Solució aquosa: diferència entre les revisions

 

Les substàncies que no es dissolen bé en aigua s’anomenen ''[[hidrofòbiques]]'' (“por a l’aigua”) mentre que les que s’hi dissolen bé s’anomenen ''[[hidrofíliques]]'' (“amb afinitat per l’aigua”). Un exemple de substància hidrofílica és el [[clorur de sodi]] (la sal de taula ordinària). Els [[àcids]] i les [[bases]] són solucions aquoses si tenim en compte les definicions que va fer el científic [[Arrhenius]].

 

La capacitat que té una substància de dissoldre’s en l’aigua ve determinada per si aquesta substància pot partir o vèncer les [[forces atractives]] (fortes) que les molècules d’aigua exerceixen entre elles mateixes. Si la substància no té capacitat de dissoldre’s en l’aigua, les molècules formen un [[precipitat]].