Revisió del 11:56, 30 set 2003 modifica imported>80.58.53.42.proxycache.rima-tde.net completant ← Edició anterior		Revisió del 23:43, 18 des 2003 modifica desfés Llull (discussió \| contribucions) 39.468 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 2: ---- [[Fonema de la llengua catalana]] que es transcriu com a /k/. Es pot realitzar-se segons els [[~~al.lòfon\|~~al·~~lòfons~~lòfon]]s que s'expliquen a continuació. [[al.lòfon\|Al·lòfons]]: [[Al·lòfon]]s: Com a norma general, es realitza a [[so consonàntic velar oclusiu sord\|consonant velar oclusiva sorda]]: ''cas'' > /'kas/ > ['kas]; ''quin'' > /'kin/ > ['kin]. Però si s'esdevé en posició de tancament de [[síl·laba]] seguit de [[consonant sonora]], s'assimila a la [[sonoritat]] d'aquesta [[consonant]] i es pronuncia, per tant, amb un segon [[al·lòfon]]: la [[so consonàntic velar oclusiu sonor\|consonant velar oclusiva sonora]]. Aquest fenomen es dóna poc sovint a l'interior de mot (''èczema'' > /'εgzema/ > ['εgz∂m∂]); però ,es molt freqüent per [[fonosintaxi]], és a dir, entre el [[fonema]] final d'un mot i el [[fonema]] inicial del [[mot]] següent: ''sac buit'' > /'sak'bujt/ > ['sag'bujt]. ~~Però~~Si siaquest ~~s'esdevé~~[[fonema]] enocupa posició de tancament de [[~~síl.laba\|~~síl·laba]] i va seguit ded'un [[~~consonant~~fonema ~~sonora~~consonàntic alveolar nasal\|fonema /n/]], ~~s'assimila~~que ainicia la [[~~sonoritat~~síl·laba]] ~~d'aquesta [[consonant]]~~següent, itendeix esa ~~pronuncia, per tant,~~realitzar-se amb un ~~segon~~tercer [[~~al.lòfon\|~~al·lòfon]]:, la [[so consonàntic velar ~~oclusiu sonor~~nasal\|consonant velar ~~oclusiva sonora~~nasal]] ([ŋ]). ~~Aquest~~Per ~~fenomen~~exemple, ''aràcnid'' es ~~dóna~~pronuncia ~~poc~~com ~~sovint~~si afos escrit "aràng·nit". Aquest fenomen és més perceptible en l'~~interior~~[[elocució]] deràpida ~~mot~~i ~~(''èczema''~~informal, >en la qual pot arribar a donar-se també quan /~~'εgzema~~k/ >(en posició de tancament de [~~'εgz∂m∂~~[síl·laba]]); ~~però~~va seguit de [[fonema consonàntic bilabial nasal\|/m/]],es ~~molt~~aleshores ~~freqüent~~''dracma'' pot sonar com si fos escrit "drang·ma". Val a dir, però, que aquest [[al·lòfon]] no apareix mai per [[~~fonosintaxi~~fonètica sintàctica]], és a dir, entre elun ~~[[fonema]]~~mot ~~final~~acabat en /k/ seguit d'un ~~mot~~altre icomençat elen [[~~fonema~~so consonàntic alveolar nasal\|''n'']] ~~inicial~~(''poc nas'') ~~del~~o [[~~mot]]~~fonema ~~següent:~~consonàntic bilabial nasal\|''~~sac buit~~m'']] ~~> /~~('~~sak~~'~~bujt/~~poc ~~> [~~mal'~~sag~~'~~bujt]~~). En part del [[català central]], en alguns [[mot\|mots]] (com ''miracle'') en què la seqüència de fonemes /kl/ ([[fonema]] /k/ seguit del [[fonema consonàntic alveolar lateral\|fonema alveolar lateral]]) es troba alhora precedida i seguida de [[vocal]], es realitza amb un quart [[~~al.lòfon\|~~al·lòfon]]: la [[so consànantic velar oclusiu sord llarg\|consonant velar oclusiva sorda llarga]]. Aquest [[so]] té una duració temporal que és aproximadament el doble del que té una [[so consonàntic velar oclusiu sord\|consonant velar oclusiva sorda curta]], que és la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els [[so llarg\|sons llargs]] com a [[so\|sons]] [[geminació\|duplicats o geminats]], motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos [[so curt\|sons curts]] successius, és a dir [kk]. Aquest fenomen es dóna quan es tracta d'un [[mot primitiu]] en què la [[vocal]] que precedeix la seqüència /kl/ és [[tònica]] i en els [[mot\|mots]] derivats d'aquest [[mot primitiu\|primitiu]]: ''tecla'', ''tecleta'' (a ''tecla'', la ''e'' és tònica i ''tecleta'' és un derivat de ''tecla''). Però en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: ''aclucar'', ''aclamar'', ''aclarir'', etc. mai no es pronuncien amb [[duplicació fonètica\|duplicació]], perquè la ''a'' inicial és [[vocal àtona\|àtona]] i alhora són [[mot primitiu\|mots primitius]].