Sílfide: diferència entre les revisions

11 bytes afegits ,  fa 11 anys
m
Bot:Desambiguació assistida: Germànic - Canviant enllaç(os) per Germànics
m (Bot:Desambiguació assistida: Germànic - Canviant enllaç(os) per Germànics)
[[Fitxer:MarieTaglioni.jpg|thumb|220px|[[Aquarel·la]] amb [[Marie Taglioni]] com a sílfide, al segle XIX]]
 
Una '''sílfide''' és una criatura [[dona|femenina]] imaginària que habita a l'aire dels boscs i els camps. Pertany a la [[mitologia]] [[europa|europea]], especialment a la [[germànicGermànics|germànica]]a i l'[[escandinàvia|escandinava]]. Es va donar a conéixer al món sobretot amb el [[ballet]] ''[[La Sílfide]]'', de [[1832]], que donava una imatge idealitzada i [[romanticisme|romàntica]] d'aquest ésser, que com a geni de l'aire havia de ser molt eteri. Les criatures [[home|masculines]] equivalents són els '''silfs'''.
 
Els silfs i les sílfides, al [[Renaixement]], èren criatures màgiques que l'[[alquimista]] [[Paracels]] havia esmentat com a pertanyents a l'[[aire]], un del que ell anomenava "els quatre elements" ([[terra]], [[foc]], aire i [[aigua]]). Al [[segle XVII]], a ''[[El Paradís perdut]]'' de [[John Milton]] apareixen unes sílfides tan aèries que quan es posen entre unes tissores no poden evitar que aquestes tallin els cabells de Belinda. Al començament del [[segle XVIII]], el [[poeta]] [[Alexander Pope]] va oblidar els silfs i, al ''Rape of the Lock'', en una altra paròdia a l'alquímia, va descriure les sílfides com a éssers vaporosos que condensàven tota la mala llet femenina i va donar el nom d'Ariel a la sílfide en cap. Al [[segle XIX]], el ballet ''[[La Sílfide]]'' la presenta com a un ésser volador femení, eteri, gràcil i de gran bellesa, una mica bitxo però sobretot de blanc i representant l'amor impossible d'atrapar. En aquesta època, al [[romanticisme]], és un element sovint representat com a una fina columna de vapor o de fum blanc, gairebé imperceptible o fins i tot transparent, en forma d'una noia de gran bellesa, inspiradora i que provoca un enamorament passional, que encarna la llibertat i defuig que hom se li acosti. A la [[dansa clàssica]] no només reapareixerà a ''[[Les Sílfides]]'' ([[1909]]) sinó que la imatge aconseguida a ''La Sílfide'' es mantindrà, amb poques variacions, a un bon nombre d'espectacles i esdevindrà la típica de la ballarina clàssica que ens ha arribat als nostres dies.
6.201

modificacions