Diferència entre revisions de la pàgina «Oclusiva velar sorda»

cap resum d'edició
imported>80.58.53.42.proxycache.rima-tde.net
(completant)
----
 
[[Fonema de la llengua catalana]] que es transcriu com a /k/. Es pot realitzar-se segons els [[al.lòfon|al·lòfonslòfon]]s que s'expliquen a continuació.
 
*[[al.lòfon|Al·lòfons]]:
 
*[[Al·lòfon]]s:
**Com a norma general, es realitza a [[so consonàntic velar oclusiu sord|consonant velar oclusiva sorda]]: ''cas'' > /'kas/ > ['kas]; ''quin'' > /'kin/ > ['kin].
**Però si s'esdevé en posició de tancament de [[síl·laba]] seguit de [[consonant sonora]], s'assimila a la [[sonoritat]] d'aquesta [[consonant]] i es pronuncia, per tant, amb un segon [[al·lòfon]]: la [[so consonàntic velar oclusiu sonor|consonant velar oclusiva sonora]]. Aquest fenomen es dóna poc sovint a l'interior de mot (''èczema'' > /'εgzema/ > ['εgz∂m∂]); però ,es molt freqüent per [[fonosintaxi]], és a dir, entre el [[fonema]] final d'un mot i el [[fonema]] inicial del [[mot]] següent: ''sac buit'' > /'sak'bujt/ > ['sag'bujt].
 
**PeròSi siaquest s'esdevé[[fonema]] enocupa posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] i va seguit ded'un [[consonantfonema sonoraconsonàntic alveolar nasal|fonema /n/]], s'assimilaque ainicia la [[sonoritatsíl·laba]] d'aquesta [[consonant]]següent, itendeix esa pronuncia, per tant,realitzar-se amb un segontercer [[al.lòfon|al·lòfon]]:, la [[so consonàntic velar oclusiu sonornasal|consonant velar oclusiva sonoranasal]] ([ŋ]). AquestPer fenomenexemple, ''aràcnid'' es dónapronuncia poccom sovintsi afos escrit "aràng·nit". Aquest fenomen és més perceptible en l'interior[[elocució]] deràpida moti (''èczema''informal, >en la qual pot arribar a donar-se també quan /'εgzemak/ >(en posició de tancament de ['εgz∂m∂[síl·laba]]); peròva seguit de [[fonema consonàntic bilabial nasal|/m/]],es moltaleshores freqüent''dracma'' pot sonar com si fos escrit "drang·ma". Val a dir, però, que aquest [[al·lòfon]] no apareix mai per [[fonosintaxifonètica sintàctica]], és a dir, entre elun [[fonema]]mot finalacabat en /k/ seguit d'un motaltre icomençat elen [[fonemaso consonàntic alveolar nasal|''n'']] inicial(''poc nas'') delo [[mot]]fonema següent:consonàntic bilabial nasal|''sac buitm'']] > /('sak'bujt/poc > [mal'sag'bujt]).
** En part del [[català central]], en alguns [[mot|mots]] (com ''miracle'') en què la seqüència de fonemes /kl/ ([[fonema]] /k/ seguit del [[fonema consonàntic alveolar lateral|fonema alveolar lateral]]) es troba alhora precedida i seguida de [[vocal]], es realitza amb un quart [[al.lòfon|al·lòfon]]: la [[so consànantic velar oclusiu sord llarg|consonant velar oclusiva sorda llarga]]. Aquest [[so]] té una duració temporal que és aproximadament el doble del que té una [[so consonàntic velar oclusiu sord|consonant velar oclusiva sorda curta]], que és la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els [[so llarg|sons llargs]] com a [[so|sons]] [[geminació|duplicats o geminats]], motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos [[so curt|sons curts]] successius, és a dir [kk]. Aquest fenomen es dóna quan es tracta d'un [[mot primitiu]] en què la [[vocal]] que precedeix la seqüència /kl/ és [[tònica]] i en els [[mot|mots]] derivats d'aquest [[mot primitiu|primitiu]]: ''tecla'', ''tecleta'' (a ''tecla'', la ''e'' és tònica i ''tecleta'' és un derivat de ''tecla''). Però en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: ''aclucar'', ''aclamar'', ''aclarir'', etc. mai no es pronuncien amb [[duplicació fonètica|duplicació]], perquè la ''a'' inicial és [[vocal àtona|àtona]] i alhora són [[mot primitiu|mots primitius]].
 