▼ A [[Mallorca]], si aquest [[fonema]] ocupa posició de tancament de [[~~síl.laba\|~~síl·laba]] i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix.▼ Si aquest [[fonema]] ocupa posició de tancament de [[síl.laba\|síl·laba]] i va seguit d'un [[fonema consonàntic alveolar nasal\|fonema /n/]] que inicia la [[síl.laba\|síl·laba]] següent, tendeix a realitzar-se amb un tercer [[al.lòfon\|al·lòfon]], la [[so consonàntic velar nasal\|consonant velar nasal]] ([ŋ]). Per exemple, ''aràcnid'' es pronuncia com si fos escrit "aràng·nit". Aquest fenomen és més perceptible en l'[[elocució]] ràpida i informal, en la qual pot arribar a donar-se també quan /k/ (en posició de tancament de [[síl.laba\|síl·laba]]) va seguit de [[fonema consonàntic bilabial nasal\|/m/]], aleshores ''dracma'' pot sonar com si fos escrit "drang·ma". Val a dir, però, que aquest [[al.lòfon\|al·lòfon]] no apareix mai per [[fonètica sintàctica]], és a dir, entre un mot acabat en /k/ seguit d'un altre començat en [[so consonàntic alveolar nasal\|''n'']] (''poc nas'') o [[fonema consonàntic bilabial nasal\|''m'']] (''poc mal''). A molts llocs de [[Mallorca]], com a [[Santanyí]] el [[fonema]] /k/, en posició d'inici de [[~~síl.laba\|~~síl·laba]], es pronuncia encara amb un altre [[~~al.lòfon\|~~al·lòfon]]: la [[consonant mediopalatal oclusiva sorda]].▼ ▲ En part del [[català central]], en alguns [[mot\|mots]] (com ''miracle'') en què la seqüència de fonemes /kl/ ([[fonema]] /k/ seguit del [[fonema consonàntic alveolar lateral\|fonema alveolar lateral]]) es troba alhora precedida i seguida de [[vocal]], es realitza amb un quart [[al.lòfon\|al·lòfon]]: la [[so consànantic velar oclusiu sord llarg\|consonant velar oclusiva sorda llarga]]. Aquest [[so]] té una duració temporal que és aproximadament el doble del que té una [[so consonàntic velar oclusiu sord\|consonant velar oclusiva sorda curta]], que és la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els [[so llarg\|sons llargs]] com a [[so\|sons]] [[geminació\|duplicats o geminats]], motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos [[so curt\|sons curts]] successius, és a dir [kk]. Aquest fenomen es dóna quan es tracta d'un [[mot primitiu]] en què la [[vocal]] que precedeix la seqüència /kl/ és [[tònica]] i en els [[mot\|mots]] derivats d'aquest [[mot primitiu\|primitiu]]: ''tecla'', ''tecleta'' (a ''tecla'', la ''e'' és tònica i ''tecleta'' és un derivat de ''tecla''). Però en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: ''aclucar'', ''aclamar'', ''aclarir'', etc. mai no es pronuncien amb [[duplicació fonètica\|duplicació]], perquè la ''a'' inicial és [[vocal àtona\|àtona]] i alhora són [[mot primitiu\|mots primitius]]. ▲A [[Mallorca]], si aquest [[fonema]] ocupa posició de tancament de [[síl.laba\|síl·laba]] i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix. ▲A molts llocs de [[Mallorca]], com a [[Santanyí]] el [[fonema]] /k/, en posició d'inici de [[síl.laba\|síl·laba]], es pronuncia encara amb un altre [[al.lòfon\|al·lòfon]]: la [[consonant mediopalatal