Al-Múqtadir: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Abu-l-Fadl Jàfar al-Múqtadir bi-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Múqtadir ''' (en {{lang-ar|'''أبو الفضل جعفر المقتدر بالله'''}}, ''Abū l-Faḍl Jaʿfar al-Muqtadir bi-Llāh'') ([[895]]-[[931]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[908]]-[[931]]). Era fill d'al-Mutadid i d'un concubina esclava grega de nom Shaghib.
Va succeir al seu germà [[al-Muqtafí]] quan aquest va morir el [[13 d'agost]] del [[908]], quan tenia només 13 anys. Un partit important preferia com a califa a Abd Allah, el fill del califa al-Mútazz, i al-Múqtadir fou deposat el [[17 de desembre]] del [[908]] en un complot format per un grup d'oficials, jutges i funcionaris del govern oposats al califa que donaven suport a [[Ibn al-Mútazz]]. El visir Al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí oposat al complot, fou assassinat aquell dia i tot seguit Ibn al-Mútazz fou proclamat califa amb el nom de regne d'[[al-Múntassif]]. Però la guàrdia del califa va oposar una forta resistència als colpistes i després de rebutjar l'atac a palau van passar al contraatac cap a la casa d'Ibn al-Mútazz on aquest es trobava reunit amb els principals líders del cop. Els colpistes es van desbandar. Ibn al-Mútazz es va amagar a una casa de Bagdad però fou descobert i executat. L'endemà al-Múqtadir havia recuperat el tron. Llavors va nomenar visir a [[Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat]].
Fou un sibarita i un malgastador (va dilapidar en pocs anys l'herència de 70 milions deixada pel seu pare) que va estar dominat per les dones de l'harem, per la seva mare Shaghib, i pels visirs. Els [[hamdànides]] es van fer independents a [[Mossul]] i els fatimites a [[Ifriquiya]]. El visir, amb poca prudència, va cometre diverses malversacions fins que fou destituït el juliol del 912. [[Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani]], el va succeir. El 912/913 es va revoltar a Síria l'alida Ibn al-Rida i al [[Tabaristan]] la revolta alida [[zaydita]] havia esdevingut endèmica sota [[Hasan ibn Ali al-Utrush]]. El 913 [[Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah]] fou cridat a ocupar el càrrec de visir al lloc d'Abu Ali Muhammad ibn Ubayd Allah al-Khakani, per imposició del general [[Munis al-Muzaffar]].
La lluita a la frontera bizantina va continuar amb expedicions dels dos costats amb èxits i fracassos pels dos costats. Com que les tropes aquarterades a Bagdad no van rebre la paga, es van amotinar i poc temps després Alí ibn Issa fou destituït (917) i Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat va ser cridat altre cop al càrrec el juny del 917. El mateix 917, l'emperador va enviar una ambaixada a Bagdad que va fer propostes de pau i intercanvi de presoner) que es va concretar en un tractat el 919 que aviat es va trencar. La revolta del governador de l'[[Azerbaidjan]] [[Yusuf ibn Abi l-Sadj]] va provocar la caiguda del visir el novembre del 918 que va romandre presoner a palau durant el visirat del seu successor [[Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs]].
En aquest temps els [[càrmates]] es van revoltar i entre 919 i 923 Bàssora fou saquejada més d'una vegada per [[Abu Tahir Sulayman al-Djannabi]], el cap dels càrmates de [[Bahrayn]]. Abu-Muhammad Hàmid ibn al-Abbàs fou revocat com a visir el 923 i fou cridat al visirat per tercera vegada Abu-l-Hàssan Alí ibn Muhàmmad ibn Mussa ibn al-Furat (agost del 923). Abu Tahir Sulayman al-Djannabi el 924 va atacar a la caravana de pelegrins que venia de [[la Meca]] i després va atacar [[Kufa]] retornant els atacants a Bahrayn sans i estalvis. Això va costar el càrrec al visir (juny) que fou executat (juliol del 924). El califa va enviar un exèrcit manat pel home fort, general Munis al-Khadim ([[Munis al-Muzaffar]]), però quan va arribar, els càrmates ja se'n havien anat. El 926/927 els bizantins van assolar la regió de [[Malatya]]; el 927 Alí ibn Issa fou cridat altre cop a exercir de visir; aquest mateix any el califa va haver de cridar en ajut contra els càrmates al governador de l'Azerbaidjan (ara reconciliat amb el califa) Yusuf ibn Abi l-Sadj , però aquest fou derrotat per Abu Tahir Sulayman el desembre del 927 i el va fer presoner (febrer del 928) prop de Kufa. Les forces califals no van gosar a lliurar batalla i Abu Tahir Sulayman va amenaçar Bagdad i després va ocupar [[Rahba]] el març del 928, però es va retirar després d'un atac sense èxit a al-[[Rakka]]. El 928 els bizantins van envair [[Armènia]] i van conquerir diverses poblacions sotmeses als àrabs entre les quals [[Samosata]] (928/929). Alí ibn Issa fou destituït passat el perill càrmata a la meitat del 928.