**A [[Mallorca]], si aquest [[fonema]] ocupa posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix.
**Si aquest [[fonema]] ocupa posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] i va seguit d'un [[fonema consonàntic alveolar nasal|fonema /n/]] que inicia la [[síl.laba|síl·laba]] següent, tendeix a realitzar-se amb un tercer [[al.lòfon|al·lòfon]], la [[so consonàntic velar nasal|consonant velar nasal]] ([ŋ]). Per exemple, ''aràcnid'' es pronuncia com si fos escrit "aràng·nit". Aquest fenomen és més perceptible en l'[[elocució]] ràpida i informal, en la qual pot arribar a donar-se també quan /k/ (en posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]]) va seguit de [[fonema consonàntic bilabial nasal|/m/]], aleshores ''dracma'' pot sonar com si fos escrit "drang·ma". Val a dir, però, que aquest [[al.lòfon|al·lòfon]] no apareix mai per [[fonètica sintàctica]], és a dir, entre un mot acabat en /k/ seguit d'un altre començat en [[so consonàntic alveolar nasal|''n'']] (''poc nas'') o [[fonema consonàntic bilabial nasal|''m'']] (''poc mal'').
**A molts llocs de [[Mallorca]], com a [[Santanyí]] el [[fonema]] /k/, en posició d'inici de [[síl.laba|síl·laba]], es pronuncia encara amb un altre [[al.lòfon|al·lòfon]]: la [[consonant mediopalatal oclusiva sorda]].
 
** En part del [[català central]], en alguns [[mot|mots]] (com ''miracle'') en què la seqüència de fonemes /kl/ ([[fonema]] /k/ seguit del [[fonema consonàntic alveolar lateral|fonema alveolar lateral]]) es troba alhora precedida i seguida de [[vocal]], es realitza amb un quart [[al.lòfon|al·lòfon]]: la [[so consànantic velar oclusiu sord llarg|consonant velar oclusiva sorda llarga]]. Aquest [[so]] té una duració temporal que és aproximadament el doble del que té una [[so consonàntic velar oclusiu sord|consonant velar oclusiva sorda curta]], que és la que es fa habitualment. Els parlants catalans perceben els [[so llarg|sons llargs]] com a [[so|sons]] [[geminació|duplicats o geminats]], motiu pel qual s'acostumen a transcriure com dos [[so curt|sons curts]] successius, és a dir [kk]. Aquest fenomen es dóna quan es tracta d'un [[mot primitiu]] en què la [[vocal]] que precedeix la seqüència /kl/ és [[tònica]] i en els [[mot|mots]] derivats d'aquest [[mot primitiu|primitiu]]: ''tecla'', ''tecleta'' (a ''tecla'', la ''e'' és tònica i ''tecleta'' és un derivat de ''tecla''). Però en canvi el fenomen no es produeix si no es donen aquestes condicions: ''aclucar'', ''aclamar'', ''aclarir'', etc. mai no es pronuncien amb [[duplicació fonètica|duplicació]], perquè la ''a'' inicial és [[vocal àtona|àtona]] i alhora són [[mot primitiu|mots primitius]].
 
**A [[Mallorca]], si aquest [[fonema]] ocupa posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] i va seguit de consonant, s'assimila totalment o parcial a aquesta consonant que el segueix.
 
**A molts llocs de [[Mallorca]], com a [[Santanyí]] el [[fonema]] /k/, en posició d'inici de [[síl.laba|síl·laba]], es pronuncia encara amb un altre [[al.lòfon|al·lòfon]]: la [[consonant mediopalatal oclusiva sorda]].
 
