Revisió del 12:50, 7 nov 2010 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.419 edits m Robot posa l'article correcte a l'església ← Edició anterior		Revisió del 00:57, 30 gen 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{millorar redacció}} [[Fitxer:Green field.jpg\|thumb\|270px\|Un camp com aquest, representa un possible tipus de predi.]] ~~En [[Dret romà]],~~ la '''servitud''' ('del [[llatí]] ''iura ~~praedoriu~~praedorium'''m o '''servitutes''') en [[dret romà]], consisteix en un [[dret real]] que els propietaris de [[predi]]s vesins poden establir voluntàriament, perquè un predi anomenat servent presti a un altre dit dominant l'avantatge permanent d'un ús limitat. Com a relacions d'ús, les servituds són drets fonamentalment solidaris i indivisibles, sent això últim el que ocasiona que el servei\|servitud romangui íntegre malgrat que qualsevol predi implicat es divideixi. A més, tampoc no cap la possibilitat d'una adquisició o extinció parcial.<ref>D'Ors, pàg. 265 - 266.</ref><ref>Betancourt, pàg. 347.</ref>▼ ▲En [[Dret romà]], la '''servitud''' ('''iura praedoriu'''m o '''servitutes''') consisteix en un [[dret real]] que els propietaris de [[predi]]s vesins poden establir voluntàriament, perquè un predi anomenat servent presti a un altre dit dominant l'avantatge permanent d'un ús limitat. Com a relacions d'ús, les servituds són drets fonamentalment solidaris i indivisibles, sent això últim el que ocasiona que el servei\|servitud romangui íntegre malgrat que qualsevol predi implicat es divideixi. A més, tampoc no cap la possibilitat d'una adquisició o extinció parcial.<ref>D'Ors, pàg. 265 - 266.</ref><ref>Betancourt, pàg. 347.</ref> Com a tipus de concurrència de drets que és la servitud, aquesta produeix una limitació de la [[propietat]] del predi servent. És el predi el que sofreix el [[gravamen]], però el propietari en cap moment queda personalment obligat; és per això pel que la servitud no pot consistir en un fer, sinó més aviat en un patir la limitació. Encara que per part del predi servent la servitud suposi una tolerància, des de la perspectiva del dominant aquesta pot consistir en una intromissió ('immissio') lícita sobre el fonc que actua com a servent (servitud positiu), o en un dret a impedir ('ius prohibendi') determinats actes en el fonc servent (servitud negatiu). Quan el servei prestat es pot reconèixer per un signe, com pot ser una finestra o un canal, la servitud es denomina aparent, mentre que en el cas oposat, és a dir, quan es manca d'aquest signe esmentat, la servitud rep el nom de no aparent.<ref>D'Ors, pàg. 267.</ref> Línia 15: ==== Principals servituds predials urbans ==== Les servituds urbanes més destacables són els de llums, ja sigui en la seva variant de poder obrir [[finestres]]s (''ius luminum''), evitar que el vesí elevi l'[[edificació]] present (''ius altius non tollendi '' ') o dret de vistes (''ius ne prospectui vel luminibus officiatur '' '). D'altres són les servituds de [[desguàs]] (''cloaca''), suport de [[Biga (construcció)\|biga]] (''ius tigni immittendi'') o càrrega d'una sobreconstrucció (''ius oneris ferendi''). En últim lloc es troben les de sortints, per deixar caure l'aigua de la [[pluja]] des de la [[teulada]] (''ius stillicidii'') o per un [[canaló]] (''ius fluminis''), i la de projectar [[Balcó\|balcons]] o ~~[[Terrassa\|~~terrasses]] sobre un predi vesí (''ius proiiciendi protegendive'').<ref name= "A"/ >D'Ors, p. 270. </ref> == Defensa processal == El propietari del predi dominant comptava amb una ''vindicatio servitutis '' ' (és possible que aquesta també aparegui denominada com '[[~~Acció~~acció confessòria~~\|actio confessoria~~]]~~' '~~ en els escrits pertanyents a l'època postclàssica) que podia exercitar contra el titular o el posseïdor del fonc servent, o contra qualsevol altra persona que no permetés desenvolupar l'exercici de la servitud. La 'vindicatio servitutis '' ' que es caracteritzava per la seva similitud amb l'acció reivindicatòria, allotjava una clàusula arbitrària que feia més fàcil l'absolució a canvi d'una caució de no continuar torbant (''de non amplius torbant '' '). Aquesta mateixa caució era exigida pel [[Pretor]] a la persona que no es defensava de la ''vindicatio servitutis '' ' amb la intenció que no s'impedís l'ús de la servitud mentre no s'exercitava l'acció negatòria i es declarava com a inexistent a la servitud. Alhora, del que no acceptava l'acció negatòria, s'exigia una caució de no exercir la servitud negat en tant no recaigués una sentència favorable a ell. En altres situacions, l'ús de les servituds podia ser defensat per mitjà d'interdictes especials. Si bé, l'interdicte ''uti possidetis '' ' no era aplicable, en consistir la servitud en un ús i no en una [[possessió]].<ref>D'Ors, pàg. 270 - 271.</ref><ref> Betancourt, pàg. 352.</ref> Contra les obres que s'iniciaven al predi vesí i que atemptaven contra la integritat d'un dret de servitud, el titular del predi dominant disposava d'un interdicte restitutori, que tenia com a objectiu la destrucció del fet, sempre que l'obra no estigués acabada. Per poder exercir aquest interdicte, el demandant havia d'haver fet anteriorment una denúncia al constructor de l'obra nova (''novi operis nuntiatio''). Quan la denúncia era acceptada per part del magistrat, aquest mateix exigia del denunciat que deixés caució de [[indemnitzar]] en el supòsit que fos derrotat en la ''vindicatio servitutis '' ' que exercitaria el denunciant. Si no s'atorgava aquesta caució, el que procedia era l'interdicte, pel que el magistrat passava a defensar el denunciant que impedia que se seguís endavant amb l'obra davant l'interdicte 'uti possidetis '' ' del constructor. Tanmateix, si la caució era donada, el [[Magistrat romà\|magistrat]] dispensava la denúncia ('nuntiatio remissa') i s'esperava el resultat de l'acció real.<ref>D'Ors, pàg. 271 - 272.</ref> == Constitució ==

Servitud: diferència entre les revisions