Història de Barcelona: diferència entre les revisions

Tot i això, les disputes entre els sectors moderats i progressistes dins del partit liberal van provocar diversos enfrontaments. A Barcelona, aquest clima de tensió va produir nombrosos disturbis, que solien traduir en una oberta hostilitat cap a la noblesa i el clergat: a 1835, arran d'una protesta popular per la mala qualitat dels [[bou]]s d'una correguda, els revoltats van cremar els convents de Santa Caterina, Sant Josep, Sant Francesc, Sant Agustí, els Trinitaris i el Carme, així com l'assassinat del general [[Pere Nolasc de Bassa|Bassa]]. El 1842, a causa de la disputa pel poder entre la reina Isabel i el general [[Espartero]], es va produir una revolta que va ser sufocada per aquest últim [[Bombardeig de Barcelona (1842)|amb un bombardeig]]<ref>{{es}} Celia Romea Castro, ''[http://books.google.es/books?id=5kjbbcTLs6MC&pg=PA131&dq=van+halen+barcelona+1842&hl=ca&ei=G4UXTYmjF8eSswaFg_TaDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDcQ6AEwAw#v=onepage&q=van%20halen%20barcelona%201842&f=false Barcelona romántica y revolucionaria: una imagen literaria de la ciudad]'', p.121-122</ref> des del castell de Montjuïc (3 de desembre de 1842), que va durar dotze hores i va destruir 400 cases. Igualment, el 1843, hi va haver [[Bombardeig de Barcelona (1843)|diversos bombardejos]] des del 7 de setembre fins el 19 de novembre, a càrrec del general [[Joan Prim i Prats|general Prim]],<ref>Estanislau Roca, ''[http://books.google.com/books?id=mKoyM1mREuwC&pg=PA55&dq=bombardeig+barcelona+1843+prim&hl=ca&ei=t_8eTZWLN8HNswaPtdzcDA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDkQ6AEwBA#v=onepage&q&f=false Montjuïc, la muntanya de la ciutat]'', p.55</ref> que no va cessar fins que es va rendir la Junta que havia pres el poder a la ciutat.<ref>Hernàndez (2001), p. 165.</ref>