Una revolta militar va esclatar a Bagdad el febrer del 929 dirigida per oficials cansats de l'extravagància i incapacitat del califa, que fou obligat a abdicar. El general Munis el va posar en lloc segur mentre els soldats saquejaven el palau. Fou proclamat califa el seu germà Muhàmmad amb el lakab d'[[al-Qàhir]], però com que el cap rebel, el prefecte de policia Nazuk, no podia satisfer les peticions de les tropes que demanaven augment de sou, al-Qàhir fou eliminat ràpidament i al-Múqtadir restablert. Bagdad però va caure en l'anarquia.
Vers el mateix 929 Abu Tahir Sulayman va saquejar la Meca i es va emportar la [[Pedra Negra]]. El 929/930 els bizantins es van apoderar del nord de [[Mesopotàmia]], però la contraofensiva àrab els va fer perdre tots els guanys el 931/932. El 932, aprofitant l'absència de Munis al-Muzaffar, que era a Mossul, van convèncer al califa de que el general el volia destronar i va cridar a l' ex prefecte de policia [[Muhammad ibn Yakut]] al que Munis havia fet destituir el juny del 931 i havia estat enviat desterrat a [[Sistan]] el juliol del 931, que va retornar el gener del 932 a Bagdad. El califa li va donar un exèrcit i el va enviar a la regió de [[Takrit]], a al-Mashuk, però Munis va sortir de Mossul i les tropes de Muhammad ibn Yakut (amb Sad ibn Hamdan com a lloctinent) van retornar a Bagdad sense lluitar. Prop de la capital es va produir finalment el xoc en el que va participar el mateix califa. Victoriós Munis i mort en el combat al-Múqtadir (31 d'octubre del 932) Muhammad ibn Yakut va fugir amb el fill del califa, Abd al-Wahid, que li havia donat suport, i alguns dels seus partidaris.
Munis volia posar al tron al fill del califa mort, Abu l-Abbas Ahmad, però el germà d'al-Múqtadir, Muhammad [[al-Qàhir]] es va avançar per influència d'Ishaq ibn Ismail al-Nawbakhti, teòleg xiïta considerat l'agent (''wakil'') de l'imam ocult.
En el regnat d'al-Múqtadir hi van haver 14 visirs (a diferència dels dos regnats anteriors en que només n'hi va haver 2 en cadascun), tots de nissagues lligades a l'ofici: principalment els [[Ibn al-Furat]], els [[Djarràhides]], els Khakanis, els Wahbis, i els Makhladis. Va destacar entre tots [[Alí ibn Issa ibn Dàüd ibn al-Jarrah]], honest i efectiu acusat injustament d'afavorir als càrmates. El gran problema del regnat fou la manca de fons per fer front a les despeses de la cort i de l'exèrcit, en part degudes (però no solament) a la baixada d'ingressos.
Linha 6 ⟶ 22:
{{Finalitza taula}}
==Referències==
*Sourdel, Dominique, ''Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire)'', Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. {{fr}}
*Janine et Dominique Sourdel, ''Dictionnaire historique de l'islam'', Ed. PUF, ISBN 978-2-130-54536-1.
*[http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "''The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century''", 1920]
*[http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)]
{{ORDENA:Muqtadir}}
| |||