 
*[[arxifonema|Arxifonemes]]:
**En posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]], aquest [[fonema]] i el seu correlat [[consonant sonora|sonor]] (la [[so consonàntic velar oclusiu sonor|consonant velar oclusiva sonora]]) integren l'[[arxifonema consonàntic velar oclusiu]], que es transcriu /K/.
 
*[[Escriptura]]:
**Com a norma general, es representa per la lletra [[C]] quan va seguit de les [[vocal|vocals]] ''a'' (''casa''), ''o'' (''cosa''), ''u'' (''cullera''), i les [[consonant|consonants]] ''r'' (''creu'') i ''l'' (''clau'') i quan va en posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] (''acte'', ''sac'').
 
**Com a norma general, es representa per la lletra [[C]] quan va seguit de les [[vocal|vocals]] ''a'' (''casa''), ''o'' (''cosa''), ''u'' (''cullera''), i les [[consonant|consonants]] ''r'' (''creu'') i ''l'' (''clau'') i quan va en posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]] (''acte'', ''sac'').
 
**Com a norma general, es representa pel [[dígraf qu]] quan va seguit de les [[vocal|vocals]] ''e'' (''Miquel''), ''i'' (''química'') i del [[fonema/wau|fonema wau]] (''quatre'', ''eqüestre'', ''aqüífer'', ''quota'').
 
**El trobem representat -en qualsevol posició- per la lletra [[K]] (''kàiser'', ''kremlin'', ''rock & roll'') en determinats mots d'origen estranger.
 
**En determinats mots d'origen àrab, es representa -en qualsevol posició- per la lletra [[Q]] ''Qatar'', ''Iraq'') quan [[transliteració|translitera]] la lletra [[qaf]] de l'[[alfabet àrab]] ([[so consonàntic gutural oclusiu sord|consonant gutural oclusiva sorda]]).
 
**El podem trobar representat pel [[dígraf ch|ch]], en determinats mots d'origen italià (''scherzo'').
**En l'[[escriptura]] [[català|catalana]] prenormativa, també el podem trobar representat pel [[dígraf ch|ch]], generalment a final de mot (''Blanch'', ''Folch'', ''Vich'') i, en altres posicions, en alguns [[hel.lenisme|hel·lenismeslenisme]]s, com ''Christ'' o ''chor'' ("grup de cantors"), quan [[transliteració|transliterava]] la lletra [[xi]] (Ξ X) de l'[[alfabet grc]] ([[so consonàntic velar oclusiu aspirat sord|consonant velar oclusiva aspirada sorda]]).
 
**En l'[[escriptura]] [[català|catalana]] prenormativa, també el podem trobar representat pel [[dígraf ch|ch]], generalment a final de mot (''Blanch'', ''Folch'', ''Vich'') i, en altres posicions, en alguns [[hel.lenisme|hel·lenismes]], com ''Christ'' o ''chor'' ("grup de cantors"), quan [[transliteració|transliterava]] la lletra [[xi]] (Ξ X) de l'[[alfabet grc]] ([[so consonàntic velar oclusiu aspirat sord|consonant velar oclusiva aspirada sorda]]).
 
 
* [[Dígraf|Dígrafs]]:
**El fonema /k/ forma part del [[dígraf fonètic]] [[dígraf NC|/nc/]], només possible en posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]]. Aquest [[dígraf]] es correspon a la seqüència de [[fonema|fonemes]] /nk/ i s'articula amb la [[so consonàntic velar nasal|consonant velar nasal]] ([ŋ]), tant a final de [[mot]] (''banc'') com enmig (''plàncton'').
 
**El fonema /k/ forma part del [[dígraf fonètic]] [[dígraf NC|/nc/]], només possible en posició de tancament de [[síl.laba|síl·laba]]. Aquest [[dígraf]] es correspon a la seqüència de [[fonema|fonemes]] /nk/ i s'articula amb la [[so consonàntic velar nasal|consonant velar nasal]] ([ŋ]), tant a final de [[mot]] (''banc'') com enmig (''plàncton'').
----
[[Lingüística]] > [[Fonètica]] ~ [[Fonologia]] > [[Fonema]] > Consonant velar oclusiva sorda
39.464

modificacions