Al-Muqtafí (abbàssida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Imad-ad-Din |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Muqtafí li-amr-Al·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Muqtafí''' (en {{lang-ar|'''أبو عبد الله محمد المقتفي لأمر الله'''}}, ''Abū ʿAbd Allāh Muḥammad al-Muqtafī li-amr Allāh'') ([[9 d'abril]] de [[1096]]-[[1160]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[1136]]-[[1160]]). La seva mare era una esclava.
Va aprofitar les
El 1153 el sultà oriental [[Sandjar]], fou derrotat i fet presoner pels [[oghuz]] en revolta i els seus ''amirs'' van proclamar sultà al germà de Masud, [[Sulayman Shah ibn Muhammad]] (1154). El febrer/març del 1156 el califa va reconèixer a Sulayman Shah a canvi de no intervenir en els afers de l'Iraq, però malgrat el suport que li va donar el califa fou derrotat pel seu nebot [[Muhàmmad II ibn Mahmud]] (juny/juliol de 1156). Llavors el soldà seljúcida, en resposta, va marxar contra [[Bagdad]] i va obligar al califa a refugiar-se al barri oriental (gener/febrer de 1157) on va quedar assetjat durant un mesos, fins que el maig el sultà va abandonar el setge per fer front a Malik Shah III que marxava contra [[Hamadan]]; Muhammad III va derrotar a Malik Shah i les hostilitats es van acabar.
Durant el seu califat [[Imad-ad-Din Zengi]], governador de Mosul, va lluitar ferotgement contra els [[croat (guerrer)|croats]] que s'obté una alta distinció com un guerrer valent i generós i obtenint la primera gran victòria musulmana en [[Setge d'Edessa|reconquerir Edessa]]. En un moment en dificultats, Zengi va fer crida urgent per ajudar a Bagdad. El sultà i califa va enviar 20.000 homes en la lluita. Però en realitat no els seljúcides, ni el califa, ni els seus emirs, tenien cap entusiasme en la guerra contra els croats. Al-Muqtafi és lloat pels primers historiadors musulmans com virtuós, capaç i valent. Durant la seva califat de vint anys, va dirigir moltes expedicions menors contra els enemics dels voltants.▼
Llavors el sultà es va reconciliar amb el califa i per refermar l'aliança entre ambdós, al-Muqtafí es va casar amb Fàtima, germana de Muhàmmad II.<ref>{{en}} Eric J. Hanne, ''[http://books.google.es/books?id=nDVOR7jZYJEC&pg=PA173&dq=Al-Muqtafi+bagdad&hl=ca&ei=m7u7S6SpKYnzOcb5rJoI&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC4Q6AEwAA#v=onepage&q=Al-Muqtafi%20bagdad&f=false Putting the caliph in his place: power, authority, and the late Abbasid]'', p.170</ref>. Després va intentar per dues vegades apoderar-se de [[Takrit]], sense èxit, però va poder sotmetre [[Lihf]].
==Referències==▼
▲Durant el seu califat
Al-Muqtafi va morir el [[12 de març]] de [[1160]]. És lloat pels primers historiadors musulmans com virtuós, capaç i valent. Durant el seva califat de vint anys, va dirigir moltes expedicions menors contra els enemics dels voltants.
==Notes==
{{referències}}
▲==Referències==
*C. E. Bosworth, ''Cambridge History of Iran''
{{Inicia taula}}
Linha 14 ⟶ 23:
{{Finalitza taula}}
{{ORDENA:Muqtafi}}
|