oclusiva sorda]]. [[arxifonema\|Arxifonemes]]: En posició de tancament de [[~~síl.laba\|~~síl·laba]], aquest [[fonema]] i el seu correlat [[consonant sonora\|sonor]] (la [[so consonàntic velar oclusiu sonor\|consonant velar oclusiva sonora]]) integren l'[[arxifonema consonàntic velar oclusiu]], que es transcriu /K/. [[Escriptura]]: Com a norma general, es representa per la lletra [[C]] quan va seguit de les [[vocal\|vocals]] ''a'' (''casa''), ''o'' (''cosa''), ''u'' (''cullera''), i les [[consonant\|consonants]] ''r'' (''creu'') i ''l'' (''clau'') i quan va en posició de tancament de [[~~síl.laba\|~~síl·laba]] (''acte'', ''sac'').▼ ▲Com a norma general, es representa per la lletra [[C]] quan va seguit de les [[vocal\|vocals]] ''a'' (''casa''), ''o'' (''cosa''), ''u'' (''cullera''), i les [[consonant\|consonants]] ''r'' (''creu'') i ''l'' (''clau'') i quan va en posició de tancament de [[síl.laba\|síl·laba]] (''acte'', ''sac''). Com a norma general, es representa pel [[dígraf qu]] quan va seguit de les [[vocal\|vocals]] ''e'' (''Miquel''), ''i'' (''química'') i del [[fonema/wau\|fonema wau]] (''quatre'', ''eqüestre'', ''aqüífer'', ''quota''). El trobem representat -en qualsevol posició- per la lletra [[K]] (''kàiser'', ''kremlin'', ''rock & roll'') en determinats mots d'origen estranger. En determinats mots d'origen àrab, es representa -en qualsevol posició- per la lletra [[Q]] ''Qatar'', ''Iraq'') quan [[transliteració\|translitera]] la lletra [[qaf]] de l'[[alfabet àrab]] ([[so consonàntic gutural oclusiu sord\|consonant gutural oclusiva sorda]]). El podem trobar representat pel [[dígraf ch\|ch]], en determinats mots d'origen italià (''scherzo''). En l'[[escriptura]] [[català\|catalana]] prenormativa, també el podem trobar representat pel [[dígraf ch\|ch]], generalment a final de mot (''Blanch'', ''Folch'', ''Vich'') i, en altres posicions, en alguns [[~~hel.lenisme\|~~hel·~~lenismes~~lenisme]]s, com ''Christ'' o ''chor'' ("grup de cantors"), quan [[transliteració\|transliterava]] la lletra [[xi]] (Ξ X) de l'[[alfabet grc]] ([[so consonàntic velar oclusiu aspirat sord\|consonant velar oclusiva aspirada sorda]]).▼ ▲En l'[[escriptura]] [[català\|catalana]] prenormativa, també el podem trobar representat pel [[dígraf ch\|ch]], generalment a final de mot (''Blanch'', ''Folch'', ''Vich'') i, en altres posicions, en alguns [[hel.lenisme\|hel·lenismes]], com ''Christ'' o ''chor'' ("grup de cantors"), quan [[transliteració\|transliterava]] la lletra [[xi]] (Ξ X) de l'[[alfabet grc]] ([[so consonàntic velar oclusiu aspirat sord\|consonant velar oclusiva aspirada sorda]]). * [[Dígraf\|Dígrafs]]: El fonema /k/ forma part del [[dígraf fonètic]] [[dígraf NC\|/nc/]], només possible en posició de tancament de [[~~síl.laba\|~~síl·laba]]. Aquest [[dígraf]] es correspon a la seqüència de [[fonema\|fonemes]] /nk/ i s'articula amb la [[so consonàntic velar nasal\|consonant velar nasal]] ([ŋ]), tant a final de [[mot]] (''banc'') com enmig (''plàncton'').▼ ▲El fonema /k/ forma part del [[dígraf fonètic]] [[dígraf NC\|/nc/]], només possible en posició de tancament de [[síl.laba\|síl·laba]]. Aquest [[dígraf]] es correspon a la seqüència de [[fonema\|fonemes]] /nk/ i s'articula amb la [[so consonàntic velar nasal\|consonant velar nasal]] ([ŋ]), tant a final de [[mot]] (''banc'') com enmig (''plàncton''). ---- [[Lingüística]] > [[Fonètica]] ~ [[Fonologia]] > [[Fonema]] > Consonant velar oclusiva sorda

Oclusiva velar sorda: diferència entre les revisions