Per trobar l'origen d'aquestes carreres cal remuntar fins la més remota antiguitat. Van ser l'objecte principal de les festes de [[antiga Grècia|Grècia]] i cantades pels seus poetes. La faula dels [[centaure]]s sembla provar que certs pobles d'aquest país, particularment els [[tesàbanstessalis]]<ref>[http://www.archive.org/stream/HistoriaDeRoma/TheodorMommsen-HistoriaDeRoma-LibroI_djvu.txt p.54:.."ni una nobleza a la manera de los espartanos, de los tesábanostesalianos...]</ref>, havien adquirit des de molt aviat una gran habilitat en l'art de l'equitació. Diversos passatges de [[Homer]], de [[Píndar]] i de [[Sòfocles]], testifiquen que les carreres de cavalls estaven ja molt de moda quan van ser introduïdes en els [[jocs olímpics]], cap a l'olimpíada 85. De la Grècia va passar el gust d'aquests exercicis als romans que els van fer entrar en les seves festes públiques. La cursa consistia en donar set vegades la volta al [[circ romà|circ]], els cavalls anaven lligats a carros lleugers i trobaven en cert paratge del trànsit límits posats de tal manera, que sense una destresa infinita per part de l'[[auriga]], es podia destrossar el carro. Moltes vegades s'immolava al déu [[Mart]], el cavall guanyador, i el seu propietari rebia com a canvi altres cavalls, corones d'or, d'argent, vestits, etc.
Les brillants lluites de l'[[hipòdrom]] de [[Roma]], van ser traslladades a les ribes del [[Bòsfor]] però la importància que alguns emperadors van donar amb freqüència a aquesta institució, va ser potser una de les causes que van contribuir a la caiguda del imperi grec.
