Diferència entre revisions de la pàgina «Girona»

1 byte afegit ,  fa 10 anys
Antiga espina dorsal de la Girona medieval, barroca i vuitcentista, és l'espai públic més concorregut i emblemàtic de Girona. Això no obstant, l'existència de la ''Rambla'' és força nova, atès que la seva configuració data del [[1885]] quan l'arquitecte municipal [[Martí Sureda]] unificà la plaça de les cols amb el carrer d'abeuradors i les voltes d'esparters, que féu enderrocar. Tot l'espai es convertí aleshores en un passeig arbrat amb til·lers i bancs que passà a anomenar-se ''Rambla de la Llibertat'', en honor a l'arbre de la Llibertat que s'hi plantà al [[1869]], durant el [[sexenni democràtic]]. Encara que l'espai fou molt intervingut per Sureda, conservà una part de les porxades medievals i alguns dels palaus de la mateixa època. Això no obstant, la construcció d'immobles vuitcentistes fou força elevada i transformà en part el caràcter medieval de l'espai. Actualment la Rambla és l'eix d'entrada al Barri Vell per als turistes que arriben a la ciutat i un lloc de passeig per als gironins "de tota la vida", que mantenen els costums de comprar flors les floristeries ambulants que cada dissabte estableixen la seva parada o "fer el vermut" en algun dels cafès de la Rambla.
* '''La Plaça de la Independència'''
[[Fitxer:Girona.defensors.independencia.jpg|thumb|leftright|Escultura central de la plaça de la Independència]]
La plaça de la Independència –que fa referència a la ''guerra de la independència d'[[Espanya]]'' (vegeu [[Guerra del Francès]]) i no pas a una hipotètica independència de [[Catalunya]]– és una de les places més conegudes i freqüentades de Girona. Situada al barri del Mercadal, al centre de la ciutat, la plaça s'alça on hi hagué el [[convent de Sant Agustí]]. És per això que aquesta plaça també és coneguda amb el nom de plaça de Sant Agustí. L'interès d'aquesta plaça rau en el seu aire vuitcentista: tot l'espai es troba envoltat per edificis [[neoclassicisme|neoclàssics]] austeres i idèntiques, amb unes porxades als baixos, en un estil similar al de la plaça reial de [[Barcelona]]. Al centre de la plaça hi ha un dels pocs grups escultòrics vuitcentistes, dedicat als defensors de la ciutat de Girona durant els setges de [[1808]] i [[1809]]. Amb tot, la plaça de proporcions simètriques i racionals de l'actualitat es correspon més a intervencions actuals, més que no pas a l'herència de propassades actuacions arquitectòniques. L'arquitecte municipal de Girona [[Martí Sureda]] fou el primer qui ideà una plaça closa i porxada amb voltes neoclàssiques i amb edificis que guardessin les mateixes proporcions i estètiques. Tanmateix, la urbanització de la zona solament seguí parcialment els seus esquemes i la construcció dels primers cinemes de la ciutat estroncà aquesta idea. No fou fins als anys 80 del [[segle XX]] que es pogué completar el que havia imaginat [[Martí Sureda]] al [[1855]]. Doncs, aquest indret de gust noucentista i romàntic és una creació intemporal, d'un segle a un altre, que avui captiva habitants i visitants de Girona i que bull de vida gràcies a la progressiva instal·lació a l'espai de cafès i restaurants.
* '''Els ponts sobre l'[[Onyar]]'''
1.694

modificacions