|
FGFKJGKFGJFKGJKFJGKFJKG JFKGJFGJFKJGK NOOB ASIANS
[[Fitxer:ShaleUSGOV.jpg|thumb|right|Esquist]]
Els '''esquists''' són [[roca metamòrfica|roques metamòrfiques]] en què els constituents originals foren [[argila|argiles]] o [[Fang (geologia)|fang]]s. Es caracteritza per estructurar-se en fines làmines que es trenquen de manera irregular i en paral·lel ([[Exfoliació (mineralogia)|exfoliació]]). Un '''esquist''' (del [[grec]] σχιστός, ''escindit'') és una roca cristal·lina metamòrfica d'estructura fullada i que pot dividir-se al llarg de plans aproximadament paral·lels.<ref>http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env</ref> En l'esquist els grans minerals poden veure's a ull nu. La característica textura esquamosa de l'esquist ha donat lloc a l'adjectiu esquistós. Dins l'esquist hi predominen minerals com la [[mica]], la [[clorita]], el [[talc]], la [[hornblenda]], [[Grafit (mineral)|grafit]] i altres. El [[quars]] es troba freqüentment en grans estirats cap l'extrem. Per definició, l' esquist conté més d'un 50% de minerals plans i allargats, sovint finament intercalat amb quars i [[feldspat]]. Presenta laminació ondulada, i els cristalls, a diferència dels de la pissarra, són perceptibles a ull nu. Molts d'aquests minerals són de mica, cosa que proporciona a l'esquist una brillantor intensa.
==Formació==
[[Fitxer:Schist.jpg|thumb|[[Esquist de Manhattan]], del sud-est de Nova York]]
El procés del [[cicle rocós]] que forma els esquists és el [[roca metamòrfica|metamorfisme regional]]. Les partícules fines que composen els esquists poden romandre suspeses en l'aigua durant molt de temps després que les partícules grans i denses de la sorra hagin desaparegut. Els materials que formaran els esquists estan dipositats normalment en aigües de moviment molt lent i se'ls sol trobar en dipòsits de [[llacs]] o [[llacuna|llacunes]], en [[delta (riu)|deltes]] fluvials, planes inundables i en sorres de platja. També es poden trobar a la [[plataforma continental]], en aigües relativament profundes i calmades.
Els esquists negres són foscos, essent especialment rics en carboni no [[oxidació|oxidat]]. Els esquits negres, comuns en [[estrats]] [[paleozoic]]s i [[mesozoic]]s, foren dipositats en ambients [[anòxia|anòxics]].
Els [[fòssils]], les petges i caus d'animals, i fins i tot marques de caiguda de la pluja es poden preservar en els esquists, a diferència del que passa amb un grau de metamorfisme més alt. A vegades també contenen [[concreció|concrecions]].
Els esquists tenen un grau de metamorfisme mitjà. Si són exposats temperatures i pressions superiors es converteixen en un material metamòrfic més dur conegut com a [[pissarra]], que se sol usar en la construcció.
La majoría de l'esquist procedeix de l'[[argila]] i [[llot]]s que han sofert metamorfisme, incloent la producció de pissarres i filites com a passos intermitjos. Certs esquists procedeixen de roques ígnies de gra fi com el [[basalt]]s i [[tova volcànica|toves]]. La majoria dels esquists són de mica, però també són freqüents els de grafit i clorita.
== Aplicacions ==
Com que són forts i duradors es fan servir en la construcció, però de vegades produeixen ensorraments. A Nova York s'havien fet servir molt en les dècades de 1920 i 1930.
=== Oli d'esquist ===
L'oli d'esquist pot substituir en gran part al [[petroli]]. Per a produir-lo es fa servir el procés [[ Petrosix]], té menys [[sofre]] que el petroli.
==Referències==
<references />
{{commonscat|Schist|esquists}}
[[Categoria:Roques metamòrfiques]]
[[ar:شيست]]
[[be:Сланец]]
[[cs:Svor]]
[[de:Glimmerschiefer]]
[[en:Schist]]
[[eo:Skisto]]
[[es:Esquisto]]
[[et:Kildad]]
[[eu:Eskisto]]
[[fi:Liuske]]
[[fr:Micaschiste]]
[[hu:Kristályos pala]]
[[id:Skist]]
[[io:Skisto]]
[[it:Scisto]]
[[ja:結晶片岩]]
[[ko:결정편암]]
[[lt:Skalūnai]]
[[mk:Шкрилец]]
[[nl:Schist]]
[[nn:Glimmerskifer]]
[[no:Glimmerskifer]]
[[pt:Xisto]]
[[ru:Сланцы (горные породы)]]
[[sk:Svor (hornina)]]
[[sv:Glimmerskiffer]]
[[uk:Сланці]]
[[zh:片岩]]
| 