'''Parsua''' o, '''Parsuah''', (també (també '''Parshua''' o '''Parsuash)''' és un territori que apareix esmentat als texts [[assiri|assiris]] des de el [[segle IX aC]]. Els estudis recents localitzen aquest territori a la comarca de la moderna [[Kirmanshah]] al [[Iran]] occidental. No s'ha de confondre amb [[Parsuwash]], que apareix també sota els noms Parsumash, Parsamish, Parsuash, Parsuah o Parsa, i que estava molt més al sud (el modern [[Fars]]). Parsua tenia al sud el país de [[Namri]] i a l'est el [[Misu]] ([[Misianda]])
[[Salmanassar III]] esmenta una campanya empresa a Parsua o Parsuah, el país dels perses en l'any 16 del seu regnat (845/844) aC.
Línia 26:
Els escites i cimmeris es van aliar a Manna, van conquerir la fortalesa de Dūr-Ellil i van atacar l'establiment de Šarru-iqbi, que van ocupar. Els territoris perifèrics com [[Allabria]] foren també ocupats i Manna i Assíria van esdevenir frontereres des de Mèdia al Gran Zab. Però sota Assurbanipal vers 659 aC els assiris van recuperar el control, arribant a Izirtu, la capital de Manna (que no van poder ocupar) i el poble es va revoltar contra el rei Akhsheri (Ahšeri) i el van matar i van passejar el seu cadàver pels carrers. Els seus germans, família i clan foren mort per les armes. Un fill, Ualli, es va escapar de la matança i va esdevenir després rei, i va esdevenir aliat assiri, assegurant així la seguretat al nord de Parsua.
Després de la derrota d'[[Regne d'Elam|Elam]] el 643 aC el rei Kurash (Kuraš) de [[Parsuwash]] ([[Cir I|Cir I d'Anzan]]) que dirigia un grup de tribus iràniques, va enviar a [[Níniveh]] com ostatge al seu fill gran Arukku, amb diversos regals. Per un temps els perses van reconèixer la sobirania d'Assíria en lloc de la d'Elam; però vers el 626 aC l'imperi va entrar en descomposició. [[Nabopolassar]] es va revoltar a [[Babilònia]] però només va poder dominar les ciutats del nord (el centre i sud va romandre lleial a Assíria); el 623 aC els rebels van ocupar [[Der]], el 616 aC [[Uruk]], el 615 aC [[Nippur]], i el mateix anys els babilonis pujaven cap al [[Khabur]] i el [[Balikh]]. Manna com estat va romandre lleial a Assíria i la província de Parsua tampoc va donar cap símptoma conegut de rebel·lia. Les forces assíries i mannees van ser derrotades pels babilonis a Qablinu (probablement al curs mig de l'Eufrates) i aquest èxit va alarmar al faraó Psammètic I que va optar per enviar ajut que fou poc efectiva. El 615 aC va ser assetjada Assur pels babilonis però el setge va haver de ser aixecat amb fortes pèrdues i llavors van obtenir l'aliança de Ciaxares de Mèdia que es va apoderar de Manna i d'Arrapkha (615 aC) i deixant sense sotmetre a Parsua es va dirigir a Nínive; no la va poder ocupar però si que va conquerir Assur (614 aC); el 612 aC els medes eren altre cop davant Nínive i al cap de tres mesos (agost del 612 aC) la van ocupar. Tota la part oriental, amb Parsua i les altres províncies van passar als medes.
