segle XIX, [[Hermann Helmholtz]] va construir els [[ressonador]]s que avui porten el seu nom, posteriorment utilitzats per a demostrar que tots els sons són per naturalesa complexos i consisteixen en una sèrie de sons concomitants o [[Sèrie harmònica (música)|harmònics]] naturals en intervals que són iguals que els demostrats pel monocordi.
[[Categoria:Intervals musicals| ]]
[[bg:Музикален интервал]]
[[cs:Interval (hudba)]]
[[da:Toneinterval]]
[[de:Intervall (Musik)]]
[[en:Interval (music)]]
[[eo:Intervalo (muziko)]]
[[es:Intervalo (música)]]
[[et:Intervall (muusika)]]
[[fa:فاصله (موسیقی)]]
[[fi:Intervalli]]
[[fr:Intervalle (musique)]]
[[fy:Ynterval]]
[[gl:Intervalo]]
[[he:מרווח (מוזיקה)]]
[[hr:Interval (glazbena teorija)]]
[[hu:Hangköz]]
[[id:Interval (musik)]]
[[is:Tónbil]]
[[it:Intervallo (musica)]]
[[ja:音程]]
[[ka:ინტერვალი (მუსიკა)]]
[[ko:음정]]
[[la:Intervallum (musica)]]
[[lt:Intervalas (muzika)]]
[[lv:Intervāls (mūzika)]]
[[nl:Interval (muziek)]]
[[no:Intervall (musikk)]]
[[pl:Interwał]]
[[pt:Intervalo (música)]]
[[ro:Interval (muzică)]]
[[ru:Интервал (музыка)]]
[[simple:Interval (music)]]
[[sl:Interval (glasba)]]
[[sr:Интервал (музика)]]
[[sv:Intervall (musik)]]
[[uk:Музичний інтервал]]
[[zh:音程]]
| |||