Djebel al-Silsila: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: pl:Gebel el-Silsila |
m Robot: Reemplaçament automàtic de text (-cantera +pedrera) |
||
Línia 1:
'''Djebel al-Silsila''' (o '''Gebel el-Silsila''', àrab جبل السلسلة ) és un llogaret a uns 40 km al sud d'[[Edfú]] i uns 20 km al nord de [[Kom Ombo]] a una regió on el [[Nil]] es fa més estret. Es va dir en temps faraònics '''Khenu''' (El lloc dels rems) i aquí les muntanyes de pedra canvien de pedra calcària a pedra arenosa. Aquesta regió era considerada el començament de la Baixa Núbia i molt antigament els egipcis creien que el riu Nil sorgia en aquesta regió. Els rituals per les inundacions anyals del riu es feien a Khenu dedicats al deu [[Hapi]] del que van existir algunes capelles; també s'adorava a [[Tawaret]], la deessa de la fertilitat. La ciutat tenia un temple. Les ruïnes que en queden son molt minses; a les del temple es pot llegir el nom de [[Ramsès II]].
A l'Imperi nou (especialment amb [[Amenhotep IV]]) els egipcis hi van explotar les pedreres per obtenir pedres per temples i monuments inicialment per [[Karnak]] i després per d'altres llocs. Amb Ramsès II hi va arribar a haver 3.000 treballadors només per la pedra dels [[Ramesseum]]. Les pedrereres són a uns 6 km al sud del lloc on el riu es més estret. A tota la regió son abundosos els grafitis i les esteles. Un estela esmenta el transport de pedra per un temple de [[Ptah]] i un altra recorda que un obelisc per al temple de Ra a Karnak fou extret de la pedrera ([[Amenofis IV]]). Es va treballar a les pedreres fins a l'època romana. Amb els materials d'aquí es van fer monuments a [[Denderah]], [[Tebes]] (incloent el Ramesseum), Karnak, Edfú i Kom Ombo. Es va trobar aquí una esfinx inacabada amb pedra arenosa i una capella d'Amenhotep III. Les ruïnes de les cases dels treballadors son properes al riu. Una inscripció moderna recorda que aquesta
|