|
El '''Chaco Boreal''' és la zona més septentrional del [[(0)|Gran Chaco]].
Els seus límits pel nord són difusos, señalables aproximadament pel paral·lel 16°S (un criteri molt usat per donar els límits septentrionals del Chaco Boreal és la divisòria d'aigües: el costat corresponent a la [[(1)Conca de la Plata|Conca Del Plata]] es considera chaqueño, el costat corresponent a la conca de l'Amazones es considera amazònic però tal criteri si bé té l'avantatge de donar un separat bastant perceptible, pateix d'imprecisions ecològiques ja que al nord dels límits de la conca de l'Amazones es prolonguen extensions de [[(2)bioma|biomes]] indiscutiblement chaqueños). El seu límit meridional està donat pel riu [[(3)|Pilcomayo]] (o Araguay), els seus límits orientals s'ubiquen al llarg del [[(4)riu Paraguai|Riu paraguai]] i el [[(5)Pantanal|Gran Aiguamoll]], mentre que els seus límits occidentals estan donats per les [[(6)Iunga|Yungas]] de l'estrep de els [[(7)Andes|Caminis]] [[(8)|Serralada]] denominada ORIENTAL.
Observats els límits es nota llavors que el Chaco Boreal actualment es troba repartit entre els següents estats:
* [[(9)|Paraguai]] (tot el territori dit el [[(10)|Paraguai Occidental]] és part del Chaco Boreal);
* [[(11)|Bolívia]] on es divideix en el [[(12)|Chaco Bolivià]] i [[(13)|Chiquitania]]; el chaco bolivià cobreix aproximadament la meitat oriental de [[(14)|Tarija]], un sector adjudicat al departament de [[(15)Departament de Chuquisaca|Chuquisaca]], i la zona sud del [[(16)Departament de Santa Cruz|Departament De Santa Creu]]; i l'àrea de transicion a l'amazonia, anomenada [[(17)|Chiquitania]] o [[(18)|Plans De Chiquitos]], que és considerat el part nord-oriental del Chaco Boreal.
* [[(19)|Brasil]], en aquest sentit, l'ultimo estat que ocupa el Chaco Boreal en la part [[(20)|Chiquitania]].
Per la seva part [[(21)|Argentina]] encara que cap a 1870 va arribar a reclamar un extens sector del Chaco Boreal el límit del qual era una diagonal que partia de l'encreuament del paral·lel 22°S amb el Pilcomayo i des d'allà fins a l'encreuament del paral·lel 20°S amb el riu Paraguai, després va reduir la seva pretensió fins al riu Fogons o Yaveviry (més conegut com [[(22)|Ric verd)]], tanmateix un laude arbitral nord-americà va considerar que el límit argentí se situava en el límit entre el Chaco Boreal i el [[(23)|Chaco Central]], és a dir, que tal límit és l'esmentat [[(24)|Riu pilcomayo]] i per ende Argentina no té zones en el Chaco Boreal.
En els anys trenta del s. Xx el Chaco boreal va ser teatre de l'anomenada [[(25)Guerra del Chaco|Guerra Del Chaco]] entre [[(26)|Bolívia]] i el [[(27)|Paraguai]].
El relleu del Chaco Boreal és com el de tota la gran [[(28)|Plana chacopampeana]] molt horitzontal i amb poc declivi, existint muntanyes aïllades com les de San José i grans zones deprimides que s'inunden durant les grans pluges, zones que són anomenades "[[(29)zona humida|estorades]]" o "banyat", per exemple les [[(30)|Estorades De Patiño]] o els banyats [[(31)|De L'izozog]] i els banyats D'[[(32)|Otuquis]] etc. La flora es divideix naturalment en dues zones principals: a l'Est boscos densos amb moltes [[(33)bosc de ribera|selves de galeria]], és a dir el "Chaco humit" i en el centre i a l'Oest una zona fitoeográfica de [[(34)|parc]], és a dir zones árboladas disperses o imbrincadas entre zones on predominen herbàcies. Les zones de parc chaqueño durant les estacions seques (principalment durant els hiverns) arriba a prendre aspectes desèrtics. El subsòl del Chaco Boreal és molt ric en [[(35)|ferro]], [[(36)|petroli]], i [[(37)|gas natural]].
== es Vegi també ==
* [[(38)|Regi]]Ó CHAQUEÑA
* [[(39)|Chaco Central]]
* [[(40)|Chaco Austral]]
* [[(41)|Conquesta Del Chaco]]
[[Categoría:Regiones de Bolívia|Boreal]]
| 