Geografia física: diferència entre les revisions

La '''geografia física''' és la part de la [[geografia]] que aborda l'estudi de les característiques naturals existents a la superfície de la Terra, és a dir, l'estudi de les condicions de la natura o el paisatge natural.

 

*'''Factors geogràfics''': El relleu es veu afectat tant per factors biòtics com abiòtics, dels quals es consideren pròpiament geogràfics aquells abiòtics d'origen exogen, com ara el relleu, el [[sòl]], el [[ clima]] i els cossos d'aigua. El clima amb els seus elements com ara la [[pressió]], la [[temperatura]]. els vents. L'aigua superficial amb l'acció del vessament, l'acció fluvial i marina. Els gels amb el modelat glacial, entre altres. Són factors que ajuden a la modelització, afavorint els processos erosius.

*'''Factors biòtics''': L'efecte dels factors biòtics sobre el relleu sol oposar-se als processos del modelatge, especialment considerant la [[vegetació]], però, hi ha no pocs animals que col.laboren amb el procés erosiu tals com els caprins.

*'''Factors antròpics''': L'acció de l'home sobre el relleu és molt variable, depenent de l'activitat que es realitzi, en aquest sentit i com comunament passa amb l'home és molt difícil generalitzar, i pot incidir a favor o en contra dels processos erosius.

 

Encara que els diferents factors que influeixen en la superfície terrestre es veuen inclosos en la dinàmica del cicle geogràfic, només els factors geogràfics contribueixen sempre en direcció al desenvolupament del cicle i al seu fi últim, la penillanura. Mentre que la resta dels factors (biològics, geològics i antròpics) interrompen o pertorben el normal desenvolupament del cicle.

 

Cada branca de la geografia física estudia un component específic del paisatge o interrelacions entre factors geogràfics. Nombroses branques constitueixen la Geografia física i entre elles destaquen:

 

* [[Orografia]]. Part de la geografia física que tracta de la descripció i estudi de les [[muntanya]] s.

* [[Oceanografia]]. Estudi dels oceans: característiques hidrològiques, físiques, biològiques, econòmiques, moviments de les aigües oceàniques com les [[ona|ones]], [[marea]] si [[Corrent oceànica | corrents oceànics]], etc.

* [[Geografia litoral]]. Es dedica a l'estudi de les dinàmiques dels paisatges costaners.

* [[Biogeografia]], amb les seves branques [[Fitogeografia]] o Geografia de les plantes, [[Zoogeografia]] o Geografia dels animals i [[Ecologia del paisatge]].

* [[Pedologia]], que estudia els sòls des del punt de vista geogràfic.

* L'estudi dels [[riscos naturals]], ja que malgrat que el nombre de desastres naturals no ha augmentat en els darrers anys, sí que ha augmentat el nombre de persones a qui afecten. És un tema del qual també s'ocupa la [[geografia humana]].

 

A partir del naixement de la Geografia com a ciència durant l'època clàssica grega i fins a finals del segle XIX amb el naixement de la Antropogeografia o Geografia Humana, la Geografia va ser gairebé exclusivament una ciència natural: l'estudi descriptiu de localització i la [[Toponímia]] de tots els llocs del món conegut. Diverses obres entre les més conegudes durant aquest llarg període podrien citar com a exemple, des de les de [[Estrabó]] (''Geografia''), [[Eratòstenes]] (''Geografia'') o [[Dionís Periegeta]] (''[[ Periegesis]] [[Ecúmene | Oiceumene ]]'') a la [[edat antiga]] fins a les de [[Alexander Von Humboldt]] (''Cosmos'') en el segle XIX, en les quals es considerava a la Geografia com una ciència físic-natural, per descomptat, passant per l'obra '''Summa de Geografia''' de [[Martín Fernández de Enciso]] de començaments del segle XVI, on apareix assenyalat per primera vegada el Nou Món.

 

Un altre important esdeveniment a la fi del segle XIX i principis del segle XX donarà un important impuls al desenvolupament de la geografia i tindrà lloc als Estats Units. Es tracta del treball del famós geògraf [[William Morris Davis]] que no només va realitzar importants aportacions a l'establiment de la disciplina al seu país, sinó que va revolucionar el camp en desenvolupar la teoria del [[cicle geogràfic]] la qual va proposar com a paradigma per la geografia en general, encara que en realitat va servir com a paradigma per a la geografia física. La seva teoria explicava que les muntanyes i altres accidents geogràfics estan modelats per la influència d'una sèrie de factors que es manifesten en el cicle geogràfic. Encara que la teoria de Davis no és enterament exacta, era absolutament revolucionària i excepcional en el seu temps i ajudava a modernitzar la geografia ia crear el subcamp de la geomorfologia. Les seves implicacions impulsar un sense nombre d'investigacions en diferents branques de la geografia física. Per al cas de la paleogeografia aquesta teoria va aportar un model per comprendre l'evolució del paisatge. Per a la hidrologia, la glaciologia i la climatologia va ser un impuls quan es va investigar com els factors geogràfics que estudien modelen el paisatge i influeixen en el cicle. El gruix dels treballs de William Morris Davis van conduir al desenvolupament d'una nova branca de la geografia física: la geomorfologia, els continguts fins aleshores no es diferenciaven de la resta de la geografia. Al poc temps aquesta branca presenta un gran desenvolupament. Alguns dels seus deixebles van realitzar importants aportacions a diferents branques de la geografia física i humana com ara [[Curtis Marbut]] amb el seu invaluable llegat per a la pedologia, [[Mark Jefferson]], [[Isaiah Bowman]], entre altres.

 

* [[Eratòstenes]] (276-194 aC), qui va fer la primera estimació fiable de la coneguda grandària de la Terra, a més de ser considerat el pare de la Geografia.

* [[Ptolemeu]] (c.90 - c.168), qui va compilar coneixement grec i romà per produir el llibre Geographia.