Vescomtat de Carcassona: diferència entre les revisions

El '''vescomtat de Carcassona''' sorgí el [[1082]]. En aquesta data Bernat Ató Trencavell vescomte de [[Nimes]] i [[Albi]], al·legant els drets de la seva mare Ermengarda (que els havia venut a Barcelona abans del [[1070]]) va reclamar els comtats de [[Carcassona]] i [[Rasès]] i els vescomtats de [[Besiers]] i [[Agde]] i se’nse'n va apoderar. Els [[Trencavell]] varen ser senyors de fet dels dominis però només amb el títol de vescomtes. Ermengarda va morir el [[1101]] i el seu fill Bernat Ató I (IV de Nimes i d'Albi) fou llavors proclamat formalment vescomte de Carcassona, Rasès, Besiers i Agde. Barcelona va defendre els seus drets repetidament. El [[1107]] [[Ramon Berenguer III]] es va apoderar de la ciutat de Carcassona. El [[1129]] o [[1130]] va morir Bernat Ató i el seus fills Bernat IV i Roger IV el van succeir el primer a Nimes i Agde i el segon a Carcassona, Rasès, Besiers i Albi. Roger va morir sense fills el [[1150]] i el seu germà Ramon Trencavell I va governar els estats fins el [[1167]]. Després de set guerres ([[1096]], [[1107]], [[1112]], [[1120]], [[1124]], [[1150]] i [[1157]]) Ramon Trencavell I va reconèixer el [[1157]] la sobirania de Barcelona, reconeixement confirmat el [[1167]]. El seu fill Roger V (III de Besiers) fou vescomte fins el [[1194]] (associat amb el seu germà Ramon Trencavell II), i després el seu fill Ramon Roger I fins el [[1209]] en que fou desposseït i empresonat per [[Simó de Montfort]] i va morir poc després en captiveri, potser emmetzinat. El seu parent Bernat Ató IV de Nimes i Agde, també va perdre els seus dominis el [[1214]] davant de Simó de Montfort. El [[1224]] el fill de Ramon Roger I, Ramon Trencavell III , després d’algunsd'alguns intents fallits, va recuperar els estats del pare, però els va perdre el [[1227]]; va tornar-los a recuperar parcialment el [[1240]] però finalment el [[1247]] va cedir els seus drets al rei de [[França]] a canvi d’unad'una pensió.