Banu l-Muntafik: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Banu L-Muntafik}}
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 7:
Els Banu l-Muntafik s'esmenten constantment al segle XVII quan van augmentar el seu poder per una aliança matrimonial del clan dirigent, la nissaga dels Sadun (descendents de Sadun, un ''ashraf'' o notable procedent de l'Hedjaz, que va arribar a Mesopotàmia el segle XV), i la família dels Afrasiyab ([[Al-Afrasiyab]]) de [[Bàssora]]; el 1625, a causa d'aquesta aliança, van defensar Bàssora contra un atac persa i anys després el xeic Mani al-Sadun va acabar dominant la ciutat (vers 1668). Van dominar la zona i juntament amb els [[Banu Lam]], Al Bu Muhammad, [[Ubayd]] i una fracció dels [[Shammar]], les tribus van dominar de fet al centre de l'Iraq (Bagdad) i el baix Iraq (Bàssora) fins que els otomans van recuperar el control el [[1705]]. El pashalik de Bàssora fou dominat per una sèrie de mamelucs que basaven el seu poder amb l'aliança amb els xeics. El 1775 els Muntafik van impedir la caiguda de Bàssora a mans de [[Karim Khan Zand]]. També van jugar un paper destacat al rebutjar les incursions [[wahhabites]] al Baix Iraq. Els Muntafik van participar a una expedició dels otomans contra [[Hufuf]] el 1798/1799. Els Muntafik foren els proveïdors principals de cavalls àrabs als britànics i van tenir bones relacions amb la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]].
 
Durant la segona meitat del segle XIX la tribu dominava la zona entre [[Samawa]] (a l'[[Eufrates]]) i el [[Shatt al-Arab]] i de [[Kut]] (al [[Tigris]]) fins a Uzayr al sud i a la frontera persa a l'est. Membres de la família dirigent de la tribu van controlar la recaptació d'impostos al ''pashalik'' durant molts anys (1831 a 1869). El 1854 el xeic Mansur al-Sadun va haver de reconèixer la possessió de Samawa als otomans, el 1856 va seguir Suk al-Shuyukh i el 1861 la regió entre Shatra i Kalat Salih. Alguns membres de la tribu com Nasir Pasha, van treballar per l'administració otomana i altres com Mansur Pasha i el seu fill Sadun es van mantenir distants, però difícilment podien resistir a la pressió centralitzadora. Nasir Pasha fou nomenat [[mutasarrif]] del [[sandjak]] de '''Muntafik''' pel visir Midhat Pasha ([[Mithat Paşa]]) el 1872, i va fundar [[Nasiriyya]] que havia d'esdevenir centre administratiu; el 1875 fou el primer ''wali'' de la província de Bàssora. Sadun ibn Masur, xeic suprem dels Muntafik, fou enviat a l'exili a [[Alep]] el 1903 .<ref> hi va morir el 1911 </ref>. A la [[I Guerra Mundial]] van donar suport als otomans fins que els britànics van ocupar [[Amara (Iraq)|Amara]] (1915) i després als britànics però amb diverses revoltes .<ref> la darrera el 1936 </ref>. Abd al-Mushin al-Sadun fou general, diputat, ministre i quatre vegades primer ministre de l'Iraq (20 de novembre de 1922 a 22 de novembre de 1923; 26 de juny de 1925 a 21 de novembre de 1926; 11 de gener de 1928 a 28 d'abril de 1929 i 19 de setembre de 1929 a 13 de novembre de 1929) morint en el càrrec. En aquest any 1929 la confederació tribal tenia 75.000 membres en set fraccions; la major part eren xiïtes però el clan dirigent dels Sadun era sunnita. La tribu modernament està dividida en tres branques: Bani Malik, al-Ajwad, i Bani Said.
 
==Notes==