Diferència entre revisions de la pàgina «Bon Pastor (Sant Andreu)»

m
Robot: Reemplaçament automàtic de text (-escritor +escriptor)
m (Substituïnt {{coor title dms}} per {{coord}})
m (Robot: Reemplaçament automàtic de text (-escritor +escriptor))
== Història ==
 
{{cita|«Buen Pastor - Bon Pastor - un barrio situado en el límite este de la ciudad de Barcelona. Un núcleo singular en la orilla del Besòs, nacido en las tierras de aluvión del río por los aluviones de la inmigración llegada de tierras diversas»<ref>Jorge Larena Castejón, escritorescriptor originari del barri de Bon Pastor. http://www.valelapenaintentarlo.com/paisajes.html</ref>}}
 
El primer nucli d'assentament en els terrenys que serán posteriorment coneguts com Bon Pastor van ser el barri de Sanchís i els conreus dels voltants; aquests primer nucli es va anar ampliant amb terrenys que es venien a pams a famílies benestants. Amb la edificació de les 784 cases barates a [[1929]] la fesomia del lloc va canviar profundament, tant que sovint s'identifica Bon Pastor amb les seves cases barates, ja que durant molt de temps van ser un nucli urbà d'uns 3000 habitants, al mig d'uns terrenys agrículs escassament poblats. Avui en día al barri de Bon Pastor es distingueixen molt clarament la zona de les cases barates de la resta del barri, conegut genericament com l'Estadella, i que compren la zona del Centre Cívic i de la Biblioteca (edificada al 2005).
Les cases barates van ser edificades sobre terrenys d'al·luvió del riu, pertenyents aleshores al municipi de [[Santa Coloma de Gramenet]], i tal com el barri bessó de [[Baró de Viver]] (polígon de Cases Barates més petit situat poc més adalt a la vora del [[Besòs]]) els terrenys eren de propietat de la Marquesa de Castellvell. Segons la llegenda popular, la Marquesa va donar aquests terrenys com a beneficiència pels pobres de la ciutat, tot i que oficialment figuren com a adquirits pel Patronat. El que està clar és que si bé la intenció subjacent de la planificació, i de la mateixa Ley de Casas Baratas, derivaba directament de la teoría urbanística de la [[Ciutat Jardí]], a la pràctica la edificació va ressentir de l'escas empleament de fons públics, visible sobretot en l'elecció del terreny, allunyat de la resta de la ciutat i constantment amenaçat per les inundacions del riu.
 
Durant la [[República]] el barri va passar a dir-se [[Bonaventura Carles Aribau]], en homenatge a l'escritorescriptor català; aquest nom va durar només fins al començament de la dictadura franquista. El barri fou bombardejat durant la [[Guerra Civil]], per la seva proximitat a la fàbrica metal·lúrgica [[La Maquinista Terrestre i Marítima]], ón treballaven molts habitants del barri, i també per ser barri republicà amb forta presència d'anarquistes. Després de la [[Guerra Civil]] va passar a formar part de la ciutat de [[Barcelona]], també gràcies a la mediació d'un important personatge de l'època, [[Mossén Joan Cortina]], l'anomenat "pare botella", de la parròquia de Bon Pastor. Fou també a partir del nom de la parròquia que el barri va passar a anomenar-se com actualment. A partir dels anys 50 i 60, al voltant de les cases barates van anar creixent els altres nuclis que conformen avui el barri de Bon Pastor: l'Estadella (ón hi ha avui el Centre Cívic, antigament seu de l'Ateneu Obrer) i les Carolines.
 
El relatiu aïllament geogràfic del barri (separat de [[Santa Coloma de Gramenet]] pel riu Besòs, sobre el qual fins ben entrats els anys 70 no hi havia cap pont que conectés les dues bandes, i de [[Sant Andreu del Palomar]], per les fàbriques i els camps que rodejaven Bon Pastor) va afavorir la permanència d'algunes formes de vida comunitària ja desaparegudes a la resta de la ciutat: la proximitat entre els veïns, que fa possible l'estructura urbanística de planta baixa, ha mantingut Bon Pastor fins avui en día com a un poble dintre la ciutat, amb molta vida als carrers i a les places.
El barri és un dels pocs reductes de la ciutat en què encara al 2008 es pot veure un exemple d'[[arquitectura popular]] de principis de segle. A Bon Pastor encara s'aprecia l'urbanisme singular dels polígons, de derivació directa de la [[Ciutat Jardí]] encara que condicionat per la falta de recursos i per les dècades d'abandó institucional en qué es va trobar el barri. Aquesta ambigüetat inicial, compensada pel constant treball de "remodelació espontànea" que molts habitants de les cases barates van realitzar en el curs de les generacions, tant sobre els habitatges com sobre els espais públics, fa que al barri convisquin, sovint al costat l'un de l'altre, zones força degradades amb indrets fins i tot luxuosos, sobretot si comparats amb el baix preu dels lloguers antics que encara conserven els habitants de les cases. A l'any 2007 l'ONG [[Arquitectes Sense Fronteres]] va demanar al Patronat Municipal de l'Habitatge una remodelació d'altre tipus, que respetés el conjunt com a patrimoni històric de la ciutat, i que valoritzés el treball d'[[arquitectura popular]] de les generacions d'habitants que van cuidar de les cases, a falta d'una gestió institucional respetuosa. La demanda va ser reiterada a [[2008]] a través d'una recollida de signatures feta per l'entitat ESFÁ (Espai de Formació d'Arquitectura) de l'[[Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona]]. Però el Pla de Remodelació ja estava aprovat i en curs d'execució.
 
L'estructura urbanística ha afavorit el manteniment d'alguns trets específics de les [[cultures populars]] de les comunitats que viuen al barri, tant entre les famílies d'origen catalana, com entre els "altres catalans" (és una definició de l'escritorescriptor [[Paco Candel]], nascut a un dels altres nuclis de cases barates) immigrants del sud d'Espanya, com entre la població gitana, que té una forta presència al barri. A destacar és el manteniment d'algunes professions tradicionals, i un ús peculiar de l'espai públic, menys clarament separat de l'espai privat que a la resta de la ciutat. Algunes entitats, com és la Càtedra d'Antropologia Cultural de la Universitat de Barcelona, i el Departament d'Antropologia de la Universitat de Harvard, van demostrar el seu interès pel patrimoni immaterial i per la cultura popular del conjunt de cases barates de Bon Pastor, amenaçat per l'enderroc.
 
 
Dins de l'àmbit musical, s'ha de destacar que de les cases barates de Bon Pastor és originari un dels grups més importants de la [[Rumba Catalana]], el trio [[Rumba Tres]], format per Pedro Capdevila, Jose Sardaña i Joan Capdevila, que van debutar l'any 1963 amb el nom de "Los Espontáneos", i que segueixen actius encara després de més de 40 anys.
 
Entre els personatges del barri coneguts al món artístic està el recenment desaparegut [[José Adell]] (19..-2008), conegut com "El Cheche", que va ser un dels actors protagonistes de la adaptació cinematogràfica de [[Makinavaja]]. També s'ha de mencionar l'escritorescriptor [[Jorje Larena Castellón]] (Barcelona, 1959), candidat a 2002 al Premio Planeta per la novel·la "Sombras de otoño", i el futbolista [[Sergio García]], natural de les Cases Barates, que a la temporada 2007-2008 va jugar pel [[F.C.Barcelona]].
 
 
190.648

modificacions