Mugan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Aslanduz |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
==Història==
El nom sembla derivar d'un poble que vivia a la regió i que ja havien esmentat [[Hecateu]] (Μυχών) i [[Pomponi Mela]] (''mochi'', que cita junt als ''hyrcani'' i als ''albani'') i que serien una branca dels ''caspi'', que vivien al que avui és Mugan i en un territori més extens. Els bizantins l'esmenten com a Βουχανία o Βουχαχία (''Boukania'' o ''Boukakia'').
Els àrabs van conquerir la regió el 642 sota direcció d'un oficial de Suraka ibn Bukayr, que va dirigir una carta als habitants als que va prometre la pau, i que dona al país el nom de Mukan. Sota els àrabs els primers geògrafs que l'esmenten són [[al-Baladhuri]] i [[al-Tabari]], que utilitzen la forma Mukan, però altres geògrafs utilitzen Mughan per l'etimologia popular (mughan = mags). Al-Baladhuri diu que el 645 al-Walid ibn Ucba va iniciar una campanya a la regió que anomena "ahl Mukan", i contra al-Babr ([[Tarom]]) i al-Taylasan (Talish). S'esmenta també un altre campanya contra els habitants de Mukan dirigida per Said ibn al-Asi, que va suposar pèrdues importants als àrabs.
El [[1989]] es va crear un poder regional autònom a la regió i més tard es va proclamar la República de Talix (o Talysh), ràpidament ocupada pel govern central. El seu cap, un general d'ètnia [[talix]], va ser empresonat i resta encara a la presó.▼
En una crònica bizantina s'assenyala que el general Lleonci va conquerir Ibèria, Albània, Bukània (Mugània) i Mèdia el 678. El 741 Marwan ibn Muhammad (després [[Marwan II]]) va fer una campanya a [[Gilan]] i a Mugan. La regió va servir diverses vegades com a lloc de suport de [[Babak]]. Al segle IX Ibn Khurradadhbih esmenta com a senyor local a un tal Shakla i diu que el [[shirwanshah]] havia sotmès en aquell temps els estats de Layiran i al-Mukaniyya que se suposa que era Mugan i que seria la continuació d'un regne establert pels georgians que portava el nom de Movaknèthia (derivat del primer rei Mowakan o Movakan fill de Thargamos). Un senyor local de Mugan era aliat de [[Lashkari ibn Mardi]], antic lloctinent [[ziyàrida]] que es va fer amb el poder a l'[[Azerbaidjan]] ([[937]]) que hi va nomenar com a senyor (amb títol d'''ispahbad'') a Ibn Dalula. El 950 el kurd [[Daysam]] va enviar al seu visir "a les muntanyes de Mukan" per fer-si fort; el 960 torna a aparèixer com a lloc de resistència de rebels i s'esmenta la rebel·lió del ispahbad local contra el [[rawwàdida]] Wahsudan.
Posteriorment s'hi van instal·lar els turcmans i apareix com a terra de pastures de hivern pels nòmades recent arribats. Encara al segle XII el shirvanshah s'esmenta com a senyor de Shirvan i de Mowakan. Mugan apareix citat especialment en temps de [[Djalal al-Din Manguberti]], que hi guardava el seu tresor i hi reclutava tropes. El hivern del 1221-1222 els generals mongols [[Djebé]] i [[Subotai]] el van passar a la regió. En els anys següents els mongols es van apoderar del territori per les seves pastures i en van expulsar als turcmans. Al final del segle XIV el Mugan formava part de la regió anomenada Karabagh on el gran conqueridor Tamerlà li agradava passar el hivern; el 1401 Tamerlà hi va fer restaurar un canal que fou anomenat [[Barlas]] en honor al nom de la seva tribu (aquest canal es creu que estava al sud de l'Araxes i per tant al Mugan).
Després, sota els [[kara koyunlu]], i més tard sota els [[safàvides]], el Mugan va esdevenir feu de tribus de turcmans conegudes com Shahsewan, que foren el principal suport de la dinastia safàvida.
La dinastia safàvida fou eliminada per Nadir Shah a la mort del qual el 1747 es va establir el '''khanat de Talysh''' que del 1785 al 1789 va estar sotmès al [[khanat de Quba]]. Va passar a Rússia pel tractat de Gulistan però el càrrec de khan va subsistir fins el 1826. Els khans foren:
* Said Abbas 1747
* Jamaladdin (Gara Khan) 1747 - 1786
* Mir Mustafa Khan 1786 - 1814
* Mir Hasan Khan 1814 - 1826
El 12 d'octubre de [[1813]] el [[tractat de Gulistan]] repartia l'estepa de Mugan entre Rússia i Pèrsia. Els límits foren definits al [[tractat de Turkmanchai]] del [[1828]]. El 1884 Rússia va prohibir als nòmades de la part persa entrar a la part russa. Entre 1902 i 1907 es va fer a la part russa un projecte d'irrigació que van convertir en cultivables 200.000 hectàrees. El 1884 estava només habitada per nòmades subjectes de Rússia però el 1917 ja hi havia 46 pobles russos i 17.000 persones d'aquesta ètnia (els nòmades s'havien sedentaritzat i eren uns 30.000).
L'abril de 1918 es va establir el poder soviètic a [[Lenkoran]] amb suport de la [[Comuna de Baku]]; després de la proclamació de la república de l'Azerbaidjan el juny de 1918 els blancs van formar un comité executiu del districte sota Sukhorukov. A l'[[agost]] de [[1918]] es va crear a la regió, a l'empara de l'ocupació britànica de [[Bakú]], la '''Dictadura Militar Provisional de Mugan''', dirigida pel coronel Iliaixèvitx i per Sukhorukov, que formava part de les [[Exèrcit Blanc|forces blanques]] al Caucas i s'oposava a l'Azerbaidjan i als soviètics. El desembre de 1918 la Dictadura Militar es va canviar a Administració Territorial sota la presidència de Ilyasheyvich, però després de les desfetes de [[Denikin]], el govern militar es va enfonsar a la fi de [[març]] de [[1919]] i els comunistes van prendre el poder a Lenkoran el dia 2 o el dia 25 d'abril de 1919 (dues fonts donen dues dates diferents) i el 15 de maig de 1919 un congrés extraordinari d'obrers i camperols proclamava la '''República Soviètica de Mugan''' (o de Talysh-Mughan) amb N. Tutyshkin com a president el comitè executiu i D.D. Chirkin com a president del consell territorial.
Després que els comunistes obtingueren el poder a Bakú, la república de Mugan es va dissoldre i es va unir a l'Azerbaidjan ([[28 d'abril]] de [[1920]]). Va restar dins aquesta república socialista soviètica (uns anys dins la Federació de [[Transcaucàsia]]) fins a la dissolució de la [[Unió Soviètica]] el [[1990]].
▲El [[1989]] es va crear un poder regional autònom a la regió;
==Vegeu també==
*[[Aslanduz]]
==Referència==
*[http://www.worldstatesmen.org/Azerbaijan.html#Talysh-Mugan Talysh-Mughan]
*Enciclopèdia de l'islam, VII, 497 a 499
[[Categoria:Geografia d'Azerbaidjan]]
[[Categoria:Estats històrics]]
| |||