Ibers: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 44:
El SE peninsular havia estat en íntim contacte en l'[[Edat del Coure]] amb la cultura d'Almeria, que evolucionaria cap als horitzons d'El Argar a l'Edat del Bronze. També fins a aquesta zona (que és l'àrea nuclear ibèrica, segons terminologia de molts autors) també s'havia estés la cultura tartèssia, originària del SO peninsular durant la primera meitat del I mil·lennari. El llegat d'aquella civilització es va veure enriquida amb el contacte dels pobles colonitzadors i en aquesta zona del SE, així com a la zona de [[Jaén]] (on la cultura ibèrica, al s. VI i V assoliria el seu màxim esplendor en l'època anomenada "ibèric antic"), sorgiria el brou de cultiu que donaria lloc a la civilització ibèrica. A més, l'espasa-tipus ibèrica, la [[falcata]], es troba bàsicament al SE hispànic i a les tombes més riques, cosa que denota una [[ideologia]] aristocràtica i guerrera propícia a l'expansionisme territorial. Pel que fa a la identitat d'aquest poble només sabem que Aviè anomenava els habitants del sudest hispànic "gimnetes" i esmenta la seva influència tartèssia. Més tard hi aparegueren els [[contestans]] (província d'Alacant), [[mastiens]] (Múrcia) i [[bastetans]] ([[Granada (Andalusia)|Granada]] i [[Almeria]], aproximadament).
D'aquesta manera suposadament els caps ibèrics del sud conqueririen els antics pobles preexistents a la façana mediterrània fins a arribar al SE de [[França]], on sotmeteren els [[ligurs]] fins a la ratlla del riu [[Erau]] i, més tard, del [[Roine]]. Sembla ser, segons alguns autors, que també s'establiren a l’[[Aquitània]] (SO de França). El pseudo Escílax de Carianda, autor d'una compilació de
En tot cas, ja al segle II aC es considera els [[Pirineus]] com la frontera entre el món ibèric i el [[celta]] (gàl·lic), com, per exemple, ens diu [[Polibi]] en la seva ''Historia'' (vol. III, 39), quan indica que aquesta cadena muntanyenca separa celtes d'ibers.
Línia 56:
{{cita|Sobre un substrato lingüístico pre-indoeuropeo se introducirían pequeñas islas lingüísticas de indoeuropeo (alteuropäisch), muy probablemente hablado por las gentes de Campos de Urnas. Con el tiempo el substrato indígena pudo ser el que se impuso y eso explicaría el empleo posterior de la lengua ibérica en todo el nordeste peninsular, ya que esta hipótesis resulta más plausible que la de una indoeuropeización total y un posterior desplazamiento, también total, por el íbero.| Gonzalo Ruiz Zapatero: El substrato de la Celtiberia Citerior: el problema de las invasiones; Poblamiento celtibérico, coord. por Francisco Burillo Mozota,1995}}
Pel que fa a la possibilitat de que la cultura ibèrica s'
'''La influència dels pobles colonitzadors: grecs, fenicis i cartaginesos'''
|