Qüestor: diferència entre les revisions

1.211 bytes afegits ,  fa 15 anys
cap resum d'edició
m (robot Añadido: cs:Quaestor)
Cap resum de modificació
Els '''qüestorsQüestors''' (''quaestoresquaestor'') erenfou magistratsuna electesmagistratura electe de la [[República romana]]. queEls qüestors supervisaven el tresor i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris. El càrrec datadatava de l'època de la monarquia.
 
Literalment el qüestor es "el que pregunta". La magistratura ja es esmentada a la llei de les dotze taules i probablement ja existia a la monarquia, amb la funció de investigar casos de mort. Eren per tant una espècie de policies.
Cap a l'any [[421 aC]] hi havia 4 qüestors (tots [[patricis]]), dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels [[cònsol romà|cònsols]] l'administració del tresor públic; els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (''[[comitia tributa]]'') a proposta dels [[tribuns]] (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des dels cònsols a les assemblees per centúries (''[[comitia centuriata]]''), però va fracassar i el seu nomenament va recaure en les ''comitia tributa'', que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.
 
Els primers qüestors magistrats van ser elegit vers el [[445 aC]] i les seves funcions eren de contables i control del tresor públic (''aerarium''), i com habitualment era un funció exercida per dues persones.
A partir del [[267 aC]] s'augmentà el nombre de qüestors en quatre més. Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors.
 
Cap a l'any [[421 aC]] hi havia 4quatre qüestors (tots [[patricis]]), dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels [[cònsol romà|cònsols]] l'administració del tresor públic; els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar, sent escollits en les assemblees per tribus (''[[Comicis tribunats|comitia tributa]]'') a proposta dels [[tribuns]] (però d'entre els patricis). La noblesa va intentar transferir el nomenament dels qüestors encarregats del tresor públic des delsde els cònsols a les assemblees per centúries (''[[Comicis centuriats|comitia centuriata]]''), però va fracassar i el seu nomenament va recaure en les ''comitia tributa'', que designaven també als qüestors militars. Al seu torn aquests van deixar de correspondre en exclusiva als patricis, i des d'aleshores per al càrrec de qüestor de l'exèrcit va poder ser elegit un plebeu.
Després de les reformes de [[Luci Corneli Sul·la]], el [[81 aC]], l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. El nombre de qüestors es va elevar fins a 20.
 
Dos qüestors mes es van afegir el [[267 aC]] per el control dels tributs dels aliats italians. Al [[240 aC]] es van nomenar dos nous qüestors per els tributs de [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]].
 
A partir del [[267 aC]] s'augmentà el nombre de qüestors en quatre més. Alguns estaven assignats al treball a la ciutat, mentre que altres eren destinats a servir als generals o als governadors a les províncies. Uns altres eren destinats a supervisar les finances militars. A l'administració de la ciutat els cònsols tenien prohibit delegar certes funcions, mentre que per a altres estaven obligats a designar legats. Així els cònsols havien de delegar els judicis civils, els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors.
 
Per se qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de [[Luci Corneli Sul·la]], el [[81 aC]], l'edat mínima per a ser qüestor es va establir als 28 anys pels patricis i als 30 pels [[plebeus]], aquesta elecció els convertia automàticament en membres del senat. ElEls nombreqüestors detambé qüestorssupervisaven esels vajocs elevarque finsorganitzaven acònsols, pretors i 20edils.
 
Amb seguretat es van nomenar mes qüestors a mesura que les províncies es van incrementar. Sota Sul•la els qüestors eren vint, i sota Juli Cèsar van passar a quaranta.
 
August va rebaixar l'edat a 25 anys i va suprimir la seva elecció pels Comicis tribunats passant el nomenament al senat romà, excepte dos que eren nomenats directament per l'emperador (quaestores Augusti) que eren els encarregats financers dels afers de l'emperador i al temps eren missatgers.
 
 
117.929

modificacions