Ibers: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 44:
El SE peninsular havia estat en íntim contacte en l'[[Edat del Coure]] amb la cultura d'Almeria, que evolucionaria cap als horitzons d'El Argar a l'Edat del Bronze. També fins a aquesta zona (que és l'àrea nuclear ibèrica, segons terminologia de molts autors) també s'havia estés la cultura tartèssia, originària del SO peninsular durant la primera meitat del I mil·lennari. El llegat d'aquella civilització es va veure enriquida amb el contacte dels pobles colonitzadors i en aquesta zona del SE, així com a la zona de [[Jaén]] (on la cultura ibèrica, al s. VI i V assoliria el seu màxim esplendor en l'època anomenada "ibèric antic"), sorgiria el brou de cultiu que donaria lloc a la civilització ibèrica. A més, l'espasa-tipus ibèrica, la [[falcata]], es troba bàsicament al SE hispànic i a les tombes més riques, cosa que denota una [[ideologia]] aristocràtica i guerrera propícia a l'expansionisme territorial. Pel que fa a la identitat d'aquest poble només sabem que Aviè anomenava els habitants del sudest hispànic "gimnetes" i esmenta la seva influència tartèssia. Més tard hi aparegueren els [[contestans]] (província d'Alacant), [[mastiens]] (Múrcia) i [[bastetans]] ([[Granada (Andalusia)|Granada]] i [[Almeria]], aproximadament).
 
D'aquesta manera suposadament els caps ibèrics del sud conqueririen els antics pobles preexistents a la façana mediterrània fins a arribar al SE de [[França]], on sotmeteren els [[ligurs]] fins a la ratlla del riu [[Erau]] i, més tard, del [[Roine]]. Sembla ser, segons alguns autors, que també s'establiren a l’[[Aquitània]] (SO de França). El pseudo Escílax de Carianda, autor d'una compilació de textestextos efectuada a la segona meitat del s. IV aC, afirma que els "misgetes", van ser el resultat de la fusió entre els ligurs autòctons i els ibers conqueridors i que s'estenien entre el Roine i el [[Pirineu]]. Padró i Sanmartí (1992) també consideraven aquests misgetes com el resultat de la barreja entre els "ibers" i la població que habitava la [[Gàl·lia]] meridional. En canvi, [[Hecateu de Milet]], en una època anterior, el s. VI aC, en la seva obra ''Éthnika'', ens esmenta els misgetes com habitanta habitants la zona que va des del [[Garraf]] fins als rius [[Orb]] i [[Erau]] . Algun temps després, cap al segle IV, els ibers abandonarien el Sud de [[França]] i retrocedirien cap als [[Pirineus]]: així el pseudo Escílax de Carianda ens diu que la colònia d’''Emporion'', ja en territori ligur, marcava el límit nord del poble iber en aquesta època. Possiblement al s. IV la població de la meitat nord de [[Catalunya]] ja estaria el suficientment iberitzada perquè el pseudo Escílax ja només considerèsconsiderés misgetes els habitants al nord dels [[Pirineus]], que ja havia estat abandonat pels ibers. Però tot això només són especulacions.
 
En tot cas, ja al segle II aC es considera els [[Pirineus]] com la frontera entre el món ibèric i el [[celta]] (gàl·lic), com, per exemple, ens diu [[Polibi]] en la seva ''Historia'' (vol. III, 39), quan indica que aquesta cadena muntanyenca separa celtes d'ibers.
Línia 56:
{{cita|Sobre un substrato lingüístico pre-indoeuropeo se introducirían pequeñas islas lingüísticas de indoeuropeo (alteuropäisch), muy probablemente hablado por las gentes de Campos de Urnas. Con el tiempo el substrato indígena pudo ser el que se impuso y eso explicaría el empleo posterior de la lengua ibérica en todo el nordeste peninsular, ya que esta hipótesis resulta más plausible que la de una indoeuropeización total y un posterior desplazamiento, también total, por el íbero.| Gonzalo Ruiz Zapatero: El substrato de la Celtiberia Citerior: el problema de las invasiones; Poblamiento celtibérico, coord. por Francisco Burillo Mozota,1995}}
 
Pel que fa a la possibilitat de que la cultura ibèrica s'estenguesestengués de nord a sud, una teoria recent (Ballester, 2001) proposa que els Pirineus Orientals van ser el nucli central de la llengua ibèrica, ja que només aquesta situació explicaria les afinitats fonètiques i lèxiques amb el grup basco-aquità dels Pirineus Occidentals, afinitats que haurien de ser molt antigues doncs no van poder afectar també al celtíber. Una altra possibilitat, es responsabilitzar de les afinitats entre iber, basc i aquità a un origen cultural comú i que segons Jesús Rodríguez seria la cultura centroeuropea dels Camps d'Urnes, el que per a Javier Velaza faria que l'iber s'hauria estès de nord a sud ja que la presenciapresència d'aquesta cultura és més antiga al nord i perqueperquè la unitat lingüística de l'iber només es pot entendre com a producte d'una expansió recent.
 
'''La influència dels pobles colonitzadors: grecs, fenicis i cartaginesos'''