PEN Català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''PEN català''' o '''Centre Català del PEN Club''' és la secció catalana del [[PEN Club International]]. Fou constituït a [[Barcelona]] l'abril de [[1922]] per un petit grup d'escriptors entre els quals hi havia Josep Millàs-Raurell, [[Josep M.Maria Batista i Roca]], [[Josep M. López-Picó]] i [[Carles Riba]]. Des del començament manifestà un gran dinamisme i entusiasme i participà en bona part dels congressos internacionals anuals. Presidit per Pompeu Fabra, organitzà el XIII Congrés Internacional, que tingué lloc a Barcelona el [[1935]] sota la presidència de [[Herbert George Wells]].
 
Malgrat la Guerra Civil, va mantenir una presència activa en el Congrés internacional de 1937 a París i en les dues trobades de [[1938]] a [[Praga]] i [[Londres]], on establiria la seva seu a l'exili. Durant els anys del [[franquisme]] i la dictadura serví d'aglutinador als escriptors i activistes de l'interior i l'exili per tal de donar a conèixer a l'exterior la situació catalana a través de la literatura. Hi col·laboraren els exiliats de Londres i de l'[[Anglo-Catalan Society]], com Josep M. Batista i Roca, que n'era secretari, i [[Avel·lí Artís-Gener]], "Tísner". Des del 1973 va obrir delegacions al País Valencià i a les Illes Balears, i va incorporar escriptors de les noves generacions, com [[Josep Maria Benet i Jornet]], [[Guillem-Jordi Graells]], [[Maria Antònia Oliver]] i [[Montserrat Roig]].