Al-Muktafí (abbàssida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: Canvis cosmètics |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Abu
Era fill d'al-Mútadid i d'una esclava turca de nom Çiçek (àrab Djidjak). Fou nomenat pel seu pare al govern de [[Rayy]] i el [[Djibal]] el 894/895. El 890 se li va concedir el govern de la [[Djazira]] i va anar a establir-se a al-[[Rakka]]. A la mort del seu pare el [[5 d'abril]] del [[902]] va pujar al tron i aviat va aconseguir l'aprovació popular per la seva generositat, l'alliberament dels presoners, restitució de les terres confiscades i altres mesures ben acceptades. El seu visir fou al-Kasim ibn Ubayd Allah ibn Sulayman ibn Wahb. L'ascendent d'aquest sobre el califa fou aprofitat pel visir per desfer-se de potencials rivals: el comandant en cap de l'exèrcit Badr, un ''mawla'', i després Abd al-Wahid, el fill d'[[al-Múwaffaq]] (fill del califa [[al-Mutawàkkil]]). El visir va rebre el títol de Wali al-Dawla i la seva filla fou promesa a un fill menor d'edat del califa
D'altra banda va combatre als enemics del califat amb valentia i èxit: els [[càrmates]] que assolaven Síria i van arribar a saquejar [[Damasc]] foren derrotats pel general Muhammad ibn Sulayman i els va dispersar. Llavors al-Múktafí va marxar a [[Egipte]] on aviat va posar punt i final a la dominació dels [[tulúnides]]; molts partidaris d'aquestos van passar al seu bàndol. Amb els bizantins també va lluitar: un grec que s'havia convertit al islam, de nom Lleó, al front d'una flota musulmana de 94 vaixells, va fer diverses expedicions contra les costes gregues, però en terra els bizantins tenien tota l'avantatge. El 904 va morir el visir al-Kasim i el va succeir [[al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí]] (al-Abbas ibn al-Hasan al-Djardjarai).
A Egipte després de la mort assassinat d'[[Harun ibn Khumàrawayh]] a finals del 904, el va succeir el seu oncle [[Xayban Àhmad ibn Tulun]] però la capital [[al-Fustat]] es va rendir als pocs dies (gener del 905) al califa. Issa al-Nuixarí (Isa al-Nushari) fou nomenat nou governador (905-910) i un intent de restabliment dels tulúnides fou reprimit poc temps després. Aquell mateix 905 els bizantins manats pel general Andrònic, s'apoderaven de [[Marash]], [[Massisa]] i [[Tars]] i el 906 van arribar fins a [[Alep]] (sense ocupar-la), però la contraofensiva musulmana el va obligar a retirar-se.
El 906 els càrmates van començar altre cop els seus atacs i el octubre/novembre van atacar la gran caravana de pelegrins que tornava de [[la Meca]] però a finals d'any o començament del 907 foren derrotats per les tropes califals sota comandament de Wasif ibn Suwartigin al-Khazari, prop d'al-[[Kadisiyya]].
La malaltia del califa va marcar el inici d'una lluita pel poder a la cort entre els principals ministres i el visir. Però al-Múktafí es va recuperar i va designar hereu al seu germà petit Djafar [[al-Múqtadir]]. Devia tornar a recaure perquè va morir a [[Bagdad]] el [[13 d'agost]] de [[908]].
==Referències==
*[http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)]
*Sourdel, Dominique, ''Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire)'', Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. {{fr}}
*[http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "''The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century''", 1920]
Linha 7 ⟶ 23:
{{ORDENA:Muktafi}}
